Francesc de Dalmases: "Savi, que ets un savi"

"A cada acció benintencionada que fas efectiva hi trobes una nova resposta tossuda, determinada, sense complexos i, sobretot, unida"

Apreciadíssim estratega de Leganés. Lamento que algun ressort aparentment democràtic hagi aturat momentàniament la perpetració de la llei Wert. No has de patir gaire, però. Si mires amb atenció les consideracions del Consell d'Estat veuràs que no afecten l'esperit de la llei -que és aberrant i predemocràtic-, sinó que demanen majors concrecions per aplicar-la amb garanties i -això és boníssim- alerten de la picaresca que podria generar: es podria posar de moda fingir una indignació sobtada pel català, amb l'objectiu d'accedir a un centre privat de franc.

Has d'entendre, però, que amb més o menys fortuna podràs acabar el periple per mirar d'esquerdar el sistema educatiu vigent a Catalunya i et tocarà tornar a remenar la cua per veure com fas possible l'enfonsament del vaixell insígnia de l'espai comunicatiu propi: la corporació catalana de mitjans audiovisuals.

Per què aquest és el pla, oi? Limitació del dèficit, reducció del pressupost i indefectiblement retallades a la tele i a la ràdio públiques. I, calla, que si a sobre ho amaneixes amb una retallada d'opcions de futur en forma de múltiplex encara millor. Savi, que ets un savi.

O potser no, perquè amb l'atac frontal contra la immersió lingüística has aconseguit la quadratura del cercle: posar d'acord la consellera, la comunitat educativa, els sindicats del ram i -sí, oh, miracle!- fins i tot les AMPES més recalcitrants. I quan toqueu els mitjans públics -que els tocareu de veritat i intentareu debilitar-los fins a la inanició- observareu sorpresos com directius, treballadors, sindicats i audiència són capaços d'articular una resposta que us tornarà a descol·locar perquè segueixes -seguiu- sense entendre res.

I no és culpa teva, amic castís. Et lleves amb aquell diari, esmorzes amb aquella ràdio i dines amb aquella televisió que et parla del meu país com si fos un territori alienat per quatre cabdills messiànics. Per això tu, amb tota la bona intenció, fas el que pots per deslliurar-nos-en: espanyolitzar els infants, afeblir el sistema de mitjans, extorsionar governs locals i el propi govern nacional per deixar-los en evidència. Però a cada acció benintencionada que fas efectiva hi trobes una nova resposta tossuda, determinada, sense complexos i, sobretot, unida.

Per això avui et volia escriure. Perquè visc en un país que em sorprèn cada dia una mica més i estic segur que no té res a veure amb allò que dius, penses o fas però en tot cas són d'agrair els teus recordatoris i les teves invitacions a un futur lliure, desvetllat i feliç en contraposició a una realitat que t'entestes a voler segrestada, anestesiada i deprimida.

Font: elSingular.cat