No descarta cap via per implantar la República però avisa la CUP que "els ritmes i els compromisos han de ser col·lectius i assumibles per a la majoria" d'actors
Acusa Cs de ser "el projecte d'Aznar, que vol fracturar el país i dividir-lo en comunitats per raó de llengua o d'origen"
Els caps de llista de les dues candidatures de la dreta unionista (Inés Arrimadas i Xavier García Albiol) s'han negat a concedir entrevistes a NacióDigital en el marc de la campanya del 21-D. Carles Puigdemont (des de Brussel·les), Miquel Iceta, Xavier Domènech i Carles Riera sí que les han concedit i ho han fet amb tota normalitat i personalment. Ha estat possible preguntar, repreguntar i contrastar respostes. A Oriol Junqueras (Barcelona, 1969), el candidat d'ERC i el més ben posicionat per dijous segons les enquestes, l'hem pogut entrevistar però la seva reclusió a la presó d'Estremera des de fa més d'un mes ens ha obligat a fer-ho a través d'un qüestionari.
El candidat està reclòs però les informacions que li arriben i les visites el tenen al cas. La campanya d'ERC la protagonitzen Marta Rovira, a qui ha assenyalat com a candidat a la presidència per si de cas, Carme Forcadell i els consellers que van sortir de la presó, especialment Carles Mundó. Junqueras reivindica l'1-O i es vanta de la bona marxa de l'economia mentre ell l'ha administrada i ara espera poder liderar el procés des de l'esquerra i trobant en Junts per Catalunya i la CUP la mateixa lleialtat que, sosté, els ha ofert ell aquesta legislatura.
- Com va viure la decisió del Suprem de mantenir-lo a presó?
- Dolorós. Em va afectar, és clar. Sempre tens esperança i penses que si ets una persona que ha fet el bé, que sempre ha estat honrada, que estima la seva família, que estima el seu país, que lidera un partit sense corrupció en 86 anys, que ha pagat els seus impostos sempre, que ha treballat sempre i que mai no s'ha amagat de res, de fermes conviccions cíviques i pacífiques... Penses que continuar a la presó sense que se t'hagi jutjat seria inviable.
- Creu que se li demanava que renunciés al seu projecte polític a canvi de la seva llibertat?
- S'ha dit que sí. Però com pretenen que renunciï a fer el bé i als meus drets civils i polítics?
- Vist com ha actuat l'Estat fins ara, realment confia que s'assegui a negociar en cas que l'independentisme guanyi el 21-D?
- De fet, fins ara no han volgut ni parlar. I han respost amb cops i emparant la violència de l'extrema dreta. Involucionen i el pitjor és que a la dreta del PP hi ha Ciutadans, que és el projecte d'Aznar, un projecte que té per objectiu fracturar el país i dividir-lo en comunitat per raó de llengua o d'origen.
- Entendria que catalans que es van sumar a l'independentisme perquè realment creien que el trànsit seria de la llei a la llei ara es facin enrere davant la por i els riscos que s'han evidenciat?
- És legítim tenir dubtes i tenir por. No és un camí fàcil i estan posant un preu alt a la llibertat. Però quina alternativa hi ha? Hem d'aguantar serenament i perseverar democràticament i pacífica. Ser menys declaratius i més eficaços.
- Si l'independentisme no guanya el 21-D, quedarà deslegitimitat? Seguirà sent vàlid el mandat del 27-S i de l'1-O?
- Hem de guanyar. I guanyar i guanyar. I tornar a guanyar. Perquè podem guanyar. I posar la victòria al servei de tothom, abraçant tot el país.
- Creu que li deixaran sortir a recollir l'acta amb normalitat i actuar com un diputat més? En què es basa? Haurà de renunciar-hi, si perilla la majoria independentista per un o pocs escons?
- La jurisprudència ho avala i també els informes jurídics. Sempre faré el millor pel país i el serviré allí on pugui. D'entrada, tot és possible. I de ganes no me'n falten, en podeu estar ben segurs. No em podran retenir eternament rere els murs d'una presó.
- Quin paper hauria de tenir el Govern legítim i quin el Govern executiu?
- Sumar i sumar sinergies. Però és prematur i no vull especular. Ja ho veurem. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
- Ha assenyalat Marta Rovira com a candidata a la presidència davant una eventual impossibilitat de ser president vostè o Puigdemont. Què pot aportar? En què els millora?
- La Marta Rovira és una gran dona. Ferma i preparada. I, a més, una bona persona. Avui tot és possible. I per això sóc el cap de llista, amb més entusiasme que mai. D'il·lusió en gasto a cabassos i la comparteixo i transmeto. Però com que seria irresponsable no tenir prevista una alternativa davant una eventualitat, contemplem tots els escenaris. A ERC som molt responsables, molt.
- Quines formacions integrarien el seu Govern ideal després del 21-D? Prefereix la CUP dins o donant suport extern? I quina relació aspira a tenir amb els “comuns”?
- Vull un Govern fort i cohesionat, ampli i conjurat. Molt plural i alhora amb el màxim compromís, de gent honrada i treballadora. I ho vull perquè crec que és el que demana la conjuntura i el país, una combinació de serenitat i determinació màximes, apel·lant al conjunt del país. Per això, ERC és tan transversal i fa uns equips que són molt plurals, aquí radica la seva força també, en la capacitat d'atreure, sumar i conciliar.
- ERC creia molt important que les tres forces independentistes compartissin explícitament diversos punts programàtics. Veu un fracàs que això no s'hagi aconseguit?
- Hauria estat bé. Però no és imprescindible. L'únic imprescindible és votar el 21-D. Ens acabarem entenent, sempre ho hem fet.
- Afirmen que faran República implementant mesures socials encara que l'Estat els ho veti, com la llei contra la pobresa energètica. Això, però, ja estava previst en el programa de Junts pel Sí i en la resolució del 9 de novembre del 2015. Com es farà aquest cop si fins ara no s'ha pogut?
- Podem renunciar a ajudar la gent? No. Doncs haurem de trobar els camins que ho facin possible. I el primer és un Govern fort i ampli. Per això hi insisteixo tant. Crec que situar la prioritat en aquest punt permet superar i desbordar debats identitaris que no ens ajuden i als que s'aferren els del 155, que no tenen cap altre projecte que la bandera i la raó de la força. Fer República és construir una societat lliure, justa i emprenedora. La nostra raó de ser són les persones i no les banderes.
- Des d'un punt de vista ara ja més realista respecte l'oponent i el camp de joc, en quin punt creu que podria quedar la construcció de la República catalana d'aquí a quatre anys (comptant que la legislatura s'esgoti)? Quins passos preveu per arribar-hi?
- Més endavant en podrem parlar i definir aquesta construcció. Hem de passar de gesticular i de declarar a construir encara que no tant èpic i sí més costós i lent.
- La CUP afirma que només donarà suport a un Govern que apliqui la llei de transitorietat després del 21-D. És això viable?
- La CUP té tot el dret a fer propostes. Tot arribarà i de tot en podrem parlar. Els ritmes i compromisos han de ser col·lectius. I assumibles per a la majoria.
- Té cap marge d'actuació si hi ha l'amenaça permanent del 155?
- El 155 és l'estampació d'una voluntat secular de derrotar Catalunya. Avui es diu 155 i abans havia pres altres noms. Venim d'un silenci antic i molt llarg.
- En quin moment cal activar el procés constituent i amb quina forma? S'hi han d'implicar el Govern i el Parlament, com preveia la resolució del Parlament?
- En les grans transformacions col·lectives s'hi ha d'implicar tothom. Permeteu-me una reflexió. El que va fer la gent l'1 d'octubre ens hauria d'omplir de joia i orgull. La gent va donar una lliçó democràtica al món i també de coratge cívic i pacífic. És aquí on l'Estat reacciona amb ràbia i es revenja. I avui sóc a la presó com a escarni contra la gent que va suportar una pluja de cops i va respondre votant i pacíficament.
- Cal buscar vies per no haver de dependre dels bancs i així poder esquivar una nova intervenció financera? Caldria avançar, com defensa la CUP, cap a una banca pública que, més enllà de l'ICF i les ajudes per a inversions, permetés gestionar comptes corrents públics i privats?
- ERC fa la campanya sense cap crèdit bancari, la paguem amb recursos propis. No ens van voler donar cap crèdit malgrat que som dels pocs que no devem res als bancs. Qui més ho pot dir? Pel que m'expliquen, hi ha una allau de publicitat de Ciutadans al carrer, fins i tot de manera abassegadora en poblacions que no tenen ni un regidor, com ara Valls. Qui ho està pagant tot això? Hi ha projectes damunt la taula. Ara bé, han de ser projectes que serveixin al teixit social i econòmic. Des del departament d'Economia hem explicat i estudiat possibilitats i hi ha marge per actuar i fer, sempre sent ambiciosos i alhora fent passos sòlids.
- Si la política econòmica depèn només d'ERC, el seu programa aposta per reduir el tipus d'IRPF a les rendes més baixes, que són els que paguen més de l'Estat. Tot i això, per compensar o per augmentar la despesa social, és partidari d'apujar-lo a les rendes de més de 60.000 euros, que paguen un tipus inferior a la mitjana estatal?
- La nostra prioritat és una fiscalitat justa. Avui la pressió fiscal és molt alta, específicament a les classes mitjanes i a les rendes modestes. I ho és en relació a la resta de l'Estat. Per tant, més que parlar d'increments em centraria en com podem ajustar uns tipus impositius que són molt alts per a la majoria i òbviament defensant una fiscalitat progressiva.
- Què va sentir quan va saber que Pablo Iglesias havia acusat l'independentisme de "contribuir a despertar el fantasma del feixisme"?
- No m'agrada valorar el que diuen uns i altres. Per desafortunat que sigui. Es diguin Borrell, Nart o Soraya. En aquest cas, Iglesias. Ara bé, crec que el respecte a les persones és fonamental per a la convivència, desitjar mal als altres o crispar la gent són actituds que no ajuden a construir res. De debò que no ho entenc. Un parla de desinfecció, l'altre d'esterilització, l'altre s'atorga el mèrit i facultat de tancar bones persones a la presó. M'entristeix i em sorprèn alhora. On ens volen portar?
- Vostè també tenia constància que, si s'hagués mantingut el full de ruta, s'haguessin produït escenes de més violència i fins i tot morts al carrer? Qui li ho havia certificat o quines evidències tenia?
- Marta Rovira sempre diu la veritat, sempre. I el president del Govern ens ho havia fet saber reiteradament, que arribaven tot tipus d'advertiments. Només calia escoltar què deia la ministra de Defensa.
- El suport del PSC al 155 hipoteca el marge per entendre-s'hi en l'àmbit municipal i nacional? A vostès fins i tot els havia temptejat el PSOE per impulsar el canvi a Espanya...
- D'entendre'ns ens hem de procurar entendre i xerrar amb tothom, almenys com a voluntat. Ara, és difícil saber què podem acordar amb un PSC que no pot sostenir opinions pròpies davant el PSOE. L'episodi de l'indult és molt rellevant. I només cal escoltar Borrell, ho diu tot molt clar. Tant que no saps si ets davant del PSOE, del PP o de Ciutadans. L'agressivitat d'alguns d'ells no deixa de ser sorprenent. Som aquí per ajudar la gent, per construir i teixir complicitats, no per crispar i sembrar odi i discòrdia. Personalment els desitjo un bon Nadal en companyia de les seves famílies.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada