- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
dissabte, 31 d’agost del 2013
El Govern destinarà una partida del pressupost a finançar material per a un referèndum
La vicepresidenta Joana Ortega afirma que "demanarà una partida per cobrir les despeses que es puguin generar" com urnes que fins ara "ens deixava l'Estat espanyol"
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat avui que l'executiu inclourà en els pressupostos de la Generalitat del 2014 una partida destinada a "cobrir la despesa de material necessari per celebrar la consulta d'autodeterminació a Catalunya, tals comurnes i paperetes de vot que fins ara ens deixava l'Estat espanyol".
La vicepresidenta ha recordat, en declaracions a 'El Matí de Catalunya ràdio' que l'executiu que presideix Artur Mas té prevista la celebració del referèndum el 2014, tot i que la data encara no està fixada. "Com a Govern ho hem de preveure. Demanaré una partida per cobrir les despeses que es puguin generar. Hem d'actuar pas a pas, sense presses, però cal tenir les coses preparades i fer-les bé", ha afegit la número dos de l'executiu de Mas.
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat avui que l'executiu inclourà en els pressupostos de la Generalitat del 2014 una partida destinada a "cobrir la despesa de material necessari per celebrar la consulta d'autodeterminació a Catalunya, tals comurnes i paperetes de vot que fins ara ens deixava l'Estat espanyol".
La vicepresidenta ha recordat, en declaracions a 'El Matí de Catalunya ràdio' que l'executiu que presideix Artur Mas té prevista la celebració del referèndum el 2014, tot i que la data encara no està fixada. "Com a Govern ho hem de preveure. Demanaré una partida per cobrir les despeses que es puguin generar. Hem d'actuar pas a pas, sense presses, però cal tenir les coses preparades i fer-les bé", ha afegit la número dos de l'executiu de Mas.
Plantarem l'estelada a tots els cims de Catalunya el dia 8 de setembre
En el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i per escalfar motors de cara a la Via Catalana, proposem realitzar una ascensió simultània a tots els cims de Catalunya el diumenge 8 de setembre a les 12 del migdia per tal de cobrir d'estelades els punts més alts i emblemàtics del nostre país.
Estelada d’espelmes a Plaça Catalunya el 7 de setembre
Repetint l’experiència de l’any passat, el dissabte 7 de setembre a la tarda les assemblees territorials de l’ANC a Barcelona volem fer una jornada de mobilització que escalfi els motors per a un altre 11 de setembre històric.
Muntarem 15 parades informatives al voltant de Plaça Catalunya on els barcelonins es podran informar sobre la Via Catalana cap a la Independència i participar a la campanya “Signa un vot per la independència”. A més celebrarem un any d’enceses d’estelades de l’Assemblea amb una estelada d’espelmes de 50×30 metres que omplirà el centre de la plaça.
L’ANC no rep subvencions, és finança a través de les quotes dels seus socis, el treball dels seus voluntaris i les aportacions ciutadanes. Pots participar d’aquest esdeveniment i ajudar a fer-lo possible apadrinant una part de les 24.000 espelmes que encendrem en el següent link:
L’ANC no rep subvencions, és finança a través de les quotes dels seus socis, el treball dels seus voluntaris i les aportacions ciutadanes. Pots participar d’aquest esdeveniment i ajudar a fer-lo possible apadrinant una part de les 24.000 espelmes que encendrem en el següent link:
Junts ho farem possible!
divendres, 30 d’agost del 2013
Mou-te per la Via
L’èxit de la Via Catalana rau en què hi hagi gent de punta a punta del recorregut. És molt important que cap tram de la cadena humana quedi sense presència de participants. Només així podrem assolir el nostre objectiu: unir una línia contínua de persones al llarg de tota la Via Catalana cap a la Independència.
Tu ets imprescindible per aconseguir-ho! Si ja t’has inscrit a un tram ple i vols fer possible la Via Catalana pots donar-te de baixa aquí per apuntar-te a un dels Trams que et necessiten. Si encara no t’has inscrit, comprova quins són els trams prioritaris i guarda’t un lloc per a la història.
En aquest espai trobareu tota la informació necessària per a facilitar-vos els desplaçaments als trams més prioritaris.
dijous, 29 d’agost del 2013
Falten 50.000 persones del Barcelonès per omplir les Terres de l'Ebre. No podem fallar, ens hi juguem molt!
Falten tan sols 13 dies per a la Via Catalana del proper 11 de setembre. I com bé és sabut, a les Terres de l'Ebre encara hi ha molts trams totalment buits.
Les 4 comarques de les Terres de l'Ebre compten tan sols amb 190.000 habitants, distribuïts en poblacions sovint petites i molt disperses. Precisaríem gairebé d'un 40% de la població ebrenca per cobrir tot el recorregut de la Via Catalana, i aquesta xifra és impossible d'assolir! Com a referència, l'11 de setembre del 2012 ens vam manifestar a Barcelona un 20% de la població de Catalunya.
Es per això que, des de les Terres de l'Ebre, es fa una crida al país sencer i especialment a la gent del Barcelonès per acudir en massa a omplir els trams del Sud que encara estan buits.
Tot i que s’estan fent autocars per anar-hi, ens trobem que no n’hi ha tants com necessitaríem, i és per això que us animem a compartir cotxes particulars, i entre tots assolir l’èxit que volem i necessitem.
El proper 11 de setembre podem participar a la via a prop de casa, o podem omplir trams llunyans i fer possible la Via Catalana cap a la Independència.
Tu ets imprescindible per aconseguir-ho! Si ja t’has inscrit a un tram ple i vols fer possible la Via Catalana pots donar-te de baixa aquí per apuntar-te a un dels Trams que et necessiten. Si encara no t’has inscrit, comprova quins són els trams prioritaris i guarda’t un lloc per a la història.
Us hi esperem...!!
Equip Via Catalana / SFxI
Les 4 comarques de les Terres de l'Ebre compten tan sols amb 190.000 habitants, distribuïts en poblacions sovint petites i molt disperses. Precisaríem gairebé d'un 40% de la població ebrenca per cobrir tot el recorregut de la Via Catalana, i aquesta xifra és impossible d'assolir! Com a referència, l'11 de setembre del 2012 ens vam manifestar a Barcelona un 20% de la població de Catalunya.
Tot i que s’estan fent autocars per anar-hi, ens trobem que no n’hi ha tants com necessitaríem, i és per això que us animem a compartir cotxes particulars, i entre tots assolir l’èxit que volem i necessitem.
El proper 11 de setembre podem participar a la via a prop de casa, o podem omplir trams llunyans i fer possible la Via Catalana cap a la Independència.
Tu ets imprescindible per aconseguir-ho! Si ja t’has inscrit a un tram ple i vols fer possible la Via Catalana pots donar-te de baixa aquí per apuntar-te a un dels Trams que et necessiten. Si encara no t’has inscrit, comprova quins són els trams prioritaris i guarda’t un lloc per a la història.
Us hi esperem...!!
Equip Via Catalana / SFxI
Paradetes informatives del cap de setmana, dies 30 i 31 d'agost i 1 de setembre

Què esperes per a venir a col·laborar-hi?
Divendres, 30: A la tarda, de 6 a 8:30, als Encants (València / Dos de Maig )
Dissabte, 31: Al matí, de 11 a 2, davant del Bon Preu de Sicília (Sicília 370-376)
Diumenge, 1: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Marina/Provença)
Junts podem!
Forcadell: "L’endemà de la cadena humana s’ha de convocar la consulta"
La presidenta de l’ANC es mostra convençuda que el Govern assistirà a la ‘Via Catalana’ i adverteix que el debat sobre el lema és “estèril i s’ha de tancar ja”
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha reivindicat avui que l’endemà de la cadena humana de l’Onze de Setembre que travessarà Catalunya de nord a sud, es convoqui la consulta. “Aquesta indefinició no afavoreix a ningú”, ha opinat Forcadell, qui ha reclamat que el dia després de la ‘Via Catalana’ se sàpiga la data i la pregunta.
Durant una entrevista a Rac1, la presidenta de l’ANC ha reclamat “fer un pas endavant, i aquest pas és convocar la consulta”. Sobre la data i la pregunta, Forcadell ha assenyalat que hauria de serabans del 31 de maig del 2014 i que la pregunta ha de ser “claríssima, amb un ‘sí’ o un ‘no’”, i n’ha proposat una: “Vol vostè que Catalunya sigui un Estat independent?”
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha reivindicat avui que l’endemà de la cadena humana de l’Onze de Setembre que travessarà Catalunya de nord a sud, es convoqui la consulta. “Aquesta indefinició no afavoreix a ningú”, ha opinat Forcadell, qui ha reclamat que el dia després de la ‘Via Catalana’ se sàpiga la data i la pregunta.
Durant una entrevista a Rac1, la presidenta de l’ANC ha reclamat “fer un pas endavant, i aquest pas és convocar la consulta”. Sobre la data i la pregunta, Forcadell ha assenyalat que hauria de serabans del 31 de maig del 2014 i que la pregunta ha de ser “claríssima, amb un ‘sí’ o un ‘no’”, i n’ha proposat una: “Vol vostè que Catalunya sigui un Estat independent?”
dimecres, 28 d’agost del 2013
Atenció! Comença el compte enrere

Que no són autodeterministes, els independentistes? Sí, és clar. Però l'esforç, la dedicació, els recursos i els patiments que s'han esmerçat fins ara en aquest procés –institucionalitzat de fa un any, però que en fa molts més que va començar– no s'hi han dedicat pel goig de votar un bon dia i tornar cap a casa contents, sinó per assegurar un país d'oportunitats i de plenitud per a les generacions futures. Per tot això, aturar-se a reflexionar sobre si cal canviar el sentit de les mobilitzacions per sumar-hi els que volen remenar la cua és un acte d'irresponsabilitat. Si d'ací a un any hem de decidir, cal posar tota la llenya al foc i que en surti fum.
"Barcelona ha d'omplir ara el país"
Ciutadans metropolitans canvien la seva destinació a la cadena per anar cap a les Terres de l'Ebre
Tant se val si han de recórrer 200 quilòmetres i pagar uns 18 euros de peatge. La Flora Vilardell i el seu marit, veïns de Sant Cugat del Vallès, conduiran l'11 de setembre fins a les Cases d'Alcanar per participar en la cadena humana. "L'any passat els carrers de Barcelona es van omplir de gent d'arreu del país i ara és Barcelona qui ha d'omplir el país", asseguren. I és que contra rellotge, lluitant contra les barreres logístiques i amb grans dosis de pedagogia, els membres de l'Assemblea Nacional Catalana estan fent mans i mànigues perquè els 400 quilòmetres de la Via Catalana siguin un èxit i no facin aigües a les Terres de l'Ebre. La crida està començant a donar fruits, però alerten que encara no són suficients.
A hores d'ara hi ha 375.000 inscrits a la cadena humana. Per a l'ANC la clau és aconseguir sumar gent disposada a desplaçar-se a les Terres de l'Ebre o bé que catalans que estiguin inscrits en trams molt plens canviïn de destinació tal com ha fet la Flora Vilardell. "L'ocupació d'aquests trams a hores d'ara és realment baixa. O els omplim o el nostre projecte de país se'n va en orris", alerta el responsable de l'Assemblea a les Terres de l'Ebre, Marcel Guiu.
Tant se val si han de recórrer 200 quilòmetres i pagar uns 18 euros de peatge. La Flora Vilardell i el seu marit, veïns de Sant Cugat del Vallès, conduiran l'11 de setembre fins a les Cases d'Alcanar per participar en la cadena humana. "L'any passat els carrers de Barcelona es van omplir de gent d'arreu del país i ara és Barcelona qui ha d'omplir el país", asseguren. I és que contra rellotge, lluitant contra les barreres logístiques i amb grans dosis de pedagogia, els membres de l'Assemblea Nacional Catalana estan fent mans i mànigues perquè els 400 quilòmetres de la Via Catalana siguin un èxit i no facin aigües a les Terres de l'Ebre. La crida està començant a donar fruits, però alerten que encara no són suficients.
A hores d'ara hi ha 375.000 inscrits a la cadena humana. Per a l'ANC la clau és aconseguir sumar gent disposada a desplaçar-se a les Terres de l'Ebre o bé que catalans que estiguin inscrits en trams molt plens canviïn de destinació tal com ha fet la Flora Vilardell. "L'ocupació d'aquests trams a hores d'ara és realment baixa. O els omplim o el nostre projecte de país se'n va en orris", alerta el responsable de l'Assemblea a les Terres de l'Ebre, Marcel Guiu.
Hillary Clinton: “la Via Bàltica va ser "una fita en la lluita per l'autodeterminació"
Aquesta és la preocupació que genera entre els contraris al dret a decidir la Via Catalana a la independència. L’esclat del cas català al món
El 23 d'agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 kilòmetres entre els tres països i expressar davant de tot el món el seu desig d'independència. La Via Bàltica, que ha servit d'inspiració per a la Via Catalana i de la que enguany es commemoren els 24 anys, va marcar un punt d'inflexió. "Una Europa comuna només es pot fer si totes les nacions europees tenen garantit un dret lliure a l'autodeterminació", assegurava el manifest. Dos anys després, la que es considera una de les principals manifestacions pacífiques de la història va assolir el seu objectiu. Estònia, Letònia i Lituània van ser reconegudes com a estats independents.
El 23 d'agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 kilòmetres entre els tres països i expressar davant de tot el món el seu desig d'independència. La Via Bàltica, que ha servit d'inspiració per a la Via Catalana i de la que enguany es commemoren els 24 anys, va marcar un punt d'inflexió. "Una Europa comuna només es pot fer si totes les nacions europees tenen garantit un dret lliure a l'autodeterminació", assegurava el manifest. Dos anys després, la que es considera una de les principals manifestacions pacífiques de la història va assolir el seu objectiu. Estònia, Letònia i Lituània van ser reconegudes com a estats independents.
Mas defuig el protagonisme a la Via Catalana
El president rebrà els organitzadors però no es manifestarà per evitar la imatge d'instrumentalització
En un gest pràcticament calcat al de la manifestació de la Diada de l'any passat, Artur Mas optarà per no participar en la Via Catalana cap a la Independència que aquest Onze de Setembre recorrerà 400 quilòmetres i unirà 86 municipis amb un clam inequívoc a favor de l'estat propi. El president de la Generalitat rebrà una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Palau al migdia, poc abans que la cadena humana es posi en marxa, i ha donat llibertat als consellers perquè puguin participar en la mobilització de la manera que vulguin.
Aquesta participació, en tot cas, serà a títol individual. El Govern, segons es va encarregar d'explicar ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha optat per cedir tot el protagonisme als impulsors de la cadena i passar-hi de perfil. "En un procés tan complex com aquest és molt important que cadascú faci bé el seu paper. Ens hem de centrar en el que està al nostre abast", va assegurar Homs per aclarir la posició del Govern. En altres paraules: l'ANC és l'organitzadora i el protagonisme ha de ser per a l'entitat i els participants, mentre que l'executiu ha de fer la seva feina.
En un gest pràcticament calcat al de la manifestació de la Diada de l'any passat, Artur Mas optarà per no participar en la Via Catalana cap a la Independència que aquest Onze de Setembre recorrerà 400 quilòmetres i unirà 86 municipis amb un clam inequívoc a favor de l'estat propi. El president de la Generalitat rebrà una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Palau al migdia, poc abans que la cadena humana es posi en marxa, i ha donat llibertat als consellers perquè puguin participar en la mobilització de la manera que vulguin.
Aquesta participació, en tot cas, serà a títol individual. El Govern, segons es va encarregar d'explicar ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha optat per cedir tot el protagonisme als impulsors de la cadena i passar-hi de perfil. "En un procés tan complex com aquest és molt important que cadascú faci bé el seu paper. Ens hem de centrar en el que està al nostre abast", va assegurar Homs per aclarir la posició del Govern. En altres paraules: l'ANC és l'organitzadora i el protagonisme ha de ser per a l'entitat i els participants, mentre que l'executiu ha de fer la seva feina.
300 anys després, els catalans poden guanyar?
Toni Soler i Albert Sánchez Piñol dialoguen sobre el passat i el futur del país
El setembre del 2014 farà 300 anys que Barcelona es va rendir davant les tropes de Felip V. El duc de Berwick va exigir la capitulació incondicional. Els catalans van demanar una amnistia general, respecte per la vida i les propietats, i el manteniment de les Constitucions i institucions. Havien aguantat fins al final, però poc podien fer els 5.000 defensors davant els 39.000 soldats borbònics que assetjaven les muralles i els prop de 50.000 repartits per tot el territori. Felip V no va ser gaire benèvol. Va respondre amb l'extermini de la dissidència, la devastació econòmica i la submissió política i institucional.
Els catalans van ser derrotats, però l'Onze de Setembre ha sobreviscut tres segles. "Vam saber perdre en el sentit futbolístic del terme. Vam ser derrotats lluitant i vam tenir prou esperit emprenedor per començar a reconstruir el país l'endemà mateix", explica el periodista i comissari del Tricentenari de l'Ajuntament de Barcelona, Toni Soler.
El setembre del 2014 farà 300 anys que Barcelona es va rendir davant les tropes de Felip V. El duc de Berwick va exigir la capitulació incondicional. Els catalans van demanar una amnistia general, respecte per la vida i les propietats, i el manteniment de les Constitucions i institucions. Havien aguantat fins al final, però poc podien fer els 5.000 defensors davant els 39.000 soldats borbònics que assetjaven les muralles i els prop de 50.000 repartits per tot el territori. Felip V no va ser gaire benèvol. Va respondre amb l'extermini de la dissidència, la devastació econòmica i la submissió política i institucional.
Els catalans van ser derrotats, però l'Onze de Setembre ha sobreviscut tres segles. "Vam saber perdre en el sentit futbolístic del terme. Vam ser derrotats lluitant i vam tenir prou esperit emprenedor per començar a reconstruir el país l'endemà mateix", explica el periodista i comissari del Tricentenari de l'Ajuntament de Barcelona, Toni Soler.
dimarts, 27 d’agost del 2013
Drecera o giragonsa?

Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Oriol Junqueras caminen junts per un camí que porta cap a un cim anomenat Estat propi. Una excursió que va començar el desembre passat i que no està sent planera. El camí fa pujada i, a més, en alguns moments, els companys de viatge s’ho han posat encara més difícil. Els obstacles, però, no han impedit que tots tres continuïn la marxa plegats, encara que caminin a ritmes diferents. Però arribarà un moment, en els pròxims mesos, que el camí s’acabarà i arribarà a una cruïlla. A l’esquerra hi haurà una drecera que s’enfilarà directament cap al cim mentre que, a la dreta, un trencall portarà cap a un camí de giragonses.
A França li convé un estat català

S'ha repetit molt la sentència de Winston Churchill que els estats no tenen amics, sinó interessos. L'hàbit de perdre fa que Catalunya s'apliqui l'axioma en contra, però ara li va clarament a favor. França és monolítica, és cert, però també és democràtica, i seria la primera vegada que negués el reconeixement d'un nou país en els fòrums internacionals. Si ho fes, sorgiria una forta contestació interior contra la qual Hollande no té arguments. No sembla que la rància Espanya del PP hi desperti gaires simpaties. Un diputat nacional acaba de proclamar que Catalunya i Flandes són dues velles nacions d'Europa i que el vent de la història les duu a constituir un estat.
dilluns, 26 d’agost del 2013
La sort i la desgràcia de no tenir rival
L'INDEPENDENTISME té un gran avantatge: no té alternativa. Aquest és també el seu principal inconvenient, perquè si no tens rival no has de ser millor que ningú per avançar. És fàcil confiar-se. Els contraris a la independència, incapaços de construir cap oferta, s'apoderen del discurs de la por amb una cantarella d'amenaces econòmiques, risc de trencament social, expulsió de la Unió Europea, fugues d'inversors i altres plagues. Impotents perquè no saben com seduir, s'erigeixen en defensors de la cohesió social i exigeixen propostes inclusives. A vegades és només una manera desesperada de dilatar el procés, de frenar-lo. El drama és que el sobiranisme no se'ls pren seriosament a ells -lògic- però menysté a més a més els seus arguments. I això és un error gravíssim. S'acaben negant els riscos econòmics o socials reals. El missatger pot ser interessat i manipulador però el missatge potser té base. S'acaba ridiculitzant la idea del diàleg (imprescindible també per marxar) perquè s'associa als que se n'omplen la boca per mantenir el negoci de tota la vida. Regalar els conceptes de cohesió i d'inclusivitat als antiindependentistes seria un error ideològic i tàctic. Sense projectes alternatius, l'independentisme es té només a ell mateix de rival. Si per culpa de crítiques mal intencionades s'oblida de fer autocrítica, si celebra la victòria anticipadament, si no es concentra i apuja el llistó, si es distreu o banalitza i cau al nivell baixíssim dels seus opositors actuals, corre el risc de fer el ridícul si mai se li presenta un rival de veritat.
Font: Ara.cat
Alemanya debat fórmules inusuals per a Catalunya dins la UE
Un estudi proposa usar l'exemple de Xipre 'a l'inrevés', per mantenir els drets dels catalans dins la UE
Un estudi del politòleg alemany Kai-Olaf Lang, publicat per l'Institut Alemany de Política Exterior, proposa una fórmula inusual per a salvar el debat sobre si després de proclamar de forma unilateral la independència Catalunya formaria part de la Unió Europea o no. Segons Lang, la Unió Europea hauria de seguir el model de Xipre 'a l'inrevés'. Això significaria que el nou estat català momentàniament no seria part de la Unió, però en canvi l'acquis comunitari, el conjunt de drets i deures dels ciutadans europeus, actualment en vigor, es continuaria aplicant a Catalunya, amb la qual cosa els ciutadans catalans mantindrien la ciutadania europea.
Un estudi del politòleg alemany Kai-Olaf Lang, publicat per l'Institut Alemany de Política Exterior, proposa una fórmula inusual per a salvar el debat sobre si després de proclamar de forma unilateral la independència Catalunya formaria part de la Unió Europea o no. Segons Lang, la Unió Europea hauria de seguir el model de Xipre 'a l'inrevés'. Això significaria que el nou estat català momentàniament no seria part de la Unió, però en canvi l'acquis comunitari, el conjunt de drets i deures dels ciutadans europeus, actualment en vigor, es continuaria aplicant a Catalunya, amb la qual cosa els ciutadans catalans mantindrien la ciutadania europea.
El Govern espanyol insisteix en limitar l’acció exterior de Catalunya
L’Executiu de Mariano Rajoy podrà vetar els acords internacionals que subscriuen les comunitats
El Govern espanyol podrà vetar els acords internacionals de les autonomies. D’aquesta manera, l’Executiu de Mariano Rajoy insisteix en limitar l’acció exterior de les comunitats, en una acció que perjudica especialment Catalunya, ja que ha sigut el segon territori de l’Estat espanyol més prolífic en la signatura d’acords internacionals, darrera d’Andalusia i per sobre de Galícia.
Segons publica avui el diari ‘El País’, l’avantprojecte de Llei de Tractats, que encara està pendent de remissió a les Corts, preveu que el Govern espanyol tingui la darrera paraula abans que una comunitat autònoma pugui signar un acord d’aquestes característiques.
El Govern espanyol podrà vetar els acords internacionals de les autonomies. D’aquesta manera, l’Executiu de Mariano Rajoy insisteix en limitar l’acció exterior de les comunitats, en una acció que perjudica especialment Catalunya, ja que ha sigut el segon territori de l’Estat espanyol més prolífic en la signatura d’acords internacionals, darrera d’Andalusia i per sobre de Galícia.
Segons publica avui el diari ‘El País’, l’avantprojecte de Llei de Tractats, que encara està pendent de remissió a les Corts, preveu que el Govern espanyol tingui la darrera paraula abans que una comunitat autònoma pugui signar un acord d’aquestes característiques.
Raons per les quals, President, hauríeu de participar a la "Via Catalana"
Perquè sou el President de Catalunya.
Perquè la manifestació ha sorgit de la força del poble, no és ni de dretes ni d'esquerres, no és producte de la consigna o designi d'un partit polític sinó de la voluntat del poble català. I vós sou el President d'aquest poble.
Perquè la vostra participació a la cadena, davant del Palau de la Generalitat, li dóna força i legitimitat institucional.
Perquè aquells catalans que discrepen o dubten necessiten saber i veure que el seu President té la decisió ferma de liderar el camí cap a la independència.
Perquè quan agafeu de les mans les persones del vostre costat a la cadena ens doneu la mà a tots els catalans sense cap mena de distinció.
Perquè esvaireu els dubtes i ambigüitats que els fets i paraules d'en Duran sembren.
I, benvolgut President, perquè ja no hi ha marxa enrera en la vostra decisió històrica.
Perquè la manifestació ha sorgit de la força del poble, no és ni de dretes ni d'esquerres, no és producte de la consigna o designi d'un partit polític sinó de la voluntat del poble català. I vós sou el President d'aquest poble.
Perquè la vostra participació a la cadena, davant del Palau de la Generalitat, li dóna força i legitimitat institucional.
Perquè aquells catalans que discrepen o dubten necessiten saber i veure que el seu President té la decisió ferma de liderar el camí cap a la independència.
Perquè quan agafeu de les mans les persones del vostre costat a la cadena ens doneu la mà a tots els catalans sense cap mena de distinció.
Perquè esvaireu els dubtes i ambigüitats que els fets i paraules d'en Duran sembren.
I, benvolgut President, perquè ja no hi ha marxa enrera en la vostra decisió històrica.
Font: Coc Ràpid
Sánchez-Camacho: "No hi ha res a negociar" sobre el procés català
"El poble de Catalunya no vol el procés independentista", sosté la líder popular
Avisa que Rajoy respondrà negativament a la petició de Mas de pactar la consulta sobre la independència
No, no i no. El govern espanyol no tindrà cap mena de contemplació amb el procés català, ha deixat clar avui la presidenta del PP Català, Alícia Sánchez-Camacho. "No hi ha res a negociar" sobre la unitat d'Espanya, ha sentenciat avui en una entrevista amb Rac1, aclarint a continuació que "la unitat d'Espanya està establerta a la Constitució espanyola". Un cop més, ha reptat el president de la Generalitat, Artur Mas, a "buscar les majories necessàries" per modificar la Constitució, si vol liderar un procés independentista d'acord amb la legalitat espanyola.
Avisa que Rajoy respondrà negativament a la petició de Mas de pactar la consulta sobre la independència
No, no i no. El govern espanyol no tindrà cap mena de contemplació amb el procés català, ha deixat clar avui la presidenta del PP Català, Alícia Sánchez-Camacho. "No hi ha res a negociar" sobre la unitat d'Espanya, ha sentenciat avui en una entrevista amb Rac1, aclarint a continuació que "la unitat d'Espanya està establerta a la Constitució espanyola". Un cop més, ha reptat el president de la Generalitat, Artur Mas, a "buscar les majories necessàries" per modificar la Constitució, si vol liderar un procés independentista d'acord amb la legalitat espanyola.
Els ciutadans d’una Catalunya independent seguirem a la UE
La Catalunya estat haurà de negociar l’adhesió política. Merkel ja té un informe sobre el cas català elaborat per l’institut alemany de política exterior.
El document porta per nom “Catalunya, camí cap a la independència” i ha estat elaborat per Stiftung Wissenschaft und Politik, un institut alemany de política internacional que emet informes sobre la situació internacional. L’estudi parteix del moment en que el President Mas envia la carta al govern Rajoy demanant una negociació per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest informe es reconeix que Madrid ha tancat la porta a qualsevol millora del finançament i d’augmentar les competències de Catalunya i considera que aquesta negativa constant de Madrid cap a les peticions de Catalunya farà augmentar els partidaris de la independència de Catalunya. També conclou que la secessió d’una part d’Espanya no la deixa fora de la UE, s’hi mantindrà des del primer moment i des de dins negociarà l’adhesió formal.
Alemanya ho té clar, una Catalunya independent seguirà dins la UE
El document porta per nom “Catalunya, camí cap a la independència” i ha estat elaborat per Stiftung Wissenschaft und Politik, un institut alemany de política internacional que emet informes sobre la situació internacional. L’estudi parteix del moment en que el President Mas envia la carta al govern Rajoy demanant una negociació per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest informe es reconeix que Madrid ha tancat la porta a qualsevol millora del finançament i d’augmentar les competències de Catalunya i considera que aquesta negativa constant de Madrid cap a les peticions de Catalunya farà augmentar els partidaris de la independència de Catalunya. També conclou que la secessió d’una part d’Espanya no la deixa fora de la UE, s’hi mantindrà des del primer moment i des de dins negociarà l’adhesió formal.
Alemanya ho té clar, una Catalunya independent seguirà dins la UE
diumenge, 25 d’agost del 2013
Joc brut: "L'Eurocambra impedeix fer un informe sobre 'les conseqüències de la secessió del territori d'un estat membre'"
Els socialistes Schulz i Swoboda veten la proposta d'un eurodiputat laborista escocès cedint a la pressió del PSOE
El Parlament europeu ha impedit a l'eurodiputat escocès David Martin fer un informe sobre 'les conseqüències de la secessió del territori d'un estat membre per a la seva pertinença a la Unió Europea'. El president de l'Eurocambra, l'alemany Martin Schulz, i el cap de files dels socialistes europeus a Brussel·les, l'austríac Hannes Swoboda, han cedit a les pressions i s'han negat a autoritzar Martin a estudiar si una Escòcia o Catalunya independents serien expulsades de la UE i haurien de demanar el reingrés o no. Martin, paradoxalment, comparteix família política amb Schulz i Swoboda, és laborista i volia utilitzar l'informe per fer campanya pel no en el referèndum de l'any que ve.
Segons que ha pogut saber l'ACN, tant Schulz com Swoboda han anat posant traves i ajornant la seva autorització perquè l'eurodiputat Martin pugui elaborar l'informe. Així es pot llegir en les actes de les reunions de la conferència de presidents de l'Eurocambra, que aplega els caps de tots els grups parlamentaris. Les properes eleccions europees es faran del 22 al 25 de maig de 2014 i ara ja no queda temps per fer l'informe.
El Parlament europeu ha impedit a l'eurodiputat escocès David Martin fer un informe sobre 'les conseqüències de la secessió del territori d'un estat membre per a la seva pertinença a la Unió Europea'. El president de l'Eurocambra, l'alemany Martin Schulz, i el cap de files dels socialistes europeus a Brussel·les, l'austríac Hannes Swoboda, han cedit a les pressions i s'han negat a autoritzar Martin a estudiar si una Escòcia o Catalunya independents serien expulsades de la UE i haurien de demanar el reingrés o no. Martin, paradoxalment, comparteix família política amb Schulz i Swoboda, és laborista i volia utilitzar l'informe per fer campanya pel no en el referèndum de l'any que ve.
Segons que ha pogut saber l'ACN, tant Schulz com Swoboda han anat posant traves i ajornant la seva autorització perquè l'eurodiputat Martin pugui elaborar l'informe. Així es pot llegir en les actes de les reunions de la conferència de presidents de l'Eurocambra, que aplega els caps de tots els grups parlamentaris. Les properes eleccions europees es faran del 22 al 25 de maig de 2014 i ara ja no queda temps per fer l'informe.
Joan B. Culla: "La guerra de Margallo"
El títol d'aquest article no és cap ironia més o menys enginyosa a compte de l'actual ministre espanyol d'Exteriors, sinó una referència rigorosament històrica. La guerra de Margallo és com va batejar la premsa madrilenya del 1893 els enfrontaments armats que, aquella tardor, lliurà la guarnició de Melilla contra les cabiles rifenyes que van atacar la ciutat. La denominació estava plenament justificada: el general Juan García Margallo era aleshores el governador militar de la ciutat nord-africana, van ser decisions seves les que desfermaren el conflicte i, a sobre, es va fer matar en el curs d'una escomesa temerària i desastrosa contra els moros. I bé, aquell general era el besavi del ministre José Manuel García-Margallo; o sigui que, com diuen els nostres entranyables veïns, de casta le viene al galgo .
Naturalment, no pretenc sostenir que l'actual escalada de la tensió al voltant de Gibraltar sigui filla de la psicologia del canceller espanyol, ni del seu arbre genealògic -farcit, això sí, de militars i patriotes arrauxats-, perquè és evident que, si bé García-Margallo hi posa la cara i la retòrica casernària (" Con Gibraltar se ha acabado el recreo "), la crisi d'aquest agost respon a designis més alts.
Naturalment, no pretenc sostenir que l'actual escalada de la tensió al voltant de Gibraltar sigui filla de la psicologia del canceller espanyol, ni del seu arbre genealògic -farcit, això sí, de militars i patriotes arrauxats-, perquè és evident que, si bé García-Margallo hi posa la cara i la retòrica casernària (" Con Gibraltar se ha acabado el recreo "), la crisi d'aquest agost respon a designis més alts.
Joc brut: "Sobre els 50.000 desnodrits"

L'origen de tot plegat és l' Informe sobre la malnutrició infantil a Catalunya,fet públic pel Síndic de Greuges el dia 5 d'agost. Tot i que l'aportació original del Síndic són una sèrie de recomanacions sobre la concessió i distribució d'ajuts socials, la seva nota de premsa i en el seu primer punt destacava que "50.000 infants tenen privacions alimentàries i 750 estan diagnosticats per l'ICS el mes de juny del 2013 amb codis diagnòstics relacionats amb la pobresa i la desnutrició infantils". Tanmateix, l'informe de 30 pàgines, després de la introducció, comença a la pàgina 7 amb la següent frase: "En el marc d'aquest informe, el Síndic de Greuges ha constatat que les entitats i serveis que atenen infants en situació de vulnerabilitat social no detecten com a problema estructural situacions de desnutrició infantil aguda o crònica per causes socioeconòmiques, és a dir, infants que pateixin fam o no mengin de manera sistemàtica per les dificultats econòmiques que travessen les seves famílies " (la negreta és meva). Però, en una mena d'e pur si muove , tot seguit afegeix: "Aquesta realitat, però, encara que de manera puntual, existeix". Com es justifica? Doncs per unes dades del juny del 2013 de l'Institut Català de Salut sobre 751 casos de menors de setze anys "amb codis diagnòstics relacionats amb la pobresa i la desnutrició infantils, majoritàriament de nacionalitat estrangera".
L'ANC demana a Mas que s'afegeixi a la Via Catalana
L'Assemblea envia una carta convidant també a les autoritats catalanes a participar de "l'oportunitat de fer un país més just i pròsper"
El serial de correspondència continua. Però aquesta vegada canvia l'emissor, es multipliquen els destinataris, s'escriu en català i el marc no és la celebració d'un referèndum, sinó la Via Catalana cap a la independència. Aquesta vegada l'Assemblea Nacional Catalana ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, a la presidenta del Parlament, Núria De Gispert, i als principals líders polítics catalans que se sumin a la cadena humana que l'entitat organitza amb motiu de la Diada.
A la carta, l'ANC subratlla que la societat catalana ha trobat "un projecte il·lusionant i en positiu que veu en la constitució d'un Estat independent l'oportunitat de fer un país més just i pròsper".
El serial de correspondència continua. Però aquesta vegada canvia l'emissor, es multipliquen els destinataris, s'escriu en català i el marc no és la celebració d'un referèndum, sinó la Via Catalana cap a la independència. Aquesta vegada l'Assemblea Nacional Catalana ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, a la presidenta del Parlament, Núria De Gispert, i als principals líders polítics catalans que se sumin a la cadena humana que l'entitat organitza amb motiu de la Diada.
A la carta, l'ANC subratlla que la societat catalana ha trobat "un projecte il·lusionant i en positiu que veu en la constitució d'un Estat independent l'oportunitat de fer un país més just i pròsper".
Joc brut: "El suposat empresari argentí, entrevistat per l'ABC, destapat pel CCN"
El Cercle Català de Negocis desmenteix l'article de l'ABC en el que explica que les empreses catalanes marxaran de Catalunya degut al procés sobiranista
El Cercle Català de Negocis continua fent bona feina i desvetllant les mentides de la caverna mediàtica, que fa tot el possible per evitar el procés independentista català. El CCN però, continua lluitant per desmentir les manipulacions polítiques, econòmiques i mediàtiques respecte el compromís de l’empresariat català envers el procés polític cap a l’Estat propi. Avui, el Cercle Català de negocis denuncia la manipulació del diari espanyolista ABC, o desmenteix l'article que aquest van publicar, en el que s'entrevistava a un empresari argentí que abandonaria Catalunya si aquesta esdevens un estat independent. Aquest cop l’associació d’empresaris sobiranistes denúncia la manipulació constant que el rotatiu madrileny ABC fa dels seus lectors. I ho presenta com un exemple del que passa més enllà de Catalunya per oferir una imatge distorsionada del procés que estem vivint a Catalunya.
El Cercle Català de Negocis continua fent bona feina i desvetllant les mentides de la caverna mediàtica, que fa tot el possible per evitar el procés independentista català. El CCN però, continua lluitant per desmentir les manipulacions polítiques, econòmiques i mediàtiques respecte el compromís de l’empresariat català envers el procés polític cap a l’Estat propi. Avui, el Cercle Català de negocis denuncia la manipulació del diari espanyolista ABC, o desmenteix l'article que aquest van publicar, en el que s'entrevistava a un empresari argentí que abandonaria Catalunya si aquesta esdevens un estat independent. Aquest cop l’associació d’empresaris sobiranistes denúncia la manipulació constant que el rotatiu madrileny ABC fa dels seus lectors. I ho presenta com un exemple del que passa més enllà de Catalunya per oferir una imatge distorsionada del procés que estem vivint a Catalunya.
divendres, 23 d’agost del 2013
Diari de Setge, 413 dies que van canviar 300 anys
dijous, 22 d’agost del 2013
Vols venir a fer CADENA amb nosaltres al Tarragonès? Farem història
Ja et pots inscriure per participar col·lectivament a la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana que farem l'Onze de Setembre.
Amb aquesta inscripció, podrem aconseguir que la gent del barri de la Sagrada Família puguem estar junts aquell dia, en els trams 249 i 250, al terme de Tamarit de Mar, entre Altafulla i Tarragona.
S'hi anirà amb els autocars de l’Assemblea de la Sagrada Família , i és imprescindible que compris el tiquet a les Paradetes informatives setmanals , a un preu de 6,-€ per a jubilats, aturats o infants fins a 10 anys, i de 8,-€ per a la resta de persones.
Fes la teva inscripció enviant un correu a sagradafamilia@assemblea.cat, tot indicant:
Nom, cognoms i DNI de cadascun dels participants, rebràs un correu de confirmació tan bon punt tinguem constància de que has comprat el tiquet.
Ves de vacances tranquil, i no ho deixis fins a la vigilia de l’11 de setembre!
Junts podem!
Equip Via Catalana / SFxI
dimecres, 21 d’agost del 2013
Lluís Llach lligarà la Cadena Humana des de les terres de l'Ebre
El cantautor, juntament amb l'expresident Jordi Pujol i el diputat d'ERC al congrés Joan Tardà ajuden a tapar els darrers forats buits de la Via Catalana
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) està acabant de tapar els darrers forats que encara queden per omplir a la Via Catalana del pròxim 11 de setemebre. Un d'aquests pocs espais buits és a lesTerres de l'Ebre. Un dels atractius per omplir aquestes zones menys poblades és posar-hi personatges coneguts per motivar-ne l'afluència de zones més poblades. És el cas del cantautor catalàLluís Llach.
Després que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i el diputat al congrés dels diputats per ERC Joan Tardà anunciessin que s'ubicarien per aquesta mateixa zona, ara ha estat el torn del cantant català. Llach ha reservat una plaça per lligar la cadena humana que tindrà lloc durant la pròxima Diada.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) està acabant de tapar els darrers forats que encara queden per omplir a la Via Catalana del pròxim 11 de setemebre. Un d'aquests pocs espais buits és a lesTerres de l'Ebre. Un dels atractius per omplir aquestes zones menys poblades és posar-hi personatges coneguts per motivar-ne l'afluència de zones més poblades. És el cas del cantautor catalàLluís Llach.
Després que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i el diputat al congrés dels diputats per ERC Joan Tardà anunciessin que s'ubicarien per aquesta mateixa zona, ara ha estat el torn del cantant català. Llach ha reservat una plaça per lligar la cadena humana que tindrà lloc durant la pròxima Diada.
Una gran foto panoràmica de la Via Catalana
.png)
Cadascun dels participants a la Via Catalana per la independència de l'Onze de Setembre quedarà fotografiat, i formarà part d'una 'gigafoto' que farà l'Assemblea Nacional Catalana. La cadena humana serà retratada en trams de cinc-cents metres, i després les fotografies panoràmiques de cada tram s'ajuntaran per tenir-ne una de la cadena completa. Una fotografia gegantina que es podrà consultar, tram per tram, a la web de l'ANC.
Per això l'entitat ha fet una crida perquè hi participin fotògrafs voluntaris. Cadascun s'ocuparà d'un dels trams de la Via Catalana. Els qui vulguin, poden inscriure's en aquest formulari, on hauran d'indicar especificacions tècniques, com ara el model de càmera i el focal de l'objectiu, i també el tram que volen cobrir, entre els que encara no hagin estat assignats. En total caldran uns vuit-cents fotògrafs.
L'ANC explica que cada fotògraf haurà de recórrer a peu i fotografiar el seu tram de cinc-cents metres, fent fotografies cada pocs metres de manera que tot el tram quedi retratat. El fotògraf disposarà de l'ajuda d'un voluntari de l'organització que anirà caminant uns deu metres davant seu per avisar i assegurar-se que tothom és a punt per a la foto.
No tan sols hi haurà una gran foto panoràmica de tota la Via Catalana: l'ANC contractarà vint ultralleugers per enregistrar en vídeo tot el recorregut.
Font: VilaWeb
Si volem el català llengua oficial a Europa, Catalunya independent
Aquesta és la conclusió un cop s’ha confirmat que el president del Parlament Europeu i amic de Catalunya, l’alemany Martin Schulz, ha tirat la tovallola per declarar oficial el català a Europa
I ha tirat la tovallola no pas per la negativa del PP i el seu representant Alejo Vidal Quadras, malalt d’odi a Catalunya i previsible en la seva oposició, sinó que ho ha fet per l’oposició frontal del PSOE que ha fet palesa el socialista i vicepresident europeu, Miguel Ángel Martínez, que a més, és el responsable del multilingüisme al Parlament Europeu, segons explica avui el diari El Punt/Avui. Aquest fet és motiu més que suficient perquè el PSC trenqui les relacions amb el PSOE, si l’atac del PSOE a la llengua catalana no afecta la sensibilitat cultural de l’actual direcció dels socialistes catalans vol dir que la basculació del PSC cap al feixisme que avui parlava el director de Vilaweb, i que ha posat nerviós a més d'un, és ben certa.
Schulz ho té clar: és Espanya, governi qui governi, que prohibeix l’ús del català al Parlament Europeu
I ha tirat la tovallola no pas per la negativa del PP i el seu representant Alejo Vidal Quadras, malalt d’odi a Catalunya i previsible en la seva oposició, sinó que ho ha fet per l’oposició frontal del PSOE que ha fet palesa el socialista i vicepresident europeu, Miguel Ángel Martínez, que a més, és el responsable del multilingüisme al Parlament Europeu, segons explica avui el diari El Punt/Avui. Aquest fet és motiu més que suficient perquè el PSC trenqui les relacions amb el PSOE, si l’atac del PSOE a la llengua catalana no afecta la sensibilitat cultural de l’actual direcció dels socialistes catalans vol dir que la basculació del PSC cap al feixisme que avui parlava el director de Vilaweb, i que ha posat nerviós a més d'un, és ben certa.
Schulz ho té clar: és Espanya, governi qui governi, que prohibeix l’ús del català al Parlament Europeu
dimarts, 20 d’agost del 2013
Comunicat de l'Assemblea Nacional Catalana sobre la Via Catalana
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) valora positivament les aportacions, idees i debats generats al voltant de la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana que recorrerà Catalunya de nord a sud el proper Onze de Setembre. Aquest debat és una mostra de la vitalitat de la societat catalana davant l’important moment històric que està vivint el país en el camí cap a l’Estat Propi. En aquest context, l’ANC vol manifestar que:
- La Via Catalana cap a la Independència és una mobilització que pretén, tal com indica el seu nom, aconseguir avançar en el camí cap a un estat independent. L’objectiu de la cadena humana de l’Onze de Setembre és el d’esdevenir l’avantsala de la independència i fer que la consulta es dugui a terme el més aviat possible; i aquesta voluntat és la que els representants de l’ANC han expressat en totes i cadascuna de les seves aparicions. El lema, el nom i l’objectiu de la Via Catalana són, per tant, inequívocs, i així ho seguiran sent.
- La Via Catalana cap a la Independència és una mobilització que pretén, tal com indica el seu nom, aconseguir avançar en el camí cap a un estat independent. L’objectiu de la cadena humana de l’Onze de Setembre és el d’esdevenir l’avantsala de la independència i fer que la consulta es dugui a terme el més aviat possible; i aquesta voluntat és la que els representants de l’ANC han expressat en totes i cadascuna de les seves aparicions. El lema, el nom i l’objectiu de la Via Catalana són, per tant, inequívocs, i així ho seguiran sent.
L’espoli fiscal s’emporta 1000 empreses catalanes a Madrid

Avui el conseller d’economia de la Comunitat de Madrid ha aconseguit el seu objectiu, no pas per les dades donades, sinó per com els mitjans de comunicació catalans han explicat la notícia, sense cap matis, sense contrastar la informació i sense explicar els motius i també com els organismes que agrupen a les empreses catalanes ni tant sols han reaccionat, ni la Cambra de Comerç, o Foment del Treball o altres entitats no han dit res per contrarestar o explicar els motius. Perquè els motius són clars, l’espoli fiscal que pateix Catalunya per un costat impedeix a la Generalitat de Catalunya fer polítiques reals d’ajuda i promoció d’emprenedors i petita i mitjana empresa i per un altre, permet a la resta de CCAA subvencionades, repartir diners en subvencions directes o en rebaixes d’impostos, d’això se’n diu competència deslleial. Però la notícia de Madrid ha estat presentada de manera esbiaixada a la nostra i a la majoria dels mitjans de comunicació catalans.
dilluns, 19 d’agost del 2013
Jaume Marfany: 'Qui no vulgui ser comptat com a independentista, que no vingui a la cadena'
El vice-president de l'ANC reitera que el lema de la Via Catalana no ha canviat
El vice-president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jaume Marfany, ha reiterat avui, tal com ja va dir VilaWeb, que el lema de la Via Catalana—'Via Catalana cap a la independència'— no havia canviat i ha aconsellat, de manera contundent, que qui no vulgui ser comptat com a independentista que no hi participi. Marfany ha recordat que la Via Catalana l'organitza una entitat que treballa per aconseguir la independència, i que per tant, tothom qui hi participi, serà comptat com a tal. Sobre els rumors entorn de possibles boicots, Marfany ha afirmat que 'no els preocupa' perquè 'no hi ha capacitat per boicotar-la'.
Amb tot, Marfany ha tornat a insistir que, més enllà de ser o no independentista, a la cadena humana hi pot participar tothom que cregui que un estat propi per a Catalunya és l'eina necessària per resoldre els problemes que té el país.
El vice-president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jaume Marfany, ha reiterat avui, tal com ja va dir VilaWeb, que el lema de la Via Catalana—'Via Catalana cap a la independència'— no havia canviat i ha aconsellat, de manera contundent, que qui no vulgui ser comptat com a independentista que no hi participi. Marfany ha recordat que la Via Catalana l'organitza una entitat que treballa per aconseguir la independència, i que per tant, tothom qui hi participi, serà comptat com a tal. Sobre els rumors entorn de possibles boicots, Marfany ha afirmat que 'no els preocupa' perquè 'no hi ha capacitat per boicotar-la'.
Amb tot, Marfany ha tornat a insistir que, més enllà de ser o no independentista, a la cadena humana hi pot participar tothom que cregui que un estat propi per a Catalunya és l'eina necessària per resoldre els problemes que té el país.
Marc Martínez: "Les 7 diferències entre Catalunya i Escòcia"

Ni la Union Jack ni cap bandera independentista. Passejant pels carrers d'Escòcia hom no té la impressió que el país estigui immers en un procés d'autodeterminació o, si més no, que el debat aixequi la passió amb què es viu a Catalunya. Ja sabem que Madrid no és Londres, que ja ha pactat amb els escocesos un referèndum pel 18 de setembre de l'any que ve, però Barcelona no és tampoc Edimburg. Heus aquí algunes de les grans diferències:
1. Per començar, els anglesos reconeixen Escòcia com a nació, amb sobirania pròpia, i fins i tot els partidaris del no, agrupats sota el lema "Better Together" (Millor Junts) admeten que és viable un estat escocès. Diuen al web: "No és que pensem que Escòcia no pugui sobreviure com un país separat, és que formar part del Regne Unit és la millor opció possible per al nostre futur". No hem sentit mai encara a Catalunya una declaració semblant d'un polític contrari a la independència.
dissabte, 17 d’agost del 2013
30.000 voluntaris ja treballen per l'èxit de la Via Catalana
No es tracta només que es necessitin mig milió de persones per cobrir els 400 quilòmetres que hi ha entre Alcanar i el Pertús. Això ja va sortint i quan falta un mes per a la Via Catalana per a la Independència, ja s'han superat amb escreix els 300.000 inscrits. El gran problema és la logística que suposa muntar una moguda com aquesta, garantir la seguretat de les persones, organitzar la gent i que no hi hagi problemes. Per aquest motiu, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha creat un dispositiu de voluntaris que seran els encarregats de controlar que tot surti com s'ha previst. Al capdavant hi ha Ignasi Termes i Ferran Civit, com a coordinadors nacionals. D'ells depenen sis coordinadors regionals i, d'aquests, els comarcals. L'escala continua amb 86 coordinadors locals, un per cadascun dels municipis que unirà la cadena. En total s'han creat 800 equips de quatre persones encarregades de controlar cada tram de 500 metres. Cada equip l'integraran un responsable o cap d'equip, un fotògraf i dos voluntaris més. És a dir, en la gestió directa de l'organització de la cadena el dia 11 de Setembre hi tindran responsabilitat directa uns 5.000 voluntaris.
divendres, 16 d’agost del 2013
Jaume Freixes: "Paradoxes de Gibraltar"
"Quan la Gran Bretanya incorpora a la seva sobirania Gibraltar, Menorca i altres territoris cedits pel Rei de França Lluís XIV, és quan comença a desentendre’s del 'cas català'"
Les tensions sobre Gibraltar entre Espanya i la Gran Bretanya han fet aflorar cert sentiment de solidaritat britànica des d’alguns sectors de Catalunya en un moment complicat pel nostre país. La commemoració del Tricentenari del final de la guerra de successió escalfa motors i, com sempre, la història ens dóna molta perspectiva encara que, com deia aquell, sempre estiguem condemnats a repetir-la.
L’Espanya de l’absolutisme sorgit del triomf de Felip V en la guerra de successió, dibuixa l’arquitectura d’un Estat centralista i centralitzador que, a través dels Decrets de Nova Planta, acaba amb les lleis, els òrgans legislatius i els furs dels territoris de la Corona d’Aragó.
Les tensions sobre Gibraltar entre Espanya i la Gran Bretanya han fet aflorar cert sentiment de solidaritat britànica des d’alguns sectors de Catalunya en un moment complicat pel nostre país. La commemoració del Tricentenari del final de la guerra de successió escalfa motors i, com sempre, la història ens dóna molta perspectiva encara que, com deia aquell, sempre estiguem condemnats a repetir-la.
L’Espanya de l’absolutisme sorgit del triomf de Felip V en la guerra de successió, dibuixa l’arquitectura d’un Estat centralista i centralitzador que, a través dels Decrets de Nova Planta, acaba amb les lleis, els òrgans legislatius i els furs dels territoris de la Corona d’Aragó.
dimecres, 14 d’agost del 2013
Quins trams de la Via Catalana queden per omplir?

Ja hi ha 300.000 inscrits a la Via Catalana per la Independència de l'Onze de Setembre, que organitza l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la majoria dels quals ompliran els trams que hi ha entre el Maresme i l'Alt Penedès. És a dir, el tram central de la cadena humana, on es concentren les ciutats grans, és el més ple. Els sectors més buits continuen essent sobretot al sud, a les comarques de l'Ebre i del Camp de Tarragona, tret d'algunes ciutats on hi ha més ocupació, i en alguns trams del nord, entre Figueres i Girona, els que travessen la Selva.
Als amics espanyols
Sóc dels que aquest estiu he tingut l'ocasió -diria que la sort- de fer uns tombs per les Espanyes i especialment per Andalusia. Un plaer, com sempre. A partir d'aquí, tinc algunes impressions de primera mà, molt subjectives, de com s'hi viu el procés català. En primer lloc, diria que s'hi viu força, tendint a molt. El tema és viu i se'n parla, amb passió. I quan en parles amb amics, a qui suposaries una actitud comprensiva, t'adones que es viu amb tensió i una certa agror, però també amb una enorme desinformació i perplexitat. Es viu malament i amb una incomprensió profunda. Ja sé que la idea de fer pedagogia per les Espanyes està avui del tot desacreditada, però no em sembla gens inútil pensar una estona en aquests amics espanyols i veure com hi podem parlar.
La primera constatació és que, a Espanya, la gestió informativa, argumental i emotiva del procés català és gairebé un monopoli de la dreta, sovint amb un llenguatge i un argumentari predemocràtics. Els amics que deia van a remolc, sense un discurs propi, en el terreny de joc que els han dibuixat els altres. El resum seria dir que és una bestiesa inacceptable i que no se'n pot ni parlar. Això és un desastre per a tots. Per a nosaltres, catalans, perquè fa el procés més tens i més agre, amb la impossibilitat de pactar maneres civilitzades de portar-ho. Però també per a ells: dóna l'hegemonia a una dreta molt extrema en una qüestió que és al centre -tant com la crisi- de l'agenda espanyola.
La primera constatació és que, a Espanya, la gestió informativa, argumental i emotiva del procés català és gairebé un monopoli de la dreta, sovint amb un llenguatge i un argumentari predemocràtics. Els amics que deia van a remolc, sense un discurs propi, en el terreny de joc que els han dibuixat els altres. El resum seria dir que és una bestiesa inacceptable i que no se'n pot ni parlar. Això és un desastre per a tots. Per a nosaltres, catalans, perquè fa el procés més tens i més agre, amb la impossibilitat de pactar maneres civilitzades de portar-ho. Però també per a ells: dóna l'hegemonia a una dreta molt extrema en una qüestió que és al centre -tant com la crisi- de l'agenda espanyola.
Pere Cardús: "Contra el consens"
Si en Woody Allen diu que quan sent la paraula 'cultura' s'afanya a trobar una pistola, a mi em passa una cosa semblant amb tres conceptes: consens, pluralitat i cohesió social. Amb el pas del temps, la política i els mitjans de comunicació –o d'interpretació– han construït un llenguatge propi ple de paraules que han esdevingut eines de control. Hi ha molts llibres i estudis sencers que expliquen com el llenguatge ha esdevingut una eina més a favor del control polític i mediàtic de les societats. La meva crítica a l'ús del consens, la pluralitat i la cohesió social no va tan lluny en el pla teòric, però estic convençut que s'han convertit en un recurs sistemàtic contra el progrés i el canvi. És a dir, un pretext conservador.
M'explicaré amb un exemple recent que, de fet, és el que m'ha fet recuperar alguns apunts que havia fet sobre aquestes tres paraules. L'Onze de Setembre es farà la Via Catalana per iniciativa d'una entitat que té com a raó de ser la independència de Catalunya. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és un moviment ciutadà que organitza accions per aconseguir que Catalunya tingui un estat propi. Sense que ningú no li ho encarregués, l'ANC va convocar una immensa mobilització netament independentista la diada de l'any passat i enguany ho ha tornat a fer en forma de cadena humana de cap a cap del Principat. La majoria de partits no n'han dit ni piu fins fa quatre dies. Alguns han anunciat el seu suport entusiasta a la proposta, però d'altres han mirat de condicionar la seva participació a un canvi radical del sentit de la convocatòria, quan s'han adonat que la cosa seria un èxit espectacular. La raó exposada per a demanar que la mobilització fos pel dret de decidir i no per la independència ha estat el consens.
M'explicaré amb un exemple recent que, de fet, és el que m'ha fet recuperar alguns apunts que havia fet sobre aquestes tres paraules. L'Onze de Setembre es farà la Via Catalana per iniciativa d'una entitat que té com a raó de ser la independència de Catalunya. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és un moviment ciutadà que organitza accions per aconseguir que Catalunya tingui un estat propi. Sense que ningú no li ho encarregués, l'ANC va convocar una immensa mobilització netament independentista la diada de l'any passat i enguany ho ha tornat a fer en forma de cadena humana de cap a cap del Principat. La majoria de partits no n'han dit ni piu fins fa quatre dies. Alguns han anunciat el seu suport entusiasta a la proposta, però d'altres han mirat de condicionar la seva participació a un canvi radical del sentit de la convocatòria, quan s'han adonat que la cosa seria un èxit espectacular. La raó exposada per a demanar que la mobilització fos pel dret de decidir i no per la independència ha estat el consens.
dimarts, 13 d’agost del 2013
El procés sobiranista manté l’atracció d’inversions a Catalunya
Els “Economistes per la Independència” volem aportar informació ja que les conjectures del Sr. Navarro ens semblen insuficientment contrastades.
Economistes per la Independència volem desmentir la versió del Sr. Pere Navarro que afirma que “avui hi ha inversors que tenen por de venir a Catalunya a col·locar els seus diners i crear llocs de treball perquè veuen que la situació política a Catalunya és molt inestable, perquè el tema del 2014 està molt present i perquè hi ha una gran inseguretat jurídica i política per a aquestes empreses” segons declaracions fetes en una entrevista difosa per l’ACN el 10.08.2013.
Malgrat que els moments son molt difícils per l’economia mundial, l’espanyola i la nostra en particular, no és rigorós atribuir al procés sobiranista una por generalitzada d’inversió estrangera a Catalunya. En la jornada celebrada al Col·legi d’Economistes l’octubre passat, sobre ‘Escenaris econòmics a Catalunya en el marc d’un Estat propi’, portaveus empresarials van atribuir les dificultats d’aquesta inversió a la “mala qualitat de la democràcia espanyola”. En les mateixes jornades, representants empresarials van recordar que el procés hipotètic d’independència havia de ser curt per evitar escenaris d’incerteses i d’inestabilitat.
Economistes per la Independència volem desmentir la versió del Sr. Pere Navarro que afirma que “avui hi ha inversors que tenen por de venir a Catalunya a col·locar els seus diners i crear llocs de treball perquè veuen que la situació política a Catalunya és molt inestable, perquè el tema del 2014 està molt present i perquè hi ha una gran inseguretat jurídica i política per a aquestes empreses” segons declaracions fetes en una entrevista difosa per l’ACN el 10.08.2013.
Malgrat que els moments son molt difícils per l’economia mundial, l’espanyola i la nostra en particular, no és rigorós atribuir al procés sobiranista una por generalitzada d’inversió estrangera a Catalunya. En la jornada celebrada al Col·legi d’Economistes l’octubre passat, sobre ‘Escenaris econòmics a Catalunya en el marc d’un Estat propi’, portaveus empresarials van atribuir les dificultats d’aquesta inversió a la “mala qualitat de la democràcia espanyola”. En les mateixes jornades, representants empresarials van recordar que el procés hipotètic d’independència havia de ser curt per evitar escenaris d’incerteses i d’inestabilitat.
Com ho puc fer per canviar de tram a la Via Catalana?
Ja són molts els ciutadans disposats a abandonar el lloc assignat per ajudar les zones on falta gent
Ja hi ha més de tres-cents mil inscrits a la Via Catalana de l'Onze de Setembre. Però és ben sabut que, mentre al voltant de Barcelona la cadena ja és plena, encara hi ha trams, especialment al sud i també al nord del Principat, on falta gent. De fet, que l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol hi participi al tram de l'N-340 del Perelló, a la comarca del Baix Ebre, no és casual, conscient que aquesta és una de les zones on falten participants. Però, si jo ja m'hi he inscrit, és possible canviar el tram que tinc assignat per ajudar els trams amb menys gent? Sí, heus ací una guia per a canviar de tram.
El primer que cal fer és donar-se de baixa en aquesta pàgina, si no el sistema informàtic de l'Assemblea no ens permetrà donar-nos d'alta en cap altre tram. Fet això, tan sols cal donar-se d'alta al nou tram. En cas que ens hàgim inscrit en grup, el funcionament és exactament el mateix. Cal que es doni de baixa la persona que va fer la inscripció en nom del grup i que després es doni d'alta en un altre tram.
Una altra manera de fer-ho passa per recuperar el correu de confirmació que vau rebre quan us hi vau inscriure i clicar l'opció de donar-se de baixa. Un cop desapuntats, només cal que us doneu d'alta al nou tram.
Ja hi ha més de tres-cents mil inscrits a la Via Catalana de l'Onze de Setembre. Però és ben sabut que, mentre al voltant de Barcelona la cadena ja és plena, encara hi ha trams, especialment al sud i també al nord del Principat, on falta gent. De fet, que l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol hi participi al tram de l'N-340 del Perelló, a la comarca del Baix Ebre, no és casual, conscient que aquesta és una de les zones on falten participants. Però, si jo ja m'hi he inscrit, és possible canviar el tram que tinc assignat per ajudar els trams amb menys gent? Sí, heus ací una guia per a canviar de tram.
El primer que cal fer és donar-se de baixa en aquesta pàgina, si no el sistema informàtic de l'Assemblea no ens permetrà donar-nos d'alta en cap altre tram. Fet això, tan sols cal donar-se d'alta al nou tram. En cas que ens hàgim inscrit en grup, el funcionament és exactament el mateix. Cal que es doni de baixa la persona que va fer la inscripció en nom del grup i que després es doni d'alta en un altre tram.
Una altra manera de fer-ho passa per recuperar el correu de confirmació que vau rebre quan us hi vau inscriure i clicar l'opció de donar-se de baixa. Un cop desapuntats, només cal que us doneu d'alta al nou tram.
Font: VilaWeb
Què implica prorrogar els pressuposts?
En realitat ja funcionàvem amb els pressuposts prorrogats. Fer-ne uns de nous, amb el tràmit parlamentari que hagués comportat, hauria implicat tenir-los aprovats probablement a l'octubre. És a dir, hauríem tingut uns pressuposts nous per a només tres mesos. Ara el que es farà serà modificar el decret de pròrroga adaptant-lo a l'objectiu nou, que és de l'1,58%. Fins ara l'objectiu era de l'1,2% i, per tant, ja s'ha treballat tot l'any amb un objectiu molt restrictiu. Ara es flexibilitzarà una mica, cosa que implicarà una petita millora de la disponibilitat de crèdit de les conselleries.
Amb uns pressuposts nous s'haurien pogut canviar prioritats o polítiques, però ja som a l'agost i, per tant, tindria un sentit molt relatiu. És a dir, ara no canviarà la distribució dels recursos ni el repartiment intern, però dubto que pels tres o quatre mesos que quedaven s'haguessin fet gaires canvis.
Amb uns pressuposts nous s'haurien pogut canviar prioritats o polítiques, però ja som a l'agost i, per tant, tindria un sentit molt relatiu. És a dir, ara no canviarà la distribució dels recursos ni el repartiment intern, però dubto que pels tres o quatre mesos que quedaven s'haguessin fet gaires canvis.
dijous, 8 d’agost del 2013
Augmenten les inscripcions a la 'Via Catalana': Més de 300.000 persones
Forcadell demana a les persones que s’han inscrit a trams amb alta ocupació que, si poden, es desapuntin i s’inscriguin de nou als trams amb baixa ocupació
Poc a poc van augmentant les inscripcions a la cadena humana ('Via Catalana') que l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat per l’Onze de Setembre d’enguany per reclamar la independència. 34 dies després que l’ANC obrís les inscripcions, ja s’han apuntat més de 300.000 persones.
Tot i això, encara queden alguns trams interurbans per omplir, especialment al sud del país –i alguns del nord, com el que va de Figueres al Pertús-. Per aquest motiu, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha demanat a totes aquelles persones que ja s’han inscrit a trams amb alta ocupació que, si poden, es desapuntin i s’inscriguin de nou als trams amb baixa ocupació.
A més, com a prèvia d’aquesta gran cadena humana que travessarà Catalunya de nord a sud i que passarà per 86 municipis catalans, l’Assemblea està duent a terme durant l’estiu diversos assajos que estan congregant milers de persones. Aquest cap de setmana comptarà amb dues grans cadenes; a Tarragona i a Osona.
Poc a poc van augmentant les inscripcions a la cadena humana ('Via Catalana') que l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat per l’Onze de Setembre d’enguany per reclamar la independència. 34 dies després que l’ANC obrís les inscripcions, ja s’han apuntat més de 300.000 persones.
Tot i això, encara queden alguns trams interurbans per omplir, especialment al sud del país –i alguns del nord, com el que va de Figueres al Pertús-. Per aquest motiu, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha demanat a totes aquelles persones que ja s’han inscrit a trams amb alta ocupació que, si poden, es desapuntin i s’inscriguin de nou als trams amb baixa ocupació.
A més, com a prèvia d’aquesta gran cadena humana que travessarà Catalunya de nord a sud i que passarà per 86 municipis catalans, l’Assemblea està duent a terme durant l’estiu diversos assajos que estan congregant milers de persones. Aquest cap de setmana comptarà amb dues grans cadenes; a Tarragona i a Osona.
Font: elSingularDigital
dimecres, 7 d’agost del 2013
Jordi Pujol, a la cadena humana per la independència
L'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, participarà com un ciutadà més en la Via Catalana que Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana preparen per al proper Onze de Setembre. Pujol s'ha inscrit per poder formar part de la cadena humana i, conscient que on més gent faltava era en zones allunyades de Barcelona, s'ubicarà al tram de l'N-340 del Perelló, a la comarca del Baix Ebre.
La participación de Pujol ja apareix fins i tot en l'agenda oficial que té amb tots els seus actes a la web del Centre d'Estudis que porta el seu nom. Pujol ha volgut així sumar-se al llistat de coneguts noms de la política catalana que participaran a la Via Catalana.
La participación de Pujol ja apareix fins i tot en l'agenda oficial que té amb tots els seus actes a la web del Centre d'Estudis que porta el seu nom. Pujol ha volgut així sumar-se al llistat de coneguts noms de la política catalana que participaran a la Via Catalana.
Font: VilaWeb
Subscriure's a:
Missatges (Atom)