Sergi Castañé: «Diferencias económicas entre Madrid y Cataluña»

Cataluña y Madrid son las economías más grandes de España, representan el 18,9% y el 18,8% del PIB respectivamente sobre el total de España, pero no son economías similares. A primera vista uno puede pensar que la economía catalana está más enfocada a la industria mientras que la de Madrid a los servicios y no iría mal encaminado, sin embargo, la cuestión es sobre qué tipo de servicios basa Madrid su economía y en qué se diferencia de Cataluña.

Cuando miramos los datos de empleo de Madrid y Cataluña (EPA – INE 1er trimestre del 2016) entre aquellos que están en edad de trabajar (16-64 años), vemos que tienen una estructura similar, menos en la cuestión de asalariados de servicios dónde Madrid destaca por encima de Cataluña y en asalariados en industria, dónde Cataluña destaca por encima de Madrid. Esto nos confirma la hipótesis inicial, Madrid es una comunidad enfocada a los servicios y Cataluña a la industria.

También es destacable la diferencia, aunque menor, en asalariados en sector público, dónde destaca Madrid, mientras en Cataluña, tierra de pequeñas y medianas empresas, destaca en trabajadores por cuenta propia sin asalariados.

Una Catalunya independent tindria 4 punts menys d'atur

Els costos de ser a Espanya no són baixos per Catalunya, almenys aquells que poden ser calculats en contra de l’opció de ser un Estat independent. El més negatiu de tots té a veure amb l’ocupació i no arriba a ser un càlcul sinó més aviat una estimació: 323.157 llocs de treball s’han perdut des del 1975 perquè la gestió pública de l’administració espanyola no hi ha ajudat.

Parlant en plata: els 703.100 aturats que tenia Catalunya a finals del 2015 serien la meitat si no fos per l’efecte negatiu en l’ocupació que tenen decisions polítiques del govern espanyol, com les que paralitzeninfraestructures clau com el Corredor Mediterrani o les connexions als ports. L’economista Josep Pedrol, autor de l’estimació, ho calcula sota el supòsit (conservador) que decisions com aquelles redueixin el PIB català en un 0,25%, des del 1975.

Pedrol és un dels 19 acadèmics que documenten, calculen i estimen en les 222 pàgines d'un extra de Revista de Catalunya, que dirigeix Quim Torra, que vol donar resposta a la pregunta sobre l’impacte econòmic de la independència, la seva viabilitat i les implicacions en la caixa del país i la butxaca dels catalans.

138.922 nous llocs de treball

La independència crearia 138.922 nous llocs de treball directes, que reduirien l’atur de l’actual 17,73% al 14,05%, segons l’economista. Més concretament, aquesta xifra resulta de la suma dels nous treballadors públics (50.139 llocs de treball nous), la nova despesa pública (16.376), la reversió del dèficit d’inversió en infraestructures (41.630) i l’efecte capital de Barcelona (30.777).

Argumentari sobre el referendum d'Independència

ARGUMENTARI

Introducció

Des del punt de vista de l’ANC, aquesta via pot ser la més adequada per culminar el procés amb èxit, atès que el full de ruta que va sortir de les eleccions del 27 de setembre ha quedat manifestament erosionat en la seva credibilitat per causa dels desacords entre les forces polítiques i el subsegüent trencament del pacte de governabilitat. Davant d’aquesta situació, creiem que per a reconduir la situació cal posar sobre la taula la realització d’un Referèndum d’Independència, la via més democràtica, legítima i efectiva per arribar a la proclamació de la República Catalana. Aquest s’ha mostrat sempre com un punt d’unió de les forces sobiranistes i també és un missatge d’una força incontrovertible davant de la comunitat internacional. Mostra el compromís de la societat civil i les institucions catalanes amb la democràcia i la seva voluntat de tancar aquest procés de la manera més transparent, legítima i directa possible, no deixant lloc a cap dubte sobre la voluntat de ser i de governar-se a si mateixos dels ciutadans de Catalunya. D’altra banda, aquesta via és la manera apropiada per ampliar la base social del procés fins a fer-lo culminar amb èxit i recuperar l’entesa necessària amb aquells que, sense tenir com a objectiu polític la independència, no posen en dubte la condició sobirana de la nació catalana i el dret dels catalans i catalanes a prendre decisions, les que siguin, per si mateixos.

Proposta

Es proposa la convocatòria d’una consulta als socis de l’ANC per comprometre l’organització, de manera clara i no condicionada, amb fer possible la celebració d’un Referèndum d’Independència, donant tota l’assistència possible a les institucions del país, al seu Parlament i al seu Govern, per fer possible que els catalans puguin prendre la decisió que considerin oportuna sobre el seu futur polític, com a poble sobirà que són. L’ANC exigirà al Govern i al Parlament la celebració d’un Referèndum d’Independència, amb resposta binària i una pregunta clara, si els socis donen suport a aquesta opció. En aquest Referèndum el poble de Catalunya decidirà, sobiranament, el seu futur polític. D’acord amb aquest plantejament, el resultat del referèndum ha d’implicar la proclamació immediata i unilateral d'independència en cas de victòria del Sí. L’ANC es compromet a impulsar el treball unitari i eficient de les institucions, els partits polítics i la societat civil en l’organització tècnica del Referèndum.

Preguntes freqüents

1. El RI és un altre 9N? Quina diferència hi ha?

Dependre de l'estat espanyol perjudica les empreses catalanes

L'ANC publica un informe en el qual denuncia, entre altres problemes, la manca d'infraestructures ferroviàries amb ample europeu

La independència de Catalunya beneficiaria les empreses catalanes? Permetria que aquestes guanyessin eficiència i competitivitat? Segons un informe que ha presentat aquest dimecres l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), dependre de l'estat espanyol perjudica les empreses catalanes ja que no disposen de les infraestructures de comunicació i transport adequades per garantir una bona connexió entre diferents punts europeus.

L'informe detalla que les infraestructures ferroviàries per transportar mercaderies són fonamentals per a la competitivitat de la indústria però que a Catalunya aquestes no estan adaptades a l'ample europeu. "En seleccionar projectes de transport, Espanya sembla haver donat més prioritat a augmentar la cohesió geogràfica que en millorar l'eficiència", assegura l'informe. Alhora, afegeix que les inversions espanyoles "han afavorit una àmplia xarxa de transport de passatgers, en detriment d'una millor connexió de pols de producció amb centres de consum o exportació i d'interconnexió amb els mercats limítrofs".

El deute de la Catalunya independent seria similar o inferior al d’Alemanya, Països Baixos i Finlàndia

Un informe patrocinat pel fòrum empresarial Creiem en Catalunya explora diverses hipòtesis sobre el deute d’una Catalunya independent. David Ros Serra, economista i interventor d’administració local, i Pere Miret, economista i màster en anàlisi econòmica i finances i MBA, són els autors de l’estudi que calcula el deute de l’estat català segons els sistemes de càlcul del repartiment amb l’estat espanyol. La conclusió principal de l’estudi és que la Catalunya independent tindrà un deute entre el 50% i el 75% del PIB, una xifra inferior a la mitjana del deute dels estats europeus, el 87,2%.

La primera hipòtesi dels autors de l’informe és que el nou estat no assumeixi cap part del deute espanyol en cas de no voler negociar la transició. Malgrat que els autors descarten aquesta hipòtesi perquè estan convençuts que la comunitat internacional i els mercats no permetran que Espanya no negociï, calculen que el deute resultant seria del 33,5% del PIB. Si, a més, no es negociés l’assumpció del deute derivat del FLA, el resultat baixaria fins al 16%.

En segon lloc, Ros i Miret calculen el deute amb mètodes diversos que comptarien amb la negociació de l’estat espanyol. Expliquen que els criteris de repartiment del deute que s’empren habitualment són els de l’activitat econòmica, la població, la despesa feta, la inversió i el deute històric, a més del repartiment d’actius i passius. L’estudi diu que amb un repartiment d’actius i passius l’endeutament de Catalunya se situaria entre el 47,1% del PIB i el 73,2%.

I conclouen que si es comparen aquestes hipòtesis amb la situació de l’endeutament de la resta dels estats de la UE, en un repartiment d’actius i passius, la Catalunya independent tindria un deute molt inferior a la mitjana de la UE, al Regne Unit i Àustria, i similar o inferior a Alemanya, els Països Baixos i Finlàndia.

Especial «Orientacions lingüístiques»

La llengua ha estat sempre un dels pilars fonamentals de la nostra pervivència com a poble. No n’hi ha prou, però, de comunicar-nos habitualment en català; l’hem de parlar i escriure bé, sense interferències, sobretot els qui ens adrecem al públic.

Com es posen la data i l’hora per a anunciar una activitat? Hem de dir flyer o carpa? Quan hem d’escriure Estat i quan, estat?

Aquest document, elaborat pensant en el llenguatge que fa servir l’ANC en comunicats i actes diversos, ens resoldrà els dubtes.

Orientacions lingüístiques

Especial «Informe sobre la institució de l’indult i el seu impacte en el sistema judicial espanyol»

Segons denuncia el CCN, l’indult no és res més que una mesura de gràcia sotmesa a discrecionalitat política, és a dir, “justícia a la carta”. I és que la roda del sistema judicial espanyol comença amb la designació per part dels partits polítics de les principals figures jurídiques de l’Estat, magistrats i fiscals, condicionant i limitant així la seva labor. D’altra banda, hi ha la figura dels aforats, que a Espanya són més de 10.000. Una xifra que contrasta amb la majoria de països del nostre entorn on aquesta condició no existeix o només ho pot ser el cap d’Estat. Una altra mesura a destacar d’aquest sistema és l’amnistia fiscal, un incentiu del frau fiscal a gran escala.

INDULTS I EL SEU IMPACTE EN EL SISTEMA JUDICIAL ESPANYOL

Font: CCN

Enrich Llarch: "Viabilitat econòmica d'una DUI"

Viabilitat econòmica d'una DUI (1)

Un dels escenaris polítics i econòmics amb què es pot trobar el nostre país els propers mesos és el d'una declaració d'independència sense acord amb el govern espanyol, la famosa DUI. Avaluar la viabilitat durant els primers i decisius mesos d'una Catalunya que assumeix la independència sense la col·laboració del govern espanyol, ans al contrari, amb una reacció virulenta –que no violenta- d'aquest, constitueix un exercici imprescindible per determinar, si no hi ha una alternativa acordada, el que cal fer perquè sigui viable una declaració unilateral d'independència. I un cop més, l'economia esdevindrà la pedra de toc perquè aquesta sigui una opció d'èxit.

En algunes ocasions s'ha advertit que seran els mercats els primers que faran seure en una taula de negociació l'Estat espanyol i el nou estat català perquè acordin de quina forma es repartiran el deute i es mantingui la confiança que els interessos i les amortitzacions parcials que se'n deriven seran satisfets. Aquest és un pronòstic plausible, com indiquen ja alguns advertiments sobre les conseqüències que en la qualificació del deute espanyol –i, per extensió, sobre la prima de risc- que una separació no amistosa podria comportar. També s'ha apuntat que Catalunya disposa d'un volum d'actius prou important per posar-los com a garantia d'eventuals crèdits internacionals per satisfer les necessitats financeres del nou estat en el curt termini. Entre aquests actius hi hauria els ports de Barcelona i Tarragona i l'aeroport del Prat.

Tanmateix, perquè els mecanismes descrits siguin realment operatius, calen diverses condicions. La primera és que el nou estat posi en funcionament de forma immediata i efectiva la hisenda catalana i que en un termini breu, potser tres mesos, s'asseguri que una gran part de la recaptació fiscal efectiva de Catalunya vagi a parar a les arques de la nova hisenda catalana, en comptes de l'espanyola. Si el nou estat no controla els recursos fiscals dels catalans difícilment ningú –ni mercats, ni Europa, ni el mateix govern espanyol- es preocuparà prou per forçar o acceptar una negociació d'igual a igual sobre repartiment de passius, i d'actius, és clar. Però perquè algú estigui disposat a prestar-nos diners per fer front a les primeres necessitats de líquid financer del nou estat català també necessitem dos requisits. El primer, la versemblança que podrem disposar d'aquests actius i que l'estat català està prou assentat i controla de manera efectiva el territori perquè no hi hagi cap marxa enrere. I, complementàriament, que la maquinària fiscal catalana és efectiva i que es podran retornar en un termini raonable els préstecs concedits.

Elisenda Paluzie: "Independència i deute"

En el debat públic sovint s'utilitza el deute com una amenaça a la independència de Catalunya. Així, s'afirma que Catalunya haurà d'assumir automàticament una part del deute espanyol i es fan càlculs alarmistes que deixen Catalunya amb un deute inassumible. Per procedir a una negociació que impliqui un repartiment d'actius i passius, cal que la independència de Catalunya sigui reconeguda i s'accepti el principi de negociació. Si no, segons els principis del dret internacional, un estat català independent no té cap obligació d'assumir cap proporció del deute de l'Estat. Val la pena destacar la nota tècnica que va emetre el Tresor britànic a principis del 2014, on mostrava el compromís del govern del Regne Unit, en cas d'independència d'Escòcia, d'honorar els termes contractuals de tot el deute emès pel govern britànic. El document concreta que no hi haurà transferència a Escòcia d'una part dels instruments de deute emesos pel Regne Unit, sinó que el que hi haurà serà una negociació amb Escòcia, en què s'acordarà el repartiment del deute, i en funció d'aquest acord, es determinarà la part que Escòcia passarà a deure al Regne Unit, i els corresponents terminis de pagament. Però, des del punt de vista legal, és el Regne Unit qui respon del deute emès davant dels creditors.

Si el 9 de novembre guanya el Sí a la independència, caldria iniciar negociacions amb l'Estat espanyol sobre el repartiment d'actius i passius, abans de declarar la independència. En aquestes negociacions, Catalunya pot exigir l'absència de vetos a la seva permanència a la Unió Europea, en contrapartida a l'assumpció d'una part proporcional del deute espanyol. Però si aquest escenari de negociació no hi és, i la independència de Catalunya no es pacta, l'estat català independent naixerà només amb el deute de la seva administració inicial, la Generalitat de Catalunya, i no assumirà cap deute de l'administració central de l'Estat espanyol.

El Govern publica el 'Llibre blanc de la transició nacional'

El govern ha editat un resum dels divuit informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). És la síntesi del 'Llibre blanc de la transició nacional' i conté unes 130 pàgines.

Les cinc preguntes principals que respon el Llibre blanc:

• Catalunya pot ser un estat independent?
• Com s'ha de proclamar la independència?
• És viable un estat català independent?
• Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència?
• Com seran les relacions internacionals de l'estat català?

Podeu descarregar el pdf aquí.

Font: HGxI

Especial "Finançament de la Catalunya independent el D+1"

Un dels dubtes que ens neguiteja quan pensem en el dia següent de la independència és qui ens voldrà finançar, qui ens pagarà les pensions, qui pagarà els serveis públics. Però mai analitzem qui som, què tenim, quin valor podem crear, en definitiva, quin potencial tenim i quin valor patrimonial hem aconseguit. Quan ens aturem a reflexionar i analitzem amb perspectiva veiem que el sentit comú s'imposa sempre en les bones decisions.

Finançament de la Catalunya independent el D+1

Font: CCN

CATN: "Objectiu: garantir les prestacions" (3er capítol)

El CATN recomana crear una agència catalana de la seguretat social, que haurà de gestionar, des del minut zero, el fonament de l'estat del benestar

Avui, darrer capítol d'El Punt Avui sobre les estructures d'estat

Com s'organitzaran les prestacions de la Seguretat Social en una eventual Catalunya independent és dels enigmes més reiterats que genera entre els ciutadans el procés sobiranista. L'informe monogràfic del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en aquesta matèria aporta respostes fins allà on pot arribar, i atenent-se, també, a les xifres econòmiques de les últimes dècades. Això sí, posa les bases dels passos que s'han de fer des del minut zero cap a una Catalunya independent.

L'informe La Seguretat Social catalana ofereix dades i argument sobre com es podran pagar i organitzar les diferents prestacions socials i com es podrà articular un sistema català que sigui sostenible. Ara bé, algunes de les solucions dependran de si la sortida de l'Estat espanyol és pactada o, ben al contrari, entrebancada.

41 Com s'ha d'organitzar la Seguretat Social en una Catalunya independent?

A través d'un ens, que seria l'agència catalana de la seguretat social, que caldria crear al més aviat possible. Al principi, se li haurien d'atribuir “les competències sobre les prestacions de protecció social pròpies o transferides per l'Estat que ara gestionen diversos departaments de la Generalitat, com ara Benestar i Família, Empresa i Ocupació, i Salut. Al contrari del que es pugui pensar, segons l'informe, “la implantació d'un sistema de seguretat social, amb les magnituds personals, tècniques i econòmiques que suposa, es pot fer força ràpidament.”

CATN: "Encaixar Catalunya al món" (2on capítol)

La seguretat i la defensa, en vint respostes més sobre el procés a partir dels últims vuit informes emesos pel CATN

També qüestions referents a l'esfera internacional

L'acceptació i l'ingrés en la comunitat internacional, i la seguretat i la defensa, a partir dels últims vuit informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, centren les vint respostes avui. Demà, deu més sobre la Seguretat Social.

21 És legal la secessió unilateral en el dret internacional?

No seria il·legal: no està prohibida, tot i que contradigui el dret intern de l'estat matriu, però tampoc està prevista. A la pràctica, la comunitat internacional no ha condemnat la majoria dels casos, i sol jutjar cas per cas, segons criteris pragmàtics i juridicopolítics.

22 Què ha de fer Catalunya perquè la reconeguin?

Fent cas dels criteris generals fixats per la UE el 1991, Catalunya ha de poder exhibir una majoria de població que dóna suport a la independència, un territori definit i una autoritat legítima. També hauria de buscar, abans de proclamar la independència, alguns valedors que donessin suport al reconeixement, i fixar una estratègia per anar-ne aconseguint després, destacant els valors afegits i els avantatges comparatius que pot aportar a la comunitat internacional. Això sí, el procés és lent i progressiu, i cal evitar les demandes prematures de reconeixement.

CATN: "50 qüestions sobre el procés" (1er capítol)

El Punt Avui analitza en tres capítols els últims vuit informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional

Avui, com es produirà el procés de successió d'estats, el futur de la justícia i viabilitat econòmica

Molts són els interrogants que suscita encara la transició cap a un nou estat català independent si el procés sobiranista culmina amb èxit. Per respondre'ls, el govern va encarregar 18 informes al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que es publicaran conjuntament a la tardor a mode de llibre blanc. Sense ànim de ser exhaustiu, El Punt Avui ha escrutat els vuit últims, que es van presentar d'una tacada el 28 de juliol, i els ha resumit en 50 preguntes i respostes, que es publiquen a partir d'avui, en tres entregues.

1 Serien vigents les lleis espanyoles l'endemà de la independència?

Les lleis ja aprovades pel Parlament serien plenament vigents, i el nou estat hauria de decidir sobre les espanyoles, que regulen aspectes clau com ara drets fonamentals, el dret penal, el mercantil, el laboral i l'ordenació de l'economia. Segons el principi de continuïtat normativa, i per donar seguretat jurídica, caldria incloure una disposició específica en la llei constitucional provisional, o bé aprovar una llei ad hoc al Parlament, per garantir la vigència fins a una modificació de les institucions catalanes. Això no treu que la llei provisional incorpori ja derogacions o adaptacions en matèries sensibles. El nou estat també haurà de decidir quins organismes ja existents poden substituir els espanyols en l'aplicació del dret d'origen.

2 Quines lleis caldrà renovar amb més celeritat?

Un programa legislatiu haurà de dissenyar l'estructura institucional del nou estat i l'aprovació progressiva del nou dret català en substitució de l'anterior. Caldrà establir prioritats en funció de la realitat social i política, cosa que podria fer una comissió d'estudi amb membres dels grups parlamentaris, el govern, serveis jurídics i fins i tot facultats de dret.

La Sectorial d’Economia de l’ANC denuncia la manca de rigor en Las cuentas territorializadas de l’executiu espanyol

Amb la meitat de l’import que calculen es cobriria el dèficit pressupostari de la Generalitat i en sobraria per apujar sous als funcionaris catalans.

De la lectura de l’informe de las cuentas s’arriba a una primera conclusió: el dèficit fiscal de Catalunya és reconegut com una realitat.

Malgrat l’enrenou mediàtic, el que ara publica l’Estat és una diferència poc important en relació al que ha calculat la Generalitat.

Després de mig any d’enginyeria fiscal intentant presentar un resultat que convingués als seus propòsits, mig any calculant i tornant a calcular per maquillar el dèficit fiscal català, resulta que troben una xifra escandalosa: 8.500 milions d’euros. Amb la meitat d’aquest import es podria cobrir el dèficit pressupostari de la Generalitat i en sobraria per apujar sous als funcionaris catalans.

Tanmateix, aplicant la metodologia càrrega-benefici , aquests 8.500 milions que presenta l’executiu espanyol s’han de comparar amb els 11.000 que calculava el conseller Mas-Colell.

Els 2.500 milions de diferència entre un càlcul i l’altre, tot i aplicar el mateix mètode, s’explica pels criteris d’imputació de serveis “d’interès general” que apareixen en l’esmentat informe. Per exemple, si el ministre Montoro considera que l’aeroport de Barajas és d’interès de tot Espanya, pot imputar el seu cost a tots els espanyols, mentre que per a la resta d’aeroports no.

Finalitzat el llibre blanc de la independència

El CATN assegura que la desaparició del dèficit fiscal compensaria una caiguda "transitòria" del PIB català

El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer ha presentat aquesta tarda els vuit informes que faltaven sobre com serà la creació del futur Estat català. La compilació d'aquests documents i dels altres deu que ja s'han lliurat, permet que la Generalitat diposi ja del "llibre blanc de la independència", que es presentarà al setembre vinent. El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha estat al costat del president del CATN en la presentació dels documents que mancaven i ha reconegut "la immensa feina feta".

Entre les conclusions, el CATN assenyala que Catalunya podria patir una "reducció dràstica i sobtada de les exportacions"com a conseqüència d'un boicot, o el què s'anomena efecte frontera. Aquesta disminució de les exportacions comportaria una caiguda d'"entre l'1 i el 2% del PIB". Pi-Sunyer ha matisat que aquesta caiguda seria "transitòria". El nou informe del CATN sobre les relacions comercials entre Catalunya i Espanya diu que el boicot seria "selectiu, simbòlic i de curta durada".

L'informe que s'ha fet públic sobre comerç també diu que aquesta caiguda del PIB català es veuria "àmpliament compensada per la desaparició del dèficit fiscal", així com "la capacitat dels exportadors catalans per innovar i competir". El CATN aconsella el govern que adopti "algunes mesures dirigides a prevenir alguns dels efectes del canvi de situació", sobretot als sectors que puguin ser els "més afectats per boicots selectius". Aquests sectors serien "els productes de consum final amb origen determinable i cert valor simbòlic".

El Regne d’Espanya: Un estat hipercentralitzat

La distribució de poders entre l’Administració general de l’Estat i la resta d’administracions ha centrat el debat polític en els últims anys, a causa, en gran part, del procés de recentralització que s’ha volgut impulsar des de l’Administració central. En aquest escenari, considerem bàsic estimar quin és l’impacte que aquesta recentralització pot tenir sobre els diferents territoris.

Per tractar aquest punt, hem d’analitzar com es distribueix l’estructura de l’Administració de l’Estat dins del territori. Així, si l’Administració de l’Estat estigués distribuïda de forma equitativa en totes les províncies, el benefici derivat de la presència dels diferents organismes es repartiria sobre el conjunt del territori de forma homogènia. És a dir, a part de l’efecte positiu que comporta per a tota la societat la creació i entrada en funcionament d’un organisme públic, també s’ha de tenir en compte el benefici directe que té sobre la població de la localitat on s’estableixi (creació de llocs de treball, atracció d’inversió directa, etc.). És precisament aquest segon efecte el que hem pretès avaluar.

En total, hem comptabilitzat que actualment hi ha 147 organismes públics integrats dins de l’Administració general de l’Estat1. Entre aquests hi ha organismes amb finalitats completament diferents: des de grans teatres fins al Tribunal Constitucional, passant per la gestió i coordinació del parcs nacionals. Seguidament, hem identificat la localitat on està ubicat cada un d’aquests organismes per esbrinar quin és el grau de concentració geogràfica del conjunt de l’Administració central de l’Estat. Com veurem a continuació, els resultats no poden ser més concloents.

Les 10 claus econòmiques d'una Catalunya independent

L'economista Modest Guinjoan desgrana, juntament amb altres 16 economistes, els deu punts essencials per entendre com seria l'economia en un hipotètic Estat català

Com seria una Catalunya independent? Quedaria fora de l'euro? Com es gestionarien els recursos econòmics? Quin deute tindria? Totes aquestes qüestions han anat sorgint paral·lelament als moviments socials i polítics del país i, actualment, estan en plena vigència. El Consell Assessor per la Transició Nacional ha assegurat aquest dilluns que, en cas de secessió, Catalunya no hauria d'assumir determinats deutes, si l'Estat espanyol no transfereix alguns béns i actius, com ara les infraestructures.

En aquest context, el doctor en economia Modest Guinjoan desglossa en el llibre Economia de Catalunya els deu punts clau per respondre a aquestes preguntes, analitzant la situació i, des d'una base empírica, rigorosa i “sense partidisme”, explicant què podria passar en els mercats si es declarés la independència.

Aquests són els factors essencials a tenir en compte segons el llibre que recull les anàlisis i interpretacions de 17 economistes de la talla d'Antoni Castells, Miquel Puig i Oriol Amat.

1. Dèficits de la relació Catalunya-Espanya
Recentment, el conseller d'economia Andreu Mas-Colell va assegurar que “Espanya ens frena”, fent palès el seu malestar amb l'executiu espanyol. El llibre analitza el dèficit d'infraestructures, del 5,5% delPIB, i del dèficit fiscal, del 8% en els darrers 13 anys. “Des del 2001 s'han perdut 16.000 milions d'euros pel camí”, assegura Guinjoan.

2. Milloraria el potencial econòmic català?
Segons afirmen els economistes, la independència permetria decidir la gestió dels recursos fiscals, d'infraestructures i política econòmica. “Més que una qüestió d'economia es tracta d'un cas de sobiranianacional”, explica Guinjoan.

CATN: "Les deu preguntes i respostes sobre com es proclamarà la independència"

L'informe número 10 del Consell Assessor de la Transició Nacional defineix els passos que cal fer per proclamar la independència

L'informe número 10 del Consell Assessor per a la Transició Nacional tracta del procés constituent i detalla com serà la proclamació de la independència. Us oferim les principals preguntes i respostes que conté.

- Cal que l'estat espanyol accepti la proclamació de la independència?

- No. El procés és millor i més fàcil si es negocia amb l'estat, però no és obligat de fer-ho.

- Si l'estat accepta de negociar la independència, quins objectius caldrà assolir?

- Caldrà negociar-hi les condicions de separació, cercar el reconeixement internacional, establir les condicions de la incorporació del nou estat a la Unió Europea i preparar internament la creació del nou estat.

- Si l'estat acceptés de negociar la independència, quant de temps duraria aquesta negociació?

- En cas de col·laboració seria raonable de pensar en un any i mig de negociacions. En cas contrari, tot indica que el temps de negociació s'escurçaria molt.

- Si l'estat es nega a negociar la independència, quins són els objectius a assolir?

CATN: "Com s'haurien de repartir els béns i els deutes Espanya i un estat català?"

L'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) detalla la distribució d'actius i passius en cas de secessió

Una Catalunya independent hauria d'assumir una part del deute de l'estat espanyol, però sempre que hi hagués en contrapartida una transferència d'actius al nou estat. Ho exposa el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en el setè informe (pdf) que ha fet i que va presentar ahir, en què analitza com hauria de ser la successió de béns i deutes en cas de secessió de Catalunya de l'estat espanyol. Entre els béns analitzats hi ha els territorialitzables, com ara les infrastructures; els no territorialitzables, com el fons de reserva de la seguretat social; i els extraterritorials, com ara les bases militars, les científiques i les ambaixades.

En cap cas no es tracta d'una quantificació d'allò que hauria d'assumir el nou estat independent, sinó d'una classificació dels criteris que s'haurien d'aplicar en una negociació amb Espanya.

El CATN fa un enfocament jurídic més que no econòmic, però admet que el desenllaç dependrà més de la voluntat política i de la capacitat de negociació que no pas de cap norma internacional. Detallem alguns dels aspectes més importants d'aquest informe:

Catalunya assumiria part del deute espanyol si l'estat també transferís actius

El document del CATN preveu que l'estat català assumeixi part del deute no territorialitzable de l'estat espanyol, és a dir, el deute contret per satisfer les necessitats dels serveis generals de l'estat, com per exemple el dels ministeris de Defensa, Afers Estrangers i Justícia. El criteri que s'utilitzi per a aquest repartiment pot ser demogràfic (pes de la població catalana en el si de l'estat espanyol), econòmic (producte interior brut de Catalunya sobre el conjunt del PIB estatal) o de despesa (el deute assumit d'acord amb el percentatge de la despesa del govern espanyol al Principat). Per contra, l'estat català no assumiria el deute relatiu a serveis i inversions corresponents a les altres regions de l'estat espanyol.