dissabte, 23 de novembre de 2013

Marc Arza: "Superar el franquisme 2.0"

«Mentre continuï sota l'influx de Madrid Catalunya tindrà enormes dificultats per fer foc nou i renovar la seva democràcia»

El relat de la Transició celebra la derrota del franquisme com una victòria de l’oposició però una mirada crítica més aviat deixa entreveure una simple democratització del règim. A l'Europa occidental el temps de les dictadures s’havia acabat i la mort del general Franco va permetre integrar l'oposició en una evolució tranquil·la i controlada. Lligat i ben lligat.

La democràcia vertical va caminar cap a la democràcia sense adjectius però l’ànima de l'Estat es va mantenir pràcticament intocada. Les elits del gran Madrid han canviat més aviat poc. Les nissagues de militars, diplomàtics i advocats de l'Estat que condueixen Espanya des de fa segles continuen instal·lades a la sala de màquines. Els antics monopolis públics s’han transformat en oligopolis paraestatals i mantenen una relació estreta i perillosa amb polítics i alts funcionaris. La divisió de poders mai no s’ha assumit de forma plena i es manté com una pura declaració d’intencions. El centralisme i una dialèctica agressiva i rígida dominen el debat públic i tanquen el cercle. Democràcia de baixa intensitat, franquisme 2.0.

El pòsit burges i menestral del catalanisme no va impedir que l'administració de la Generalitat recuperada i la política catalana repliquessin molts dels dèficits i les limitacions d’un Estat que era un mal referent des de gairebé tots els punts de vista. Els partits es van enquistar en la partitocràcia, els funcionaris es van fer els amos de l’administració, la burocràcia va destruir qualsevol esperança d’eficiència i el sector negocis va créixer a l’ombra del sector públic més nostrat. I potser no podia ser d’altra manera, el sistema polític espanyol, el dret administratiu de factura francesa i els funcionaris traspassats amb cada nova competència van posar la Generalitat a l’òrbita del franquisme 2.0.

Espanya continua lligada de mans i peus pels seus fantasmes. Incapaç de superar els dèficits de la Transició per pura manca de voluntat. Mentre continuï sota l'influx de Madrid Catalunya tindrà enormes dificultats per fer foc nou, renovar la seva democràcia i aixecar una administració de nova planta en sintonia amb el ritme del futur. Refundar el país, generar un nou espai sobirà, crear un nou estat, serà la drecera més ràpida, potser l’única, per deixar enrere un franquisme 2.0 que ja fa massa anys que dura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada