Davant d’això, els ‘indepes’ cuitem a difondre els arcs quadricolors amb l’etiqueta #fadaralisma, i clavem un cop de colze als del ‘sí que es pot’ com volent dir: ‘Ui, sí que es pot, eh?’ I també els dediquem articles cofois explicant la gimcana de la reforma constitucional, que si dos terços del Congreso, dos terços del Senado –aquests són difícils, perquè no hi va ningú–, que si avança les eleccions estatals, que si torna-hi al Congreso i torna-hi al Senado i fes un referèndum i nananà… com si als nostres adversaris dialèctics els importés una merda, com es reforma la constitució: el problema és Mas, el rei dels corruptes i de les retallades. El ‘reductio ad Masum’ ho arrasa tot.
Si la independència fos al seu gust, Catalunya Sí que es Pot no s’hi giraria d’esquena, per això no som adversaris, només passa que anem per camins diferents. Uns ja hem assumit que el projecte ‘indepe’ aplega tantes sensibilitats que no es pot fer al gust de cadascú, i uns altres consideren que si no és al seu gust, que tots castigats sense pati. D’aquesta manera, CSQEP deixa sense pati la gent d’esquerres del Junts pel Sí reduint-ne la complexitat i fent de la proclama ‘és la llista per a fer president Mas’ una proposta en si mateixa, cosa que suggereix a qui no vulgui complicacions que la independència és un passatemps burgès ordit per desatendre els catalans que passen gana. Dels arguments fàcils i complexos, ja en vam parlar la setmana passada, així que no ens hi estendrem. Tothom ho sap, que en una nova Catalunya autonòmica el president Mas es desintegraria a l’acte, i amb ell les retallades i la corrupció, per això l’autonomia continua essent l’opció bona. Elemental, estimat Watson.
Doncs no. Què hi fem, els ‘indepes’, entrant en aquest joc de simplificacions barates? Què hi fem, recitant la gimcana de la reforma constitucional als polítics del ‘sí que es pot’, o enviant-los fotos del Pedro Sánchez amb la megaestanquera darrere, o recordant-los el Pablo Iglesias dient ‘per poder tractar de la qüestió territorial, és necessari un procés constituent a Espanya’? Vejam, que som en campanya: els polítics no canviaran d’opinió. Fem-nos un favor: deixem d’atorgar-nos punts per cada #cataclasca i portem-los al terreny incòmode de les argumentacions.
Als qui ens venguin una reforma d’Espanya per a reformar Catalunya, els hem de demanar quin és el pla secret que fa més fàcil canviar dos governs (el Congreso i el Parlament) que canviar-ne un de sol. Deixem de llistar-los les suspensions del TC de la llei de pobresa energètica, de l’impost sobre els dipòsits bancaris, de la llei que grava l’energia nuclear, i demanem-los com s’ho faran per esquivar un TC blindat fins el 2020. Si l’excusa per a preferir quatre anys de Rajoy o de Sánchez a divuit mesos de Mas és l’emergència social de Catalunya, que ens ho justifiquin més enllà del Mas és caca. Als qui venguin que la justícia social pot ser independent de l’alliberament nacional hem de cridar-los a esprémer-se les neurones amb els de la CUP, perquè puguem comparar programes. I així, amb tot. Si Mahoma no va a la muntanya, blablablà.
Tenint com tenim milions de dades, d’estudis, d’informes, de sondatges, llibres blancs, infografies i conferències per a parar un AVE, cada dia que el debat es desvia interessadament cap al Mas és caca és un dia perdut per a la intel·ligència humana. Tant en un país independent com en un de dependent, ja ho vam dir un dia, hi serem els mateixos que som ara: els de dretes, els d’esquerres i els del mig. Si us plau, prou de ximpleries, que estem fent un país. Tots els qui volem la igualtat i la justícia social, ‘indepes’ o ‘depes’, tenim la responsabilitat d’apujar el nivell del debat, i això no és un prec, és una urgència. Encara que sigui per a demostrar-nos els uns als altres que sí, que de debò estem per fer un país millor, i no una còpia del que som ara.
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada