SI ET DEMANA exercir el dret a l’autodeterminació d’un territori només un partit que té el dos per cent dels vots i no té cap representació institucional, aquesta demanda no constitueix un problema polític seriós i pots no respondre-hi o posar el contestador automàtic de l’argumentari jurídic. És el que ha passat ara a Baviera. Però si a Baviera demanessin fer un referèndum d’autodeterminació un conjunt de partits que representessin el vuitanta per cent dels ciutadans, que tinguessin el govern del land i majoria absoluta al Parlament bavarès, a més de la immensa majoria de les alcaldies, Alemanya tindria un problema polític i estic convençut que hi donaria una resposta política, no una resposta jurídica rutinària, perquè ho exigiria la seva sensibilitat democràtica. Perquè el dret a l’autodeterminació no és abstracte i teòric, essencialista. És polític. I el que et dona el dret a autodeterminar-te no són les constitucions ni els estatuts, ni la història ni la llengua... És la voluntat majoritària dels ciutadans d’un territori d’exercir aquest dret. Baviera pot tenir tanta personalitat específica com Catalunya (o no). Però allà els qui volen exercir l’autodeterminació són el dos per cent i aquí som el vuitanta. És la diferència.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada