És evident que les institucions autonòmiques tenen un marge clarament insuficient per satisfer les aspiracions de bona part de la societat catalana, i no parlo només de l’independentisme. Al darrer baròmetre del CEO, sense anar més lluny, un 66,4% des enquestats va respondre que Catalunya tenia un nivell insuficient d’autonomia. I el treball de camp fou, majoritàriament, previ a l’aprovació del 155 al Senat.
De fet, aquesta insatisfacció força transversal amb el nivell d’autonomia és un fet estructural a l’opinió pública catalana. És el que va portar a l’intent de reforma de l’Estatut. Tanmateix, des de l’esclat de la crisi, la resposta de l’Estat ha sigut més aviat recentralitzadora i, per tant, l’autonomia realment existent ha anat allunyant-se cada vegada més del punt ideal preferit per la majoria. La recentralització ha vingut per una combinació de mecanismes, des del control financer, lleis de bases clarament invasives, recurs sistemàtic al TC i suspensió cautelar automàtica de pràcticament qualsevol llei del Parlament. La intervenció econòmica i el 155 són la culminació d’aquest camí.
Les institucions autonòmiques, doncs, són clarament insuficients per una part molt important de la societat. Però fóra un error pensar-se que no són necessàries. Menysprear-ne la importància és un joc perillós. Aquests dies sentim i llegim alguns candidats independentistes que suggereixen que el control d’aquestes institucions no és tan transcendent, que el que cal és fer república sense preocupar-se massa d’unes institucions que pertanyen a una fase superada.
No sembla l’estratègia més raonable. Menysprear la capacitat de fer mal que poden tindre unes institucions autonòmiques en mans de l’espanyolisme és un error. L’experiència del País Valencià i de les Illes, salvant totes les distàncies, demostra com des de la Generalitat es pot afeblir i desmantellar l’escola catalana, es poden transformar els mitjans públics en sucursals de Telemadrid, es poden abandonar per deixadesa i desinterès estructures bàsiques de l’estat del benestar i es pot atacar amb hostilitat la societat civil fins escanyar-la amb multes arbitràries i prohibició d’ús d’espais públics, entre d’altres.
Amb les institucions autonòmiques, el marge és limitat. Però sense elles, el marge és inexistent. Sense institucions autonòmiques no hauríem votat l’1 d’octubre, sense anar més lluny. Per poder avançar cal partir de les posicions consolidades, no de més enrere. Per això sembla raonable que l’independentisme tingui un pla concret i transitable per reprendre’n el control a partir del 21 de desembre. I per emprar-les per protegir tant com siga possible la gent del país, i mantenir el pols democràtic a un estat en ple tancament autoritari.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada