Destruida, ja, una part important de l'espai de comunicació català ---al País Valencià i les Illes Balears--, ara resta solament el fet diferencial de Catalunya que fins ara ha resistit. Però aprofitant la professionalitat i transversalitat dels mitjans catalans l'Estat busca ara inflitrar-se en aquests: de fet l'objectiu prioritari és la CCMA, la qual per ara resisteix i no ha acceptat acomplexar-se davant l'Estat.
Tenint el suport de la majoria parlamentària catalana, la CCMA resisteix, pel moment. Però de manera intel•ligent l'Estat ha intentat infiltrar tertulians unionistes tot aprofitant l'esperit democràtic plural i professional de la CCMA. Aquests estarien teledirigits pels seveis de l'Estat. Aquesta operació, però, ha estat un fracàs i ha tingut minsos resultats. Ariadna Oltra a TV3 i Mònica Terribas a Catalunya Ràdio així com altres professionals al 3/24 –entre molts altres—han sigut col•locats a les llistes negres unionistes.
El segon objectiu de l'Estat ha estat el Grup Godó, el qual els serveis de l'Estat consideren culpable del decantament de certs sectors empresarials, professionals i classe mitja cap al sobiranisme. Davant d'aquesta anàlisi, el Conde de Godó va ser cridat a capítol pel cap de l'Estat, un episodi que va precedir al canvi d'editorial del vaixell insígnia del Grup Godó, La Vanguardia, que ara s'inventa, per dissimular el canvi de rumb, la tercera via. Qui dirigeix aquesta operació, naturalment, és l'inefable director José Antich, qui no té límits en el seu transvestisme: primer prenafetista, després pujolista a mitjes, felipista després, aznarista, zapaterista, rajoyista i, no cal dir-ho, partidari del president Mas --naturalment amb les despeses pagades per Quico Homs a qui molts companys en el dia d'avui li reciten el "cornut i pagar el beure", en referència a les subvencions milionàries al Grup Godó i els seus resultats actuals.
Després de controlar la línia editorial de La Vanguardia ara l'Estat ha passat a l'ofensiva amb 8TV, de Josep Cuní, un periodista que aguanta amb la seva flema característica però que incorpora a les tertúilies personatges de l'aparell mediàtic de l'unionisme que repeteixen, dia a dia, l'argumentari centralitzat contra el president Mas, contra el dret a decidir i en defensa del dogma de fe de la constitució espanyola –i naturalment repeteixen els arguments que tots anirem a l'infern i que sortirem d'Europa.
A més, 8TV va inventar-se la tercera via amb una entrevista al seu suposat líder, Josep Antoni Duran i Lleida, però els hi va sortir malament, ja que finalment Duran va acceptar estar "atrapat". Cuní, però, no s'ho juga tot a una sola banda i manté Francesc-Marc Álvaro, Rafel Nadal, Jordi Barbeta, Pilar Rahola i d'altres que resisteixen amb dignitat l'ofensiva de l'unionisme propiciada pel Conde Godó. Hi ha un altre Grup Godó, per això. Alguns professionals són coherents amb l'audiència i la majoria social del país: Jordi Basté i altres aguanten ferms a Rac1.
Què li deuen haver promès al Conde Godó: subvencions, publicitat o "fons de reptils"...? Un altre objectiu de l'aparell estratègic de l'unionisme és col•locar els seus tertulians a les televisions locals per sobre dels lògics percentatges d'una televisió democràtica. I amb una certa habilitat: tot aprofitant l'acomplexament de certs professionals, l'aparell de l'unionisme ha aconseguit certs resultats, tant sols cal esmentar l'escàndol de Badalona TV. Amb tot, les televisions locals de la resta del país aguanten fermes tot i reconèixer els intents d'infiltració.
La premsa escrita catalana resisteix a la infliltració. El Periódico intenta ser plural fent equilibris per seguir sent el guardià de l'espai de comunicació socialista i d'un bon sector d'ICV.
Per la seva banda, El Punt AVUI es consolida com el diari de la dignitat nacional: veu de la majoria social sobiranista juntament amb el Diari ARA el qual malda per ésser al mateix espai que El Punt AVUI i també ampliar-lo amb un públic progressista, intel•lectual, universitari i popular. L'ARA és l'alternativa real a El País a Catalunya i l'única eina nacional que ens queda a les Illes Balears.
La premsa comarcal, tant en paper com en suport digital, resisteix tot i la manca de suports de la Generalitat, igual com les ràdios locals que resten fidels al país. Però davant de l'ofensiva de l'Estat, què fem? La Generalitat és incapaç de crear un aparell de comunicació nacional que doni suport i estratègia comunicativa al dret a decidir. També cal dir que fins ara els partits partidaris del dret a decidir no han sigut capaços d'elaborar un argumentari nacional plural i a la vegada unitari que defensi les bases del dret a decidir.
¿Són incapaços de veure, des de la Generalitat, des dels partits i de la societat civil que sense una política de comunicació nacional ens poden acomplexar, atemorir i desorientar a la nostra majoria social que dóna suport al dret a decidir?
El proper govern que ens ha de portar l'any 2014 a la consulta o referèndum ha de bastir de bell nou tota la política de comunicació actual creant-ne una que amb intel·ligència, duresa i sense por permeti resistir la gran ofensiva de l'unionisme en el camp de la comunicació.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada