Marc Martínez: "Les 7 diferències entre Catalunya i Escòcia"

"Escòcia veu vida més enllà del referèndum. Catalunya, en canvi, sembla sotmesa a la batalla final, sota el lema "guanyar o morir""

Ni la Union Jack ni cap bandera independentista. Passejant pels carrers d'Escòcia hom no té la impressió que el país estigui immers en un procés d'autodeterminació o, si més no, que el debat aixequi la passió amb què es viu a Catalunya. Ja sabem que Madrid no és Londres, que ja ha pactat amb els escocesos un referèndum pel 18 de setembre de l'any que ve, però Barcelona no és tampoc Edimburg. Heus aquí algunes de les grans diferències:

1. Per començar, els anglesos reconeixen Escòcia com a nació, amb sobirania pròpia, i fins i tot els partidaris del no, agrupats sota el lema "Better Together" (Millor Junts) admeten que és viable un estat escocès. Diuen al web: "No és que pensem que Escòcia no pugui sobreviure com un país separat, és que formar part del Regne Unit és la millor opció possible per al nostre futur". No hem sentit mai encara a Catalunya una declaració semblant d'un polític contrari a la independència.

2. Precisament els partidaris del no porten molt d'avantatge a les enquestes, amb més del 50% de suport, mentre que el sí amb prou feines arriba al 30%, a la inversa del que reflecteixen els sondejos a Catalunya. Tot i això, el Primer Ministre escocès, el nacionalista Àlex Salmond, encara confia a capgirar la truita en l'any que falta.

3. I com anhela Salmond poder tenir una TV3 escocesa! Un dels mals que lamenten els partidaris del sí és que Escòcia no té mitjans audiovisuals propis per seguir el debat (no els pot tenir, per llei) i els diaris de Glasgow són escèptics, quan no hostils, amb la independència.

4. Tot i això, el líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP) ha aconseguit convertir-se cotra vent i marea en el polític millor valorat del país, i ha captat votants no independentistes sobretot gràcies a les seves polítiques socials, les que l'oposició anomena Salmond freebies (regals de cortesia). Un exemple: mentre el govern d'Artur Mas dobla el preu dels màsters, el de Salmond elimina les taxes universitàries.

5. Salmond pot fer això perquè, tot i dependre del finançament de Londres, Escòcia no té pràcticament dèficit fiscal. Explica el prestigiós periodista Iain MacWhirter en el llibre que acaba de treure "Road to referendum" que Escòcia aporta el 9.9% a les arques de l'estat, i en rep el 9.3%. Aquesta diferència del 0.6 ja la voldria Andreu Mas-Colell, que es veu escanyat mentre s' esfuma a l'entorn d'un 8% del PIB de Catalunya.

6. És cert que el SNP governa còmodament el país amb majoria absoluta, però alhora no té al darrere un recanvi de seguretat. El sí a la independència d'Escòcia ho ha apostat tot a un únic cavall, no com a Catalunya, que el procés té al darrere els dos primers grups del Parlament.

7.Escòcia veu vida més enllà del referèndum. Catalunya, en canvi, sembla sotmesa a la batalla final, sota el lema "guanyar o morir", que Jordi Pujol va formular com a "residuals o independents". Mentre a Edimburg hi ha qui fins i tot creu que Àlex Salmond sobreviurà una hipotètica derrota del sí i sabrà reinventar-se com a garant que Londres cedeixi més autonomia (com ha compromès David Cameron) ningú a Catalunya pensa que Mas pugui separar el seu destí de la consulta que ha promès als catalans.

Font: elSingularDigital