dijous, 12 de juny de 2014

Francesc Puigpelat: "Navarro i Duran s'enfonsen junts"

«Catalunya arribarà al 9 de novembre sense que Espanya hagi mogut ni un mil·límetre les seves posicions»

Per si algú encara pensava que l’arribada de Felip VI a la corona podia desencadenar una reacció d’Espanya en forma de tercera via, la realitat ho ha desmentit rotundament en els darrers quatre dies. La tercera via, simplement, no existeix sinó en el cap d’alguns, pocs, cada cop menys, polítics catalans. Existia sobretot en el cap de dos d’ells, especialment influents: Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro. Tots dos, curiosament, anuncien que pleguen amb pocs dies de diferència.

Per tant, queda clar que Catalunya arribarà al 9 de novembre sense que Espanya hagi mogut ni un mil·límetre les seves posicions en relació al problema. Artur Mas ho ha reclamat insistentment: si Espanya té alguna cosa a oferir més enllà del “no” a tot, que ofereixi. Que, per una vegada, es mulli i faci una proposta constructiva, enlloc de fer el que ha fet sempre en el darrer segle: esperar la proposta de Catalunya i després destrossar-la. Va passar amb la Mancomunitat, amb l’Estatut del 1932, amb el del 1980 i amb el del 2006. Cosa que demostra que, a Espanya, ningú no s’ha plantejat mai seriosament la qüestió de l’encaix de Catalunya: s’han limitat a actuar sempre a remolc i com a censura a posteriori.

Ha estat així perquè els catalans, durant un segle, han comès l’error insondable de seguir proposant, esperant trobar alguna mena de “comprensió” a l’altra banda de l’Ebre. Els resultats són a la vista. De comprensió, no n’hi ha cap. Ahir, al Congrés, el diputat rebut amb més hostilitat pel PP i el PSOE va ser Duran i Lleida, de llarg. La bronca va ser monumental. Res a veure amb el guant blanc amb que va ser tractada l’extrema esquerra... que és obertament republicana!

Per tant, Catalunya ha deixat de fer propostes que no van enlloc. Aquest és el canvi de rasant que es va produir després de l’11 de Setembre del 2012, i que a Madrid continuen sense entendre, perquè encara pensen que, en el fons, Duran és el líder de la CiU autèntica, la del peix al cove. Innocents! A Madrid segueixen sense entendre res. Per a ells, sempre ha estat clar que Artur Mas s’arrugaria, perquè creuen que és un suïcidi anar contra la sagrada Constitució que és el seu únic argument. Pensen que el problema català es resol a cops de Constitució i punt.

S’equivoquen. Es veurà el 9 de novembre, quan Europa i el món assisteixin, perplexos, a un referèndum avortat a la força per un govern que es diu ell mateix democràtic, però que no accepta que les fronteres sacralitzades, traçades per la sang dels soldats i el semen dels reis, puguin ser canviades mitjançant el mer recompte de vots en unes urnes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada