Jordi Galves: «Els qui fomenten l’odi»

Jo us diré qui fomenta l’odi. No és, per descomptat, l’independentisme que reclama la llibertat per a la nació catalana perseguida només pel fet de ser catalana. Perseguida, avui com ahir, per Espanya i França, campiones planetàries del centralisme i de la uniformitat, a través de l’assimilació cultural, del menyspreu, de la persecució ideològica i de l’explotació colonial. Qui fomenta l’odi és qui té el poder d’odiar, qui vol odiar i fer realment mal als seus enemics. Qui fomenta l’odi és qui arracona tota una societat contra el paredó sumaríssim de l’egoisme i de la depredació més desvergonyits, oblidant que l’autèntica riquesa de Catalunya no és la nostra fortuna nacional, la que provoca salivera als recaptadors, als colonitzadors, als confiscadors, als castigadors, sinó tota la gent que la constitueix, que hi viu, que en forma part, que hi creu. Una gent que ja no s’acontenta amb anar tirant amb Espanya i que reclama un projecte polític engrescador, renovador, anomenat independentisme. Qui fomenta l’odi són els manipuladors del llenguatge, els que ens volen convèncer amb paraules de la innocència de M. Rajoy i de la culpabilitat de Carles Puigdemont, els que controlen tots els mitjans de comunicació, tots els ressorts del poder, els que entenen la democràcia només com un règim tancat, viciat i vigilat, continuador del règim anterior, en el que la població vota exclusivament per refrendar, per aplaudir una sistema injust de privilegis, d’aristocràcies.

Qui fomenta l’odi és qui assegura que la independència de Catalunya només es pot debatre a les Corts espanyoles com si no se sabés que la majoria dels ciutadans espanyols i els seus representants hi estan en contra i sempre hi estaran. Qui fomenta l’odi és qui amenaça amb fer servir l’exèrcit, qui insulta la nostra intel·ligència fent-nos creure que la independència és impossible sense vessament de sang, que la independència és impossible simplement perquè els que es beneficien del sistema colonial han dit que és impossible i faran mans i mànigues perquè sigui impossible. Qui fomenta l’odi és qui vol espoliar els museus de Catalunya i vol destruir la unitat i la normalització de la llengua catalana. Qui fomenta l’odi és qui vol controlar tevetrès i els mitjans de comunicació de la Generalitat perquè el vent només bufi d’una banda, perquè la premsa sigui unànime i ensinistrada de Huelva a Cadaqués, qui fomenta l’odi és qui vol destruir el model de convivència de l’escola catalana i posar la por al cos als mestres i professors, qui intimida els que discrepen d’aquesta Constitució i d’aquesta democràcia encara que, per aquest motiu, no siguin gens contraris al constitucionalisme o al sistema democràtic. Ans al contrari, ja que demostren amb els fets que són autèntics demòcrates i defensors de la llei i l’ordre.

Qui fomenta l’odi és qui pretén ser jutge i part, qui juga amb les paraules des d’un tribunal, com si la població fos tan curta per no veure per ella mateixa el que és violència i el que no ho és, per veure que la sedició i la rebel·lió no han estat mai l’estratègia de l’independentisme. Qui fomenta l’odi és qui afirma que les pallisses dels pinxos de la ultradreta espanyola són l’exercici del dret de manifestació però que, en canvi, els pacífics manifestants independentistes congregats davant del Departament d’Economia van cometre delictes. Qui fomenta l’odi és qui intenta provocar reiteradament els participants de la revolució dels Somriures al conflicte civil, a les estomacades, a respondre a l’odi amb encara més odi. A respondre al seu cinisme amb indignació aïrada. Com quan Xavier García Albiol proclama “a por ellos” fent de poli dolent mentre que Miquel Iceta vol fer de poli bo, dient que no podem resoldre l’actual situació a trompades, com si ell i el PSC no fossin còmplices de la repressió policial, de la suspensió il·legal de l’autonomia, com si les trompades no fossin imputables només a un sol bàndol. Ara, per acabar de fomentar la pau i l’harmonia, el bon rotllo i la convivència, els del partit socialista acaben de dir que si l’independentisme guanya les eleccions es podria mantenir indefinidament l’aplicació fraudulenta de l’article 155, que en cap cas faculta el Govern d’Espanya per fer el que està fent amb el mètode dels fets consumats. No aconseguiran el meu odi, prou sé que és el que busquen incansablement, però sí que els puc concedir menyspreu, un somriure foteta. Amb tantes mentides, amb tant d’odi, amb tanta arrogància, amb tanta mala cara com feu, mai, mai no ho aconseguireu. Quan deixeu de somniar truites potser us adoneu que heu perdut.

Font: elNacional.cat