dimecres, 16 d’octubre del 2013

Joan Camp: "Quan la llei és injusta"

Què creieu que passaria si, amb mala fe o no, s'apliqués alguna llei que afectés molt a un territori de l'estat, però que en canvi, la mateixa llei beneficiés a la resta? Doncs la veritat és que, encara que la llei semblés injusta per aquest territori, com és el cas de Catalunya amb el seu fort dèficit fiscal, només la bona voluntat de la resta de l'estat podria revertir aquesta situació

Els experts situen el dèficit fiscal entorn del 8 i el 10% anual del PIB català. Però imaginem-nos que, pels motius que sigui, aquest dèficit encara fos més gran. Del 12 o del 15% per exemple. Quines eines tindríem els catalans per canviar aquesta situació? Doncs les mateixes que ara... I si fos d'un 20%? Doncs encara les mateixes. I com podríem canviar aquesta situació? Doncs segons la llei, s'hauria d'aconseguir una majoria al Congreso de los Diputados que volgués canviar-la.

Els partits polítics catalans, sempre amb un gran esperit demòcrata, podrien mirar de fer servir les eines legals que tenen a l'abast per tal de millorar aquestes xifres, i millorar d'aquesta manera el benestar del seus ciutadans, que és -o representa que és- l'objectiu dels partits. En una situació inèdita, imaginem-nos que un partit català, amb el suport de tot un poble entregat, aconseguís el 100% dels representants catalans al Congreso de los Diputados. Doncs bé, això suposaria un total de 47 diputats d'un total de 350, que vindria a ser 7'45% del total.

És a dir, que ni donat el fet on la totalitat del poble català considerés que una llei és injusta (ja sigui econòmica, lingüística o del que sigui) i que els perjudica enormement, no tindrien prou força com per canviar aquesta situació, ja que sense la bona voluntat dels representats de la resta de l'estat resulta impossible aconseguir una majoria. Però això resulta enormement difícil i complicat quan aquesta majoria que ens faria falta és precisament la majoria que surt beneficiada d'aquesta situació, i per tant, es fa difícil pensar que canviarien, perquè sí, un context que els afavoreix.

Arribats a aquest punt, on ni amb el 100% dels representants catalans en tenim prou, quin marge ens dóna la llei actual per canviar una situació injusta? Doncs cap ni una. Aguantar-se i callar. O bé... trencar la llei. Perquè com molt bé deia Thomas Jefferson, si una llei és injusta, l'home no només té el dret de desobeïr-la, sinó que a més, té l'obligació de fer-ho.

Espanya no canviarà l'status quo actual perquè li surt molt a compte que així siga, i perquè té els instruments legals per mantenir aquesta situació. Per això, un cop la llei no ens protegeix, la única opció és desobeïr la llei!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada