Segons els càlculs de la Generalitat, el 2014 el dèficit fiscal va arribar al rècord de 16.570 milions d’euros, el 8,4% del PIB català. És una xifra que surt de comptabilitzar els ingressos i les despeses sobre la base del mètode del flux monetari, és a dir, que adjudiquen aquesta despesa en aquell territori on efectivament es fa. El govern sempre ha defensat que aquest és el càlcul que millor captura l’impacte d’estímul de la despesa pública sobre un territori, si bé l’equip de treball del ministre Montoro ho rebatrà de mil maneres. De fet, l’equip d’Hisenda, liderat per l’economista i director de la fundació d’estudis Fedea, Ángel de la Fuente, va rebutjar ja parlar de les famoses “balances” i ho va reconvertir en un fred Sistema de cuentas públicas territorializadas. Segons aquest, el dèficit fiscal català el 2014 se situava en poc menys de 10.000 milions. A partir d’aquí es pot tenir la temptació d’endinsar-se en una guerra de xifres, de justificar quin es el càlcul bo i mirar de desprestigiar l’altre. No és la intenció. Però precisament avui em sembla interessant recordar la dada que recollia el CSIC en un informe elaborat al setembre per experts poc sospitosos de ser captius de les tesis del govern català. S’hi assenyalava que introduir una mena de cupo basc per a Catalunya requeriria una aportació addicional de recursos al sistema comú de 16.000 milions d’euros. Oi que quadra força?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada