Un futur millor

Fa un any que estem en una emergència sanitària que ens ha capgirat la vida a una immensa majoria de la població. Moltes ens hem quedat a casa per no col·lapsar els serveis de salut, unes teletreballant i d'altres aturades. Moltes hem perdut la feina i no tenim dret a cap atur, altres estem subsistint amb ERTOs fins al maig. Moltes no hem parat perquè les nostres feines remunerades s’han considerat essencials per contenir la pandèmia o abastir la societat del que és indispensable. Moltes estem esgotades. Hem tornat a sostenir els treballs de cura, amb les criatures a casa, combinant teletreball, flexibilitzant la jornada laboral remunerada o reduint-la. No hem parat. El món del capital sí.

La COVID-19 ha aconseguit aturar el món i ha accelerat l'evidència que el sistema està caducat. Sembla que la natura, a través d'un minúscul virus, hagi donat una empenta a la humanitat: PAREU. I hem parat. Els governs, un any més tard, parlen de reconstrucció social i econòmica. Què hem de reconstruir? Res. No res. El treball remunerat ja no és garantia de poder "guanyar-te la vida". I no hi ha treball remunerat per a tothom. Cal pensar com ho farem.

Ens cal un país nou que superi la crisi econòmica, social, climàtica, sanitària, política, però també la crisi de cures i les discriminacions i violències que patim les dones. Tenim el mateix dret a existir i viure en dignitat que la resta de la població. S'acosta el 8 de març, i per un dia tothom parlarà de les xifres

22,17 % de bretxa salarial, 15% més destrucció de llocs de treball de dones que dels homes, 6 de cada 10 persones que cobren -1.000 € per la feina remunerada som dones, 3,5% més expedients de regulació d'ocupació per a les dones, 75% de les persones contractades a temps parcial som dones. Tenim les ocupacions amb els salaris més baixos, més penalitzades per ser mares, més penalitzades per responsabilitats de cures, i ens sentim culpables per traslladar a altres dones, que estan en pitjors condicions que nosaltres, les responsabilitats de les nostres cures.

Si hem de reconstruir, fem-ho amb ulleres 100% liles. Posem al centre la vida de totes les persones. Protegim les tasques de cures amb guarderies, centres de dia i residències suficients i de qualitat i serveis públics de salut i educatius de qualitat per a tothom. Construïm un país que compti el PIB reproductiu? Assegurem a totes i tots uns ingressos suficients per viure en dignitat? Garantim els drets i llibertats a tothom?

Un altre país és possible. No necessitem una reconstrucció: necessitem bases noves! Un projecte il·lusionant i de futur ens ajudarà a sortir d’aquest esgotament vital. Un país nou, independent, ple de llibertat. I mentrestant, comencem a casa amb corresponsabilitat, que cada dia és 8 de març.

Dones ANC

Sectorial Assemblea Nacional Catalana

Funcionaris de la Generalitat i l'ANC s'organitzen per desactivar les amenaces de l'Estat pel referèndum

La Intersindical-CSC, amb el suport de l'entitat, convoca les primeres assemblees a Presidència, Vicepresidència i Salut per oferir assessorament davant les advertències de Madrid

Elaboren material en què es clarifica en quins casos els treballadors públics incorrerien en delictes com sedició o rebel·lió

Un 51,6% dels funcionaris votaria "sí" a la independència, però el "no" s'imposaria en el sector privat, segons un estudi del sindicat


Una de les estratègies que utilitza l'Estat per mirar de frenar el procés, i més concretament el referèndum de setembre, és l'amenaça als treballadores de l'administració catalana que hi vulguin col·laborar.

Mariano Rajoy ja va incloure referències a les conseqüències per als funcionaris que desacatin la llei en la reforma de la llei del Tribunal Constitucional, mentre que Albert Rivera li demana que augmenti el to i, a diferència del que va passar el 9-N, els avisi per carta explícitament de les conseqüències de col·laborar amb el procés. Tot i això, les entitats sobiranistes ja s'estan movent per desactivar aquestes pressions i tranquil·litzar els treballadors públics.

Una de les vies més directes serà la celebració d'assemblees als mateixos centres de treball per fer front a aquestes pressions i oferir assessorament legal, segons ha pogut saber NacióDigital. Una campanya que iniciarà el sindicat sobiranista Intersindical-CSC la setmana vinent, amb el suport de l'ANC i especialment entre els funcionaris de la Generalitat, per tal d'informar sobre el paper dels empleats públics en el procés d'independència i, a la vegada que es fa campanya a favor de la República catalana entre aquest col·lectiu, calmar els temors davant les possibles actuacions actuacions del govern espanyol.

Assemblea General Jubilats de l'ANC, amb Jordi Sánchez, Lluís Llach i Eduardo Reyes, el 4 d'octubre

Acte de la Sectorial d'educació «L'escola de la República Catalana» el 2 de juny

Acte de la Sectorial d'immigració «Construïm la Catalunya plural» el 19 de maig

Els funcionaris podran actuar amb total llibertat durant el procés d’independència

Informe complert: 

Elaborat per les sectorials d'Administració pública i de secretaris, interventors i tresorers de l'administració local

Resum:

L’informe jurídic “sobre les possibles conseqüències en l’àmbit penal de l’actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència” afirma que els treballadors públics catalans no cometran cap delicte per executar ordres del Govern i del Parlament de Catalunya

Davant l’escenari que l’Estat espanyol utilitzarà tots els mecanismes possibles, també el de la por, amb les seves institucions, fins i tot sabent de l’escassa o nul·la justificació jurídica de la seva actuació, l’ANC ha fet una anàlisi exhaustiva de quines podrien ser les conseqüències legals dels treballadors i treballadores de l’administració pública catalana --tant de la Generalitat com la municipal-- per aquells moments i situacions puntuals en el que es puguin trobar amb normes o instruccions contradictòries, provinent unes de normativa o autoritats catalanes, i les altres de normativa o autoritats espanyoles, tot i que sigui ben curt.

La conclusió fonamental de l’informe jurídic és que l’actuació dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República de Catalunya, que s’executin d’acord amb les normes dictades pel Parlament de Catalunya i el Govern, en cap cas suposarà la comissió d’un delicte, d’acord amb els requisits assenyalats a l’informe, que estudia tots els il·lícits penals que podrien tenir algun tipus d’incidència en l’actuació dels treballadors públics catalans: prevaricació; resolució arbitrària; abandonament de destí; omissió del deure de perseguir delictes; desobediència i denegació d’auxili; rebel·lió; sedició; traïció i delictes contra la pau o la independència de l’Estat; i incompliment en l’execució de resolucions del Tribunal Constitucional.

Les propietats de l’estat espanyol que caldria negociar en cas d’independència

La sectorial d'arquitectes de l'ANC ha fet un inventari dels edificis i terrenys de les institucions públiques espanyoles a Catalunya

La sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per a la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha impulsat una iniciativa per a mostrar el patrimoni immobiliari de l’estat espanyol a Catalunya. L’objectiu és de ‘recollir propostes de nous usos per a immobles desocupats, tancats o amb funcions duplicades o innecessàries en el futur estat català’. S’anomena ‘Inventari per la independència‘.

‘Tot el patrimoni públic –diu l’entitat– és una riquesa del conjunt de la societat i el seu ús ha de ser útil i eficient, des de l’àmbit local fins a nivell de l’estat.’ Defineixen l’inventari que preparen d’aquesta manera: ‘Una eina que ajudi la ciutadania a participar en els afers públics: pensant en les necessitats d’equipaments o serveis, participant en un debat obert amb veïns, associacions i ajuntaments, i definint propostes de nous usos (una alternativa o diverses) que es considerin adients.’

L’inventari s’estructura com un catàleg del patrimoni en línia que permet múltiples maneres de navegació i de consulta. Es pot consultar per mitjà d’un mapa o de les etiquetes agrupades per comarques, municipis, usos actuals o usos proposats.

Vegeu el mapa ací:

Veiem la frustració i la comprenem

Veiem la frustració i la comprenem. Precisament ara que tenim l’aval democràtic per tirar el procés endavant, i que el govern espanyol –amb els seus braços executiu, legislatiu, judicial i mediàtic- agafa aire per llançar-se sobre nosaltres, els partits que han obtingut la majoria parlamentària independentista no es posen d’acord. La il·lusió de la societat civil, implicada a través de les entitats sobiranistes no es veu traduïda a les decisions polítiques. El vot que moltes persones han donat a un partit en el qual fa poc temps no confiaven, ara es veu traït.

Quan el 2009 l’independentisme es va treure la son de les orelles amb les primeres consultes populars d’àmbit municipal, el govern de Zapatero estava desbordat per la crisi econòmica. El 2011 va guanyar Rajoy i es va instal·lar en el tancredisme(paraula que prové de “Don Tancredo”: el joc que es basa en pensar que si quan un brau vé corrent cap on ets et quedes quiet i no fas res, no et veu, i passa de llarg). A Catalunya feiem manifestacions de participació monstruosa (“multitudinàries” es queda curt) i capgiràvem les dinàmiques dels partits polítics fent petar els dits. Les enquestes dibuixaven una majoria independentista claríssima. Tot semblava fàcil. Ja ens ho deien, ja, que hi hauria moments difícils. Però els vèiem tant lluny!

I els moments difícils van arribar. La tardor de 2013, quan es negociava la data i la pregunta de la consulta. Poca gent hi confiava, però hi va haver acord. L’octubre de 2014, quan la consulta perillava i es va haver de buscar una solució. Poca gent hi confiava, però hi va haver acord. El gener de 2015, quan es debatia si calia o no calia convocar eleccions. Poca gent hi confiava, però hi va haver acord. El juliol de 2015, quan es parlava de fer una llista unitària. Poca gent hi confiava, però hi va haver acord.

El “corralito” és impossible: el BCE mai posaria en risc Caixabank i Banc Sabadell

-Els bancs catalans ja no depenen del Banc d’Espanya, sinó del Banc Central Europeu

-L’Estat espanyol haurà de negociar amb el futur Estat català, ja que en cas contrari, el nou deute públic espanyol superaria el 130% del seu PIB, molt proper al de la Grècia rescatada per tercer cop

En relació a les declaracions fetes avui pel governador del Banc d’Espanya, Luis Maria Linde, en les que amenaça d’un risc de “corralito” a Catalunya si esdevé un Estat independent, la sectorial d’Economistes per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa públiques les següents consideracions:

1. Recordem que Luis Maria Linde és un càrrec de confiança del Govern espanyol i que, com ja han demostrat anteriorment altres responsables institucionals designats pel gabinet Rajoy, no representa altres interessos que els del Partit Popular. És una nova veu a les que repeteix les amenaces infundades per intentar condicionar el vot del 27S.

2. Com sap Linde, des de fa un any el Banc d'Espanya ja no té competències supervisores ni de liquiditat dels bancs catalans, funcions que depenen del Banc Central Europeu (BCE). Amb la creació de la Unió Bancària i l'establiment del Sistema de Supervisió únic dependent del BCE el 2014, Caixabank i el Banc Sabadell són dues entitats financeres considerades sistèmiques a nivell europeu i estan sota la supervisió directa del BCE. Per aquest motiu, el BCE mai posaria en risc l'accés d'aquestes entitats al seu finançament, com a peces fonamentals del Sistema Monetari Europeu. Per tant, l’amenaça de “corralito” a Catalunya és tan falsa com inacceptable.

3. En diversos informes i estudis hem demostrat que no sortirem de la UE ni del Sistema Monetari Europeu, per moltíssimes raons d’interès comú amb l’Estat espanyol i amb la resta de països de la UE i les seves economies, bancs i empreses. I encara que Catalunya estigués temporalment fora de la UE durant el procés negociador, el BCE ja disposa d’un mecanisme directe per signar un acord monetari que garanteix tant el manteniment de l'euro com l'accés al finançament del BCE; mecanisme que té formalitzat amb diversos estats europeus. En cas que fos així, els bancs també podrien accedir al finançament del BCE indirectament a través de les seves sucursals a Espanya o altres països de l’Eurozona.

4. Finalment, cal recordar que fa just un any, Linde va afirmar en un sopar amb empresaris que “en el cas que Catalunya s’independitzés, l’economia espanyola patiria un greu impacte en perdre un motor essencial equivalent al 18% del PIB”. Com és evident que, l’Estat espanyol es veuria forçat a negociar ja que, en cas contrari, el nou Estat català no assumiria cap part del deute de l’Estat espanyol, i Catalunya es quedaria amb un endeutament de només el 30% del seu PIB (corresponent al deute de la Generalitat) que seria un dels més baixos de la UE, si no el més baix de tot el continent. Però, contràriament, l’Estat espanyol tindria un deute de més del 130% del seu nou nivell de PIB, insostenible financerament i que afectaria greument la seva prima de risc, ja que s’acostaria als nivells d’endeutament públic de Grècia que ja l’han portada al seu tercer rescat.

MANIFEST: «Per a una escola lliure en un país lliure»

La Sectorial d’Educació de l’ANC, davant el nou intent d’ingerència del Govern espanyol en les competències educatives de Catalunya, manifestem, una vegada més, que:

1. El model d’escola que hem anat construint durant els darrers 35 anys ha demostrat a bastament la seva eficàcia i ha estat una peça clau a l’hora de cohesionar la nostra societat. I el català ha de ser, ara i sempre, la llengua vehicular d’aquesta escola.
2. El nostre Parlament és l’únic que reconeixem com a legítim.
3. L’Estat espanyol no només no protegeix ni empara la llengua, la cultura i l’escola catalana, sinó que hi és clarament hostil i fa tot el possible per anorrear-la.
4. El govern de l’Estat espanyol envaeix constantment les competències educatives de la Generalitat de Catalunya que, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMCE, estan en greu perill.
5. Totes les limitacions i dèficits del nostre sistema educatiu actual només es podran superar tenint un estat a favor. Sense un estat que protegeixi el nostre sistema educatiu i la nostra llengua no podrem mai garantir una escola del poble i per al poble. És per això que treballem per la independència de Catalunya com a única via per preservar el patrimoni de tot un poble.
6. Confiem que el Govern i el Parlament es mantindran ferms i que sabran trobar, en el període de temps més curt possible, el camí democràtic i pacífic per aconseguir l’estat que el nostre país necessita.

Per això, instem:

1r de Maig “La República Catalana que Volem”

La situació de la gent treballadora és cada cop més precària. La crisi no s’ha aturat. Els rics cada cop son més rics i els pobres cada vegada més pobres. La manca de feina, els salaris que van minvant, la precarietat laboral, la manca de futur del jovent en edat laboral i les retallades esdevenen, a tall d’exemple, els resultats de les polítiques neoliberals fetes els darrers anys tant a Madrid com a Catalunya que permeten que la pobresa s’estengui considerablement a tots els barris de les nostres ciutats.

Ha arribat l’hora que la gent treballadora de Catalunya sigui escoltada per afrontar el nostre futur. Cal, per tant, canviar les polítiques econòmiques i socials. La independència (n’és L’ OPORTUNITAT) és el camí per aconseguir una societat molt més justa i igualitària.

Volem construir:

• Un país nou amb drets per a tothom: treball, habitatge, salut, educació, prestacions socials, renda mínima correcta per tal que aquestes mesures esmentades siguin la base del nostre treball. És necessari que se suspenguin els desnonaments i les “reformes laborals” dels darrers anys. Cal que els salaris i les pensions siguin dignes i la salut, l’educació i els serveis socials siguin a l’abast de tothom amb la qualitat necessària.
• Un país nou en què la fiscalitat sigui veritablement progressiva i puguem construir una societat més justa i igualitària.
• Un país nou en què la democràcia compti amb la participació de tots els ciutadans i totes les ciutadanes i la República sigui realment “el poder del poble” que pugui desautoritzar els polítics corruptes i poc transparents.
• Un país nou en què l’Estat intervingui i garanteixi un model econòmic, social, mediambiental, cultural, comunicacional envers la majoria de la població i bandegi els interessos dels grans grups monopolistes.

Magalí Andreu: «Cal que els joves s'impliquin en el procés»

Adolescents.cat ha entrevistat Magalí Andreu, representant de l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI):

Què és l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes?

La sectorial de joves de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), igual que hi ha els jubilats, Mossos, obrers... El nostre paper dins l'assemblea és animar la gent a fer soroll. Pretenem que els joves s'impliquin en el moviment de la independència, ja que ens trobem en un moment històric i no es pot perdre ni un moment, perquè aquestes coses si es dilaten, malament. Cal que oferim pressió als nostres polítics. Per això és important que se'ns conegui.

De quina manera treballeu?

Paral·lelament a l'ANC. Donem suport i participem en els actes que organitzen les diferents territorials. Hem muntat gimcanes, hem col·laborat en concerts, actes en el marc de les eleccions... La qüestió és fer festa i caliu. Constantment estem fent xerrades i organitzant paradetes . Estem mirant d'estendre el nostre missatge.

Quines són les properes activitats de l'ANJI previstes?

El documental 'Història d'un futur' ja és a l'abast de tothom

Des d'aquest divendres 13 de març ja es pot gaudir online i en descàrrega gratuïta del documental 'Història d'un futur' que ha comptat amb la col·laboració de la Sectorial de l'ANC de Jubilats per la Independència. El projecte reflexa la visió d'un col·lectiu clau en la cursa cap a la independència de Catalunya aprofitant la seva experiència vital i l'aval d'haver treballat en diferents iniciatives socials, culturals o polítiques.

'Història d'un futur', un documental de Marc Clarió i Bernat Garrigós basat en 8 entrevistes realitzades a persones que tenen entre 71 i 94 anys, neix gràcies a les aportacions de particulars a través dels canals de micromecenatge per explicar un projecte col·lectiu, global i ambiciós a partir de testimonis reals i plenament connectats amb la realitat social i generacional que els pertoca viure. 60 minuts per descobrir els problemes, inseguretats, pors i també il·lusions i ganes de treballar per un futur millor de la gent gran del país.

Més informació i enllaços a: http://hdfutur.cat/historia-dun-futur-condicions-i-links-descarrega/

La Sectorial d’Economia de l’ANC denuncia la manca de rigor en Las cuentas territorializadas de l’executiu espanyol

Amb la meitat de l’import que calculen es cobriria el dèficit pressupostari de la Generalitat i en sobraria per apujar sous als funcionaris catalans.

De la lectura de l’informe de las cuentas s’arriba a una primera conclusió: el dèficit fiscal de Catalunya és reconegut com una realitat.

Malgrat l’enrenou mediàtic, el que ara publica l’Estat és una diferència poc important en relació al que ha calculat la Generalitat.

Després de mig any d’enginyeria fiscal intentant presentar un resultat que convingués als seus propòsits, mig any calculant i tornant a calcular per maquillar el dèficit fiscal català, resulta que troben una xifra escandalosa: 8.500 milions d’euros. Amb la meitat d’aquest import es podria cobrir el dèficit pressupostari de la Generalitat i en sobraria per apujar sous als funcionaris catalans.

Tanmateix, aplicant la metodologia càrrega-benefici , aquests 8.500 milions que presenta l’executiu espanyol s’han de comparar amb els 11.000 que calculava el conseller Mas-Colell.

Els 2.500 milions de diferència entre un càlcul i l’altre, tot i aplicar el mateix mètode, s’explica pels criteris d’imputació de serveis “d’interès general” que apareixen en l’esmentat informe. Per exemple, si el ministre Montoro considera que l’aeroport de Barajas és d’interès de tot Espanya, pot imputar el seu cost a tots els espanyols, mentre que per a la resta d’aeroports no.

Presentació de la Sectorial d'Arquitectura el 16 de juliol

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

L'Esport per la Independència - El 9 de novembre ja ha començat

Presentació de la Sectorial d'Arquitectura, Edificació i Territori el 19 de juny

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Presentació de la Sectorial de Salut al COMB el 19 de juny

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Presentació de la Sectorial de Sanitat de l'ANC el 29 de maig

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

L’ANC i la FAVB signen un conveni de col·laboració

L’Assemblea Nacional catalana (ANC) i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) han signat un Conveni de cooperació amb l’objectiu de donar continuïtat a la col·laboració existent i d’impulsar el debat sobre la necessitat d’exercir el dret a l’autodeterminació de Catalunya durant el 2014. La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i el president de la FAVB, Josep Lluís Rabell, que han oficialitzat l’acord aquesta tarda a la seu de l’Assemblea, han mostrat la seva satisfacció per la signatura.

“El nostre objectiu és treballar conjuntament amb altres entitats, perquè estem tots d’acord amb què el futur polític de Catalunya s’ha de decidir votant. Això ens uneix”, ha explicat Forcadell. La presidenta de l’ANC ha afirmat que “volem que l’estat independent sigui millor; la independència no és un fi sinò un mitjà, i la manera de millorar és escoltar a tothom”.

Al conveni, les dues entitats es comprometen a mantenir reunions periòdiques; participar en espais unitaris que s’estan constituint en defensa del dret a decidir; col·laborar en determinades campanyes de l’ANC; i organitzar actes conjunts entre d’altres.

La signatura ha comptat també amb la presència del coordinador de la sectorial de VeïnsJosep Arranz que ha exposat l’aportació d’aquesta sectorial en l’obertura del debat sobre la conveniència d’un estat propi entre les entitats veïnals del país.

Posteriorment a l’acte de signatura del conveni s’ha procedit a presentar als responsables de la FAVB presents en l’acte dels vídeos de participació elaborats per la sectorial veïnal per als actes de presentació i debats, així com el Qüestionari de participació que s’ha distribuit a les entitats veïnals d’arreu del país.

Font: veïns per la independència