Laura Pinyol: «En diuen separació de poders»

«Gràcies Soraya per parlar clar. Gràcies per donar-nos la raó quan dèiem que no era normal que un cap d'estat se sumés entusiastament al "a por ellos, oe"»

Hi ha dos mantres que el règim del 78 ha repetit fins a la sacietat: que en absència de violència es podria parlar de tot i que a l'Espanya heretada del règim franquista hi havia separació de poders. Un i l'altre han estat desmentits airosament en els últims tres mesos. La sobirania nacional de l'Estat espanyol no es toca i per més propostes que faci l'independentisme per trobar una solució pactada la resposta serà contundent i amb violència si cal, sense vacil·lació. L'1 d'octubre.

Sobre la separació de poders ja s'intuïa que Espanya no era al podi dels països més exemplars. Per citar-ne alguns i no fer una afirmació a la lleugera, el World Economia Forum Global Index 2015-2016 situava la independència judicial de l'Estat en el lloc 84è de 140, per darere de Pakistan o Marroc. I la Comissió Europea, en l'informe The 2016 EU Justice Scoreboard ocupa la posició 22a de 28, just per darrera de Portugal.

La veritat és que en donaven pistes casos sonats com que l'expresident del Tribunal Constitucional (2013-2017), Francisco Pérez de los Cobos, hagués estat militant del PP; el paper de la Fiscalia en el judici del Cas Noós, que demanava no encausar la Infanta Cristina per frau fiscal; que el 12O els corrillos de Madrid anessin plens de la determinació d'empresonar els Jordis i que la mateixa jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, que va acusar de "sedició" i "rebel·lió" Sànchez i Cuixart, fos condecorada pel ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, amb la medalla del mèrit policial aquest passat mes d'octubre o, un any abans, ho fos per la Guàrdia Civil amb la Creu de Plata de l'Ordre del Mèrit.

Fins i tot, en els últims dies, el magistrat Jaime Conejo, que ha substituït el titular del jutjat d'instrucció número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, encarregat de la investigació de l'1-O i responsable de les detencions del 20-S, s'ha vist 'obligat' a esborrar del seu perfil de facebook publicacions de posicionaments ideològics contraris a l'independentisme o amb un biaix una 'miqueta' xenòfob. Això fa encara més efecte si ho diu un membre de la magistratura i la jutge Mercedes Alaya, responsable de la instrucció del cas dels ERO de la Junta d'Andalusia, ja va acusar, quan va ser rellevada, que PP i PSOE predicaven "una justícia per als poderosos i una per als que no ho eren" o de "pactar jueces a su antojo".

Però, vaja, a qui hem d'agrair el desllorigament d'aquesta vella intuïció que la separació de poders a Espanya era poc més que una fal·làcia és a la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría que dissabte en un míting a Girona es va vantar d'escapçar els partits independentistes, deixant-los sense líders (un a la presó i l'altra a 1.000 quilòmetres de Catalunya). Gràcies Soraya per parlar clar. Gràcies per donar-nos la raó quan dèiem que no era normal que un cap d'estat se sumés entusiastament al "a por ellos, oe". Gràcies per admetre que a Espanya sí que hi ha presos polítics – afirmació que aquest cap de setmana ha reblat el seu lacai García-Albiol quan diu que "a la presó, s'hi passaran una bona temporada".

I gràcies a tots els altres per explicar-nos que això del 155 és només l'avantsala d'un escarment general, una LOAPA feta a mida i al marge de la Constitució per potinejar les nostres institucions de manera il·legítima. Gràcies Miguel Borrell per assegurar que "abans de cosir ferides s'ha de desinfectar" i humiliar una mica més Miquel Iceta per l'error d'insinuar una petició d'indult per als empresonats.

Gràcies ministre Íñigo Méndez de Vigo per deixar clar que el 155 ha servit per "liquidar" el Diplocat i la Hisenda catalana. Gràcies Inés Arrimadas per respondre "pues no ho sé" quan se't pregunta perquè Ciutadans vota que no a la proposta estrella del trilingüisme a l'escola al Parlament valencià perquè això ens dóna pistes que el veritable problema és l'escola en català com a eina de cohesió social. I gràcies també per cridar sense manies que ara és l'hora "de la gent normal, de la gent honrada i treballadora" perquè això també confirma quina és la percepció dels ciutadans que no són com vosaltres.

Perquè, si encara avui algú tenia cap dubte dijous ens juguem molt més que l'aixecament del 155, tot això només és la "punteta" del què el bloc constitucionalista entén per tornar a la normalitat.

Font: NacioDigital.cat