El 23 d'agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 kilòmetres entre els tres països i expressar davant de tot el món el seu desig d'independència. La Via Bàltica, que ha servit d'inspiració per a la Via Catalana i de la que enguany es commemoren els 24 anys, va marcar un punt d'inflexió. "Una Europa comuna només es pot fer si totes les nacions europees tenen garantit un dret lliure a l'autodeterminació", assegurava el manifest. Dos anys després, la que es considera una de les principals manifestacions pacífiques de la història va assolir el seu objectiu. Estònia, Letònia i Lituània van ser reconegudes com a estats independents.
El primer comunicat del règim soviètic sobre la via assegurava que si els líders independentistes aconseguien el seu objectiu "les possibles conseqüències podrien ser catastròfiques". Us recorda alguna cosa?
El text, que es va llegir per televisió, avisava que la cadena humana suposava una "seriosa amenaça pel futur dels pobles del Bàltic" que podien ser "empesos a l'abisme pels seus líders nacionalistes". Lituània, Letònia i Estònia van recuperar la independència, oficialment i amb tot el reconeixement internacional, l'any 1991, tot i que Vílnius ja l'havia declarada el març de l'any anterior. De fet, en el seu manifest, els independentistes del Bàltic avisaven als líders internacionals de la necessitat de recuperar el reconeixement d'independència pels seus països.
La Via Catalana, un missatge al món
"Es poden tancar els ulls per no veure el problema bàltic, però no deixarà d'existir. Per nosaltres, és un problema inalienable de drets humans. Per vosaltres, és un problema de doble moral i de seguretat. Però d'una manera o altra, l'hem de resoldre junts, d'acord amb els principis de la llei internacional", llegia el manifest.
"Germans i germanes a l'est i l'oest, estem preparats per oblidar la vostra doble moral si trobeu el coratge per demanar que s'apliquin els principis de la llei internacional no només a l'Àfrica i a l'Àsia, sinó també a Europa", asseguraven. Pels independentistes bàltics, el projecte europeu no podia tenir sentit sense un "dret lliure a l'autodeterminació".
UNESCO: “la cadena humana va ser una "manifestació única i pacífica que va unir tres països en la seva lluita per la llibertat".
Coincidint amb l'aniversari de la cadena humana al Bàltic i en preparació pels actes de commemoració del seu primer quart de segle, que serà el 2014, l'organització 'Europeana 1989' ha demanat als ciutadans que donin fotografies, vídeos i records de la via bàltica. L'objectiu és tenir una recopilació d'històries personals d'aquest simbòlic dia, que va marcar el futur de la regió.
Arxiu digital (imatges de la Via Bàltica)
De fet, la digitalització dels arxius i records personals del 1989 permet a qualsevol persona participar d'una nova Via Bàltica on-line, on es poden seguir a través de la xarxa parts del recorregut. El projecte, que s'emmarca en una iniciativa sobre la caiguda del bloc soviètic, permet a qualsevol persona cedir els seus vídeos, fotografies o arxius d'àudio a través de la xarxa o en actes públics com els de 'Riga 2014' que se celebren aquests dies.
De fet, la Via Bàltica ja forma part del Registre de la Memòria del Món de la UNESCO. Segons aquesta organització internacional, la cadena humana va ser una "manifestació única i pacífica que va unir tres països en la seva lluita per la llibertat".
Espanya com la URSS
La cadena humana del Bàltic, que va passar per les tres capitals, Vílnius (Lituània), Riga (Letònia) i Tallinn (Estònia), es feia coincidint amb el 50è aniversari del pacte entre Hitler i Stalin per dividir-se Europa, i que va suposar l'ocupació soviètica dels tres estats bàltics.
El manifest que es va difondre durant la celebració de la Via Bàltica recordava l'ocupació soviètica dels tres països, i avisava que la URSS havia fet "tot el possible per retirar de les memòries i dels mapes d'Europa les repúbliques d'Estònia, Letònia i Lituània".
En aquest sentit, doncs, era alhora una reivindicació contra l'autoritarisme de la URSS i una exigència d'independència. Tot i que la cadena humana bàltica va despertar grans simpaties a nivell internacional, en un primer moment Moscou la va criminalitzar.
Font: directe.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada