L’Estat creu que la clientela electoral i mediàtica de l’unionisme ha de ser acontentada amb una política venjativa i intransigentUNA OBVIETAT: la dels presos polítics és una qüestió política. Les decisions, l’arbitrarietat, la frivolització, les pressions i els càlculs entorn dels presos polítics no pertanyen a una lògica jurídica sinó a una lògica política. En el dia d’inici de la campanya electoral, l’Estat creu que la clientela electoral i mediàtica de l’unionisme ha de ser acontentada amb una política venjativa i intransigent: les seves manifestacions al carrer demanen per sistema empresonaments a tort i a dret. Per tant, a través de la fiscalia aposta pel manteniment de la presó preventiva i sense judici de tots els que ja hi són (i, si poden, incrementar-ne la llista). Però al mateix temps és obvi que hi ha una pressió popular de color groc que mobilitza l’independentisme, amb un ressò considerable en una Europa que no pot entendre que es facin eleccions amb candidats a la presó (l’editorial de The Guardian). I finalment l’estratègia electoral unionista preveu com un possible benefici crear mala maror entre les diverses candidatures independentistes. I així estem. No hi ha altra lògica, en tot plegat, que la política. Jurídicament, només una constatació: en la festa del seu 39è aniversari, la Constitució espanyola serveix per posar demòcrates a la presó.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada