Quico Sallés : "El motiu"

Alguns som d'una generació nascuda just abans que el dictador feixista morís al llit. Tot ens va agafar tard. Havíem nascut com a nous quan allò vell encara no havia mort. Ens van sotmetre a una constant propaganda que s'anomenava “concòrdia”. Miràvem la policia de lluny perquè els nostres pares també se la miraven de lluny. Vivíem protegits per una por atàvica sota el jou maternal del “nen, no t'hi emboliquis” i el “calla que tindrem problemes”.

Començaven a canviar les coses i qui explicava com canviaven feia creure que era una gràcia, un regal de governants magnànims que havien decidit que permetrien votar per la Passionària. El dolce far niente era tal que, fins i tot, els comunistes abraçaven amb fervor el testament del generalíssim assassí, el perllongament del règim ideat per Adolfo Suárez i la vergonya d'una llei d'amnistia que ha permès els torturadors franquistes viure sense cap remordiment públic. Ni tant sols un retret.

La Victòria Prego, l'Informe Semanal i més tard, la nostrada TV3 d'Àngels Barceló, ens venien l'ensarronada amb una naturalitat que ara faria riure. La Nostra va explicar la mort de Don Joan de Borbó com si hagués mort el garant del comtat de Barcelona. Ens venien el seu fill com l'home a qui havíem d'agrair una democràcia purament normativa que maquillava la perpetuació d'un estat nascut en la degeneració del feixisme. Ens venien que la democràcia no era un guany dels ciutadans sinó un regal generós de Tortucato Fernàndez Miranda, Adolfo Suárez, el general espia Antonio Gutiérrez Mellado i Joan Carles de Borbó. “El rey tiene la bondad de sus ciudadanos”, deien.

Aquesta generació, sortosament, s'ha desacomplexat. Ni l'EGB ni els infames Gaby, Fofito i Milikito han pogut fer el mal que es pensaven. Fins i tot, hem perdut la por. Discutim obertament la legitimitat de la continuació d'un règim signada al Pacte de Rendició del 78. No la posem ni en dubte, sinó que considerem que l'ha perduda tota perquè ara hem descobert que mai no la va tenir. Si en teníem cap dubte, la proclamació del nou rei espanyol ha certificat que volem renegar d'un passat marcat per la misèria del temor.

Ara les legitimitats les triem nosaltres. No tenim cap hipoteca moral, ni cap deute. Ans al contrari. Som nosaltres els que volem passar comptes. I sense cap ànim de revenja dir prou a aquell engany. I de retruc, avisar que som o ens hem tornat sobiranistes pel mateix motiu que volem marxar: fer una cosa absolutament oposada al fiasco d'un estat que es legitima només en l'amenaça constant als seus ciutadans.

Font: NacioDigital