dimecres, 18 de juny de 2014

Adrià Alsina: "Aeroports insostenibles"

Ana Pastor va arribar al Ministeri de Foment amb la promesa de privatitzar Aena, el gran elefant blanc que gestiona 49 instal·lacions aeroportuàries a Espanya. Dos anys i mig després, Pastor continua sense ser capaç de presentar un projecte de privatització viable. Ja ho vaig dir fa un any i ho sostinc: crec que la privatització d’Aena és impossible dins l’Espanya actual, igual que ho era traspassar els aeroports catalans a la Generalitat, la primera peça de l’Estatut de 2006 que va caure a Madrid.

Però l’interminable debat ministerial sobre la privatització ens ha deixat una petita joia. Aena ha començat a publicar –per fi- les dades d’explotació separada per cada aeroport. Unes dades que fins fa pocs anys només es podien inferir a partir d’estudis d’aproximació.

Si analitzem les dades de 2013 que acaba de publicar el Ministeri de Foment, de 49 instal·lacions que inclouen aeroports i heliports, només 15 registren beneficis. Els aeroports que més beneficis van aconseguir són els següents:

1. Barcelona-El Prat: 168,28 milions d’euros

2. Palma de Mallorca: 97,61 

3. Adolfo Suárez-Madrid Barajas: 84,70

4. Gran Canaria: 81,41

5. Tenerife Sur: 79,65

Seguits, bàsicament, de tots els aeroports de la costa mediterrània i les illes Balears i Canàries, és a dir, els turístics. Una menció a part mereix l’aeroport de Màlaga, precisament la ciutat de l’anterior ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Les instal·lacions malaguenyes van registrar unes pèrdues de 5 milions d’euros per culpa de la pesada llosa de les inversions sumptuàries de l’antiga ministra socialista, imputada pel cas dels EROs andalusos que ha hagut de fer front a una fiança de 30 milions.

Seguim amb el revers de la llista, els aeroports amb més pèrdues:

1. Santiago: 10,66 milions d’euros
2. Vitoria: 8,64
3. Vigo: 8,59
4. Pamplona: 7,33
5. Melilla: 6,99

Tots ells, i la majoria de les altres 29 instal·lacions amb pèrdues, són aeroports amb un gran component polític. Cal destacar el cas de Santiago i Vigo, a cent quilòmetres de distància l’un de l’altre, i a uns ridículs 60 quilòmetres de l’aeroport més important de Galícia, la Corunya, que també va tenir pèrdues l’any passat.

La llista més interessant, però, és la dels aeroports més endeutats. Quan la relacionem amb el volum d’actius, ens dóna una idea de la viabilitat de cada instal·lació. Com més alt és el percentatge, menys justificables són les inversions faraòniques que s’hi han fet.

1. Adolfo Suárez-Madrid Barajas: 5.374,02 MEur (98,43%)
2. Barcelona-El Prat: 1.368,27 (48,85%)
3. Màlaga: 924,85 (58,84%)
4. Santiago: 348,85 (118,88%)
5. València: 213,79 (56,42%)
6. La Palma: 189,36 (84,26%)
7. A Coruña: 182,24 (92,74%)
8. Bilbao: 180,88 (91,33%)
9. Zaragoza: 170,26 (215,19%)
10. Menorca: 164,55 (96%)

La llista és clara, oi? El gran forat negre de la xarxa d’Aena és l’aeroport de Barajas que, tot i que té beneficis, llasta tot el sistema per les inversions faraòniques de la T4 i les pistes que l’havien de convertir en el centre de connexions universal entre Europa i Llatinoamèrica. Amb un endeutament que ronda el total dels seus actius, equival a dir que el valor de l’aeroport de Barajas ara mateix tendeix a zero. Tot un prodigi de la radialitat espanyola.

A Barcelona, la història és diferent, com sempre. Amb unes inversions molt més ponderades, l’aeroport català és el que més beneficis obté de tot el sistema espanyol, i ja està superant Barajas en passatgers durant alguns mesos amb quatre vegades menys endeutament.

Si seguim la llista, ens trobarem les tres comunitats autònomes que més influència han tingut en els governs espanyols des de la transició: Andalusia, Galícia i el País Valencià. I les tres comunitats autònomes d’on han sortit els escàndols de corrupció més sonats, és clar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada