Marta Espasa: "L'Agència Tributària: hem badat"

Un dels principis que ha de complir qualsevol sistema de finançament d'una administració pública descentralitzada és el d'autonomia tributària. Perquè la descentralització sigui eficient, el traspàs de competències de despesa ha d'anar acompanyat d'un traspàs de competències en els ingressos. Aquesta és la manera d'aconseguir que els governs siguin responsables i que els ciutadans puguin valorar l'actuació d'aquests governs. És un principi que hauria de complir qualsevol nivell d'administració (ajuntaments, consells comarcals, comunitats autònomes, etc.)

L'autonomia tributària s'ha d'entendre des de tres vessants. En primer lloc, com la capacitat de decidir sobre la normativa tributària, és a dir, la capacitat de decidir quins impostos i tarifes s'apliquen i amb quines deduccions i bonificacions, entre d'altres coses. En segon lloc, l'autonomia tributària suposa la capacitat d'obtenir la recaptació dels impostos. I, en tercer lloc, suposa la capacitat de gestió dels tributs, és a dir, la capacitat de gestionar la liquidació, inspecció i recaptació dels impostos. En aquest sentit, cal tenir present que des d'abans del 1986 la Generalitat ja té atribuïdes les competències de gestió i el dret de recaptació dels anomenats impostos cedits , és a dir, de l'impost sobre patrimoni, successions i donacions, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats i taxes sobre el joc. Per poder exercir aquestes funcions de gestió i recaptació és del tot necessari disposar d'una estructura administrativa amb la dimensió suficient en termes de personal, mitjans materials i sistemes informàtics.

El 2007 es va crear l'Agència Tributària de Catalunya, que va iniciar les seves activitats a partir de l'1 de gener del 2008. Actualment gestiona els tributs propis i la majoria dels cedits a la Generalitat, i recapta només el 5% dels impostos que anualment es liquiden a Catalunya. Compta amb un baix desplegament territorial, atès que només disposa dels serveis centrals i de quatre delegacions territorials, una per a cada capital de província. No obstant, per facilitar la liquidació d'alguns tributs, al llarg del territori català trobem les anomenades oficines liquidadores , que es localitzen en els Registres de la Propietat, i és el registrador, un funcionari estatal, qui fa les funcions de la gestió, liquidació i recaptació en fase voluntària dels impostos de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions.

Per fer aquestes tasques es van signant convenis periòdicament. L'últim es va signar el 2012 i és per un període de tres anys. D'altra banda, l'Agència Tributària de Catalunya tampoc gestiona la recaptació en via executiva dels deutes derivats dels impostos cedits; per conveni, ho fa l'Estat. És a dir, l'Agència Tributària de Catalunya té signat un conveni amb l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (Aeat) mitjançant el qual li encarrega la reclamació dels deutes tributaris en contrapartida a una retribució. A més, el 2011 l'Agència Tributària catalana comptava només amb 342 treballadors, mentre que l'Agència Tributària estatal disposa d'una plantilla de personal a Catalunya de més de 4.000 treballadors.

És evident que gestionar i recaptar els tributs és una tasca ingrata, però per exercir de ple dret l'autonomia s'ha d'assumir i realitzar. En aquest sentit, crec que hem perdut temps. S'hauria d'haver fet un desplegament de l'Agència Tributària catalana per tot el territori i no delegar aquesta funció als registradors de la propietat. De la mateixa manera que s'han fet altres desplegaments en matèria de sanitat, educació i Mossos d'Esquadra, entre d'altres, també s'hauria d'haver fet en matèria tributària. Com a mínim, l'Agència Tributària de Catalunya hauria de gestionar amb els seus mitjans tots els impostos cedits a qualsevol lloc del territori i la seva recaptació en via executiva. D'aquesta manera, actualment, disposaria de més informació fiscal i d'un personal amb capacitat per poder afrontar nous traspassos.

Cal tenir en compte que la creació d'un estat propi passa inevitablement per crear una administració tributària potent, capaç de recaptar el 100% dels impostos liquidats a Catalunya, i això és molt complicat de fer en poc temps. Òbviament hi ha vies i opcions, però tot hauria sigut molt més fàcil si des d'un inici l'Agència Tributària de Catalunya hagués apostat per enfortir els seus mitjans personals i materials i per gestionar i recaptar per ella mateixa tots els tributs que l'actual legislació ja li permet, i fins i tot fer un pas més i gestionar els impostos locals. És a dir, s'hauria pogut crear una agència tributària única a Catalunya que gestionés tots els tributs autonòmics i locals.

És evident que l'actual estructura no està preparada per gestionar tots els impostos que es liquiden a Catalunya, però atès que el marc jurídic ho permet, cal avançar per aquesta via de manera urgent.

En aquest sentit, en l'avantprojecte de la llei de mesures fiscals i financeres que acompanya els pressupostos de la Generalitat per al 2014, es constata la necessitat que la Hisenda catalana incorpori tècnics i funcionaris l'any que ve per poder assumir en un termini curt de temps bona part de les tasques de recaptació executiva de deutes que, com s'ha dit, actualment estan encarregades a l'Aeat. És un primer pas, però s'ha de reconèixer que, en aquest àmbit, tan essencial per al país, hem badat.

Font: ara.cat