Jordi Borràs: «El fantasma ets tu, Pablo»

Sonia Rescalvo, transsexual assassinada l'any 1991 per un grup de cap rapats neonazis al Parc de la Ciutadella de Barcelona. La van matar a puntades de peu. Guillem Agulló, un jove maulet assassinat l'any 1993 d'una punyalada al cor. Va morir fruit d'una emboscada criminal perpetrada per un grup de neonazis a Montanejos, al País Valencià. Susana Ruíz, agredida sexualment i estrangulada fins a la mort en sortir d'una casa okupada de Madrid l'any 1993. El seu assassí confés també era un neonazi. Aitor Zabaleta, un basc de 28 anys aficionat de la Reial Societat apunyalat mortalment l'any 1998 per un grup de caps rapats seguidors de l'Atlètic de Madrid que anaven a la caça d'aficionats bascos. Roger Albert, un jove punk assassinat d'una punyalada al coll amb un ganivet d'escorxar. El va matar un cap rapat neonazi un fatídic 15 d'agost de 2004 al barri de Gràcia de Barcelona, mai t'oblidarem, Roger. Carlos Javier Palomino, de només 16 anys. Un militar d'ideologia neonazi li va segar la vida d'una ganivetada al Metro de Madrid l'any 2007. Carlos Gustavo Bueno, assassinat l'any 2010 d'una pallissa a Cornellà de Llobregat al crit de «sudaca de merda».

Aquests són només alguns dels exemples que recull l'estudi Crims d'Odi, elaborat pels periodistes Miquel Ramos i David Bou i presentat fa un parell d'anys. La recerca recull els crims d'origen ideològic perpetrats a l'Estat espanyol entre 1990 i 2015. El seu denominador comú és la intolerància: transfòbia, xenofòbia, racisme, aporofòbia... L'estudi il·lustra amb dades, noms i cognoms, les víctimes mortals de la intolerància amb unes xifres que posen els pèls de punta: 19 assassinats a Catalunya, 33 arreu dels Països Catalans, un total de 88 a tot l'Estat espanyol. Cap d'ells, ni un de sol, està vinculat amb el procés d'independència que viu Catalunya des de fa uns pocs anys. Això no vol dir que no patim la violència ultradretana, com m'he fet un fart de denunciar, sinó que l'odi del feixisme i els seus derivats mai no han desaparegut dels nostres carrers. No és un fantasma, és una realitat ben viva que no ha deixat mai de vomitar odi amb total impunitat des de 1939. El feixisme no ha despertat, només crida perquè se sap la pàtria amenaçada, car la seva obsessió des de la primerenca Falange Española, ha estat la de garantir la sagrada unitat d'Espanya.

Encara em tremolen les mans de ràbia en sentir Pablo Iglesias acusant l'independentisme de «despertar el fantasma del feixisme». Unes declaracions, per cert, ratificades per Monedero i que marquen la desgraciada línia argumental d'una campanya electoral que tot just ha començat. No em puc treure del cap les paraules d'Iglesias, però encara menys els aplaudiments del públic que l'escoltava a Sant Adrià del Besòs. La deshumanització i criminalització dels independentistes ja és un fenomen transversal a Espanya: des de l'extrema dreta fins a l'esquerra plastilina, ens acusa de ser el MAL, en majúscules. L'argument d'Iglesias té molta mala llet, perquè no em crec que el timoner de Podem, tant llegit que és ell, no sàpiga que amb Franco no va morir el feixisme. No m'empasso que ignori que les estructures d'un Estat que va patir la dictadura feixista més llarga del món, amb total i absoluta impunitat fins a dia d'avui, no les va eliminar la Constitució espanyola que ell celebrarà demà. No em crec que Iglesias no sàpiga tot això. Ell sap perfectament que el monstre —no és cap fantasma, il·lús— és ben viu. És per això que Iglesias prefereix la mentida, per molt incendiària que sigui, perquè li farà guanyar un grapat de vots a la Meseta a costa dels que perdrà Domènech a Catalunya. És la història de sempre: terra cremada, terra catalana, també pels de morat. Una pena.

Tindria la barra Iglesias de culpar els republicans espanyols del cop d'Estat feixista de 1936? I les feministes? Les culparia de la violència masclista? Responsabilitzaria els refugiats sirians de l'entrada de l'extrema dreta d'AfD al Bundestag alemany? És evident que no, una cosa és mentir, l'altra, ben diferent, és ser un ruc. N'hi ha que prefereixen fer-nos creure que el feixisme dormia, mentre altres ens conjurem per combatre'l a diari, i pagant-ne massa vegades, un preu massa alt. Pregunta't què has fet malament perquè el feixisme no et temi, potser llavors entendràs d'una vegada i per totes que el que passa a Catalunya és, també, una lluita antifeixista. Ah, i fes-t'ho mirar, no sigui que el fantasma siguis tu, Pablo.

Font: fotlipou.com