Richard Antczak: "Joc de trons"

«Si la transició “democràtica” fou una remodelació del règim franquista, l’abdicació de Joan Carles és una reorganització del sistema polític neofranquista»

Com a declarat republicà estic en contra de totes les monarquies que romanen vigents avui en dia, sigui una monarquia com la britànica que esta més desconnectada i allunyada de la política nacional, o sigui una absolutista com la monarquia saudita que domina el país com a principal força política. Al meu parer, una societat no pot considerar-se democràtica si té com a cap d’estat algú que no ha sigut elegit per la majoria de la població. Mentre que moltes de les repúbliques que hi ha arreu del món no són perfectes em sembla una ximpleria que hi hagi persones que defensen la permanència i la continuació d’una forma de govern que avui en dia només té la protestat d’assegurar els interessos d’una elit reduïda. En el cas britànic es presenta la monarquia com una “tradició” i un “orgull” nacional, com si la societat britànica i la monarquia fossin coses inseparables i sense sentit si no estiguessin unides. No obstant, la realitat és que són mentides i fal·làcies que serveixen per a perllongar les oligarquies que estan al poder.

Podem dir que l’abdicació del rei Joan Carles, l’hereu de Franco, té la mateixa finalitat. Aquest “joc de trons” vol simular que el règim neofranquista de la transició és capaç de fer una “neteja” i de promoure una reforma del sistema. Com a rei, el príncep d’Astúries, apartat dels grans escàndols de la Casa Reial i amb “vincles” amb Catalunya, crearà la il·lusió entre els més ingenus i els indecisos que el sistema polític de 1978 sigui un “flexible”, “liberal” i a favor de renovacions. La vella imatge de Joan Carles com l’heroi i fundador del règim “democràtic” espanyol “defensant” els principis democràtics (sent successor del dictador es pot classificar Juan Carlos com a defensor dels drets democràtics?) i “lluitant” contra els colpistes de la Guàrdia Civil (va lluitar tant que després de ni dos anys a la presó els colpistes van ser perdonats i alliberats) s’ha desgastat. La corrupció, els privilegis, els viatges per caçar animals, les aventures amoroses, les grans despeses, etc. han impulsat als que lideren la transició a fer un canvi per salvar a la reputació del seu règim polític i de la seva constitució.

Però per què el rei ha decidit fer aquest canvi si ell acaba perdent? Per entendre-ho ens hauríem de fer una segona pregunta: Per què després de la mort de Franco els franquistes van acceptar la transició “democràtica” i la fi de la dictadura? Perquè hi havia garantia d’amnistia per tot aquells que havien matat, torturat i robat. Aquells vells ministres i militars franquistes eren prou llestos per saber que una petita obertura democràtica controlada per ells mateixos seria suficient per protegir les fortunes i el poder que havien anat adquirint. Amb l’amnistia i la falta de justícia van quedar lliures per fundar un dels nous partits hegemònics i per infiltrar-ne un altre. Si la transició “democràtica” fou una remodelació del règim franquista, l’abdicació de Joan Carles és una reorganització del sistema polític neofranquista que ha sortit de la transició. I Joan Carles sap que si Billy el niño rep protecció de tota mena de justícia per cometre crims de lesa humanitat, ell per ser l’hereu de Franco que se’n va a caçar elefants i que té fills il·legítims, estarà ben protegit de qualsevol tipus de denuncia i investigació. A més, la seva renúncia a la corona assegura la continuació del sistema bipartidista i l’acumulació de riquesa i poder per part dels seus parents. Si la constitució de 1978 fos un producte, l’abdicació de Joan Carles seria només un nou embalatge del mateix, i la coronació del príncep Felip el seu rellançament.

Aquesta estratègia no serà prou per frenar el moviment independentista ni el descontentament social. Després de tres cent anys de Borbons és necessita molt més que una abdicació i un nou rei per tranquil·litzar i alegrar als catalans, sobretot quan aquest successor es diu Felip! Els esdeveniments d’aquests últims dies demostren que el règim polític dels hereus franquistes esta dèbil i que busca una manera de mantenir la seva dominació. El “joc de trons” per convertir el “príncep blau” en cap d’estat és només una cortina de fum que té com a finalitat allargar un sistema polític decadent. En canvi, l’independentisme somien una república catalana lliure dels borbons, del PP, del PSOE i de totes les altres conseqüències de la dictadura i de la transició, i això fa que el moviment independentista se senti més fort que mai.

Font: NacioDigital.cat