L'Institut proporciona els DELE (Diplomes d'Espanyol com a Llengua Estrangera) i ha anunciat que ampliarà les convocatòries i varietat de títols (comercial, escolar, econòmic i online). Per això s'incrementarà la despesa en lloguers d'aules especials per celebrar exàmens i en obres per a les seus de Brussel·les , París i Varsòvia. A la capital polonesa l'Institut gaudeix d'un edifici de cinc plantes.
Tot això per promocionar la llengua castellana que, com tots sabem, agonitza amb els seus 528 milions de parlants. Mentrestant, l'Institut menysprea, amb indiferència, llengües suposadament espanyoles com l'asturlleonès i l'aragonès o mostra arrogància cap al gallec, el basc o el català. De les 210.000 matrícules de l'Institut, per exemple, 207.000 corresponen al castellà, 900 al català, 100 al basc i 100 al gallec. El total d'esdeveniments culturals de l'Institut són sobre el castellà .
Tan sols cal fer una ullada al web de l'Institut per observar l'actitud de supremacia latent del castellà. De fet ni s'han molestat a versionar en les llengües que, se suposa, promou aquest web. El mateix logotip de l'Institut sembla una "ñ", lletra que no existeix en la resta de llengües "espanyoles". L'Institut és immune a la idea que va reflectir l'escriptor romàntic Victor Hugo: ' No hi ha països petits. La grandesa d'un poble no es mesura pel nombre dels seus components, com no es mesura la grandesa d'un home " .
Deu ser que la llengua necessitada de promoció, en la que cal invertir, és el castellà. La resta de llengües espanyoles s'abasteixen per si soles. Per què ajudar? O serà, potser, que el castellà és superior a la resta de llengües? Qui comença creient que una llengua és superior a la resta, acaba defensant que unes persones també ho són sobre els seus iguals.
Jordi Vàzquez
@ JordiVazquez
Editor de Help Catalonia
Font: indirecte.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada