Fa anys que l’esquerra independentista cantava a les manifestacions allò de "els carrers seran sempre nostres". Aquella consigna, aquell advertiment als poderosos, ara s’ha socialitzat enormement convertint-se en un dels himnes del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre, cantat massivament també a les vagues generals que van paralitzar el país el 3 d’octubre i que van prendre el control de les infraestructures el 8 de novembre. Se’n diu poder popular.
I no només els carrers. El futur, les nostres vides i el dret a decidir com volemviure-les són també nostres i només nostres. I hem pres partit per tal que així sigui. En els darrers mesos però, s’han fet paleses les limitacions de la institucionalitat per aconseguir-ho davant les imposicions en forma d’article 155, d’intervenció econòmica, de liquidació de l’autogovern i de dissolució imposada del Parlament, la casa de la sobirania del poble català, després de declarar la República el 27 d’octubre empesos per la força dels carrers.
La violència policial, les amenaces i la repressió han congelat la força d’un moviment popular massiu que demanava, que demana, materialitzar la República, que sortia al carrer per esfondrar aquell règim del 78 hereu del franquisme, que volia obrir la porta constituent per bastir un futur millor, amb més drets i llibertats, individuals i col·lectives, socials i nacionals. Ens han imposat il·legítimament unes eleccions que guanyarem per continuar on ho vam deixar. Anar-hi, anar-hi i anar-hi. Així entenem la vida.
No cal que en diguem unilateralitat si no volem, anomenem-ho empoderament popular republicà, però recollim l’esperit d’aquesta cantarella que va permetre el referèndum prohibit i perseguit per l’Estat espanyol amb una violència desmesurada. I és aquest esperit el que ens ha d’acompanyar a partir del 21 de desembre. Ens declarem insubmisos, transformadors i desobedients davant qui imposa, qui pega i qui nega el diàleg. Perquè la unilateralitat no és volguda, ens l’han imposat. I ens han posat col·lectivament dempeus.
Ara, no neguen que allò que ha fet la gent al carrer és unilateralitat. És l’eina de canvi col·lectiu més potent que tenim per frenar, tombar i enterrar lleis injustes. Ho vam fer l’1 d’octubre, però ja ho fèiem abans, aturant desnonaments contra la suspensió de la llei d’habitatge per part del Tribunal Constitucional, mobilitzant milers de persones contra el Pla Hidrològic Nacional, ocupant els centres d’atenció primària per demanar una sanitat pública, universal i de qualitat, parant les fàbriques per aconseguir més drets laborals. Desenes d’accions unilaterals, d'empoderament, per transformar la realitat imposada. Des de sempre i per sempre.
La ciutadania de Catalunya ha evolucionat fins al punt de no acceptar imposicions que venen de Madrid. Està dempeus i mai més s'agenollarà. En la lluita real contra el poder establert, contra la seva força coercitiva, cal assumir tirar pel dret o no canviarà res. La nostra força es troba als carrers, als negocis, a les cases i als centres de treball. La seva es resumeix en xifres: 1066 ferits, 795 encausats, 24 detinguts, 56 locals escorcollats, 2 actes prohibits i 120 agressions feixistes, tot en 2 mesos. El 21D triarem continuar el canvi i fer-lo efectiu més enllà de proclames, buides de contingut en un marc autonomista i submís a la seva Constitució.
I aquesta és justament la feinada que volem assumir conjuntament amb la gent. Ens cal tota la determinació dels polítics per materialitzar la República. Ens cal tota la convicció dels treballadors públics per fer-la efectiva. Ens cal tota la consciència de la gent per desconnectar de les empreses de l’Ibex-35. Ens cal tota la insubmissió popular per defensar l’escola catalana, la llengua i els mitjans de comunicació públics.
La República de l’1 d’octubre és la que té el protagonisme popular, la força de la gent mobilitzada per tirar-la endavant. Posem-nos-hi tots, empoderament republicà i convertim-nos en poder constituent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada