En un comunicat intern enviat ahir a totes les seves assemblees, territorials, sectorials i exteriors, es deia que: L'ANC basa la seva actuació en el Full de Ruta 2014-2015 aprovat en la passada Assemblea General i que remarca clarament que "l'objectiu prioritari del poble català és la celebració de la consulta el 9 de novembre de 2014 com a fórmula internacionalment més acceptada d'accedir a la independència en un marc democràtic."
L'arbre mai ens ha d'impedir de veure clarament el bosc que hi ha al darrere.
La notícia de l'abdicació de Joan Carles I va molt més enllà d'un canvi dinàstic en què el fill substitueix el pare en la figura de rei i de Cap d'estat. Va molt més enllà de la dicotomia espanyola entre monarquia i república. Va molt més enllà d'un canvi reial per motius de salut o per fer un rentat de cara d'una institució desprestigiada pels escàndols i les corrupteles.
Felip V va ser el monarca que va acabar amb la independència de Catalunya i dels Països Catalans. Va ser el monarca que va acabar amb les nostres lleis, amb les nostres institucions, amb la nostra llibertat. Felip V va ser el monarca que ens va condemnar a 300 anys d'obscuritat.
La figura de Felip VI es pretén que també sigui l'element clau, l'element que pot acabar amb el projecte independentista que, 300 anys després, està ben a punt de retornar la llibertat, ben a punt d'aconseguir que Catalunya sigui, de nou, un Estat independent.
Felip VI és el designat per acabar amb el moviment popular més important que ha tingut mai aquest país. I no ho farà com el seu antecessor, a sang i foc, No ho farà amb la força de les armes. Felip VI és el designat per liderar l'arma més perillosa, l'arma que, segons l'estratègia espanyola, podria frenar d'una vegada per totes el creixement i l'arrelament de l'independentisme. Felip VI serà la figura cabdal que es posarà al capdavant de la tercera via.
Preparem-nos, doncs, perquè l'Estat espanyol posarà tota la carn a la graella. És el seu darrer, però més perillós i efectiu, cartutx. Aviat, ben aviat, ens arribaran els "cants de sirena" de la tercera via. Uns cants al quals s'afegiran determinats partits polítics, algunes organitzacions i molts "prohoms" i mitjans d'informació que tots coneixem.
Preparem-nos, doncs, perquè aquesta serà la batalla decisiva. Una batalla que l'haurem de guanyar principalment nosaltres, la societat civil. Una batalla en què ens ho juguem tot, perquè el dia 9 de novembre és, i deixeu-me que em posi èpic, l'ara o mai. O, si ho preferiu més suau, el 9 de novembre és l'ara o d'aquí a dues generacions més.
Hem de ser-ne molt conscients de l'escenari polític que s'obrirà d'aquí a poc. Hem de ser ben conscients que encara no hem guanyat i que el 9 de novembre no ens val cap altra resultat que la victòria contundent del doble sí.
Ahir, l'ANC podria haver fet d'arbre que tapava el bosc. La nostra feina és una altra i respon als criteris del nostre Full de Ruta i, també, de ser ben conscients del que implica la Declaració de Sobirania del nostre Parlament del gener de 2013.
Preparem-nos per la batalla que es lliurarà en els propers mesos. Siguem un autèntic "exèrcit", pacífic i democràtic. Armem-nos amb les millors armes de què disposem: la raó, la justícia, la força i el coratge. Protegim-nos amb les cuirasses de la il·lusió i el convenciment. Només així podrem guanyar.
Som més a prop que mai. Som ben a punt d'aconseguir-ho. Que res ens distregui del nostre objectiu.
Font: jmarfany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada