Que Oriol Junqueras digués a Brussel•les que Catalunya podria aturar l'economia durant una setmana va ser, segurament, poc hàbil. Va servir en safata la rèplica dels qui tenien moltes ganes de dir que Esquerra segueix sent tota ella una astracanada. Però per poc hàbil que fos i per molt que alguns es posessin les mans al cap, Junqueras va encertar el pinyol. El que jo crec que volia deixar clar amb les seves declaracions és que els catalans independentistes, per guanyar el pols amb Espanya, hauran d'estar disposats a pagar un preu més alt que el de sortir al carrer un dia festiu a l'any.
Quan hi hagi el veritable xoc de trens, en el moment en què Espanya ordeni i Catalunya no acati, Espanya s'hi tornarà. S'hi tornarà amb totes les males arts que li permeti el seu poder. Amb l'excepció -crec i espero- de la violència, que en termes de màrqueting seria un suïcidi. Però poden fer moltes altres coses. Aznar deia ahir en una entrevista que s'hauria de reinstaurar la llei que es va fer durant el seu mandat per poder condemnar a penes de presó als qui vulguin fer un referèndum sense autorització. També podrien enviar la Guàrdia Civil i suspendre l'autonomia catalana, que és la via que predica Vidal-Quadras des de fa temps. Però hi ha més. Es diu que el govern espanyol tancarà l'espai aeri català i tallarà el subministrament d'energia.
En un estat tan centralitzat, són tantes les coses que es maneguen a la capital que el Gobierno tindria moltes maneres de fer-nos la vida impossible. Segurament només durant uns dies -no poden deixar-nos sense avions ni electricitat per sempre- però la pregunta és si l'independentisme sabrà aguantar el tipus durant la partida de pòquer. S'enfortirà o afluixarà? La gent aguantarà o cedirà? El que està clar és que el desenllaç estarà condicionat per la força que sigui capaç d'exercir la societat civil catalana.
Quan ens diuen que l'independentisme és un invent polític, sempre defensem que és més aviat tot el contrari, que és una força que ha empès de baix cap a dalt i que ha obligat els partits a redefinir-se. Doncs bé, a l'hora de la veritat, també haurà de ser la gent la que aguanti i combati la pitjor pressió. Haurem d'estar-hi disposats, i això és el que jo crec que volia dir, encertadament, Junqueras.
Font: elSingularDigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada