Àstrid Bierge: "Fantasies post-apocalíptiques"

Si no em falla la memòria, resulta que si Catalunya esdevingués independent hauríem de sortir de l’euro, quedaríem fora de la Unió Europea, els títols universitaris deixarien de tenir validesa, no es podrien pagar les pensions, hauríem de “retornar” -a petició de Guillermo Fernández Vara-, els 150.000 extremenys -més els fills i els néts- que ens vam “emportar” fa 40 anys, el PIB cauria un 20%, tindríem la renta de Xipre, perdríem tot el mercat espanyol, hauríem de pagar aranzels a les fronteres, cap empresa estrangera voldria instal·lar-se a Catalunya ni fer negocis amb nosaltres i seríem un estat pària “vagant per l’espai pels segles dels segles”. Poca cosa. Aquesta setmana Jorge Fernández Díaz ha afegit un nou capítol a la sèrie post-apocalíptica de producció espanyolíssima, i resulta que una Catalunya independent ja no només quedaria fora de la Via Làctia sinó que seria com una mena de Gotham City sense Batman. Concretament, seria “terreny adobat pel terrorisme i pel crim organitzat en les seves diferents manifestacions”. I tan ample.

Deixant de banda la perversa i delirant creativitat que gasta Espanya a l’hora d’imaginar-se El Dia Després de la Independència de Catalunya, el més curiós de tot plegat és que totes les desgràcies que ens auguren no serien fruit d’una incapacitat connatural de Catalunya per sortir-se’n sola, sinó de les putades que ells, voluntàriament, ens farien! No són un “mireu què us passaria” sinó un “mireu què us faríem”! Amb la naturalesa de les seves “advertències”, admeten que l’únic motiu pel qual no podríem caminar sense ells és que vindrien a trencar-nos les cames. Per tant, no són advertències sinó amenaces.

Amenaces que, en cas de ser materialitzades, perjudicarien a tots els catalans, inclosos als de la Catalunya silenciosa que tan diuen defensar. Per això encara és més grotesc quan una d’aquestes amenaces surt de la boca d’un català, perquè admet que estaria disposat a donar suport a un boicot que el perjudicaria directament a ell i a la seva família. Però també perjudicaria a tots els espanyols, perquè com bé recorda sempre Sala i Martín, si Espanya complís les seves amenaces, assumiria una part del deute espanyol la seva tieta la del poble. Per això em fan tanta gràcia totes les fantasies post-apocalíptiques dels espanyols. Bla bla bla. Ni tan sols ells són tan burros ni tan bèsties com per treure’s un ull per matar el del veí.

Font: CatalunyaOberta.cat