Res del que està fent l’anomenat sector crític del PSC evitarà que la direcció que lideren Navarro, Lucena i Balmón imposi l’estratègia. L’objectiu d’aquesta direcció és que no hi hagi consulta. Per evitar que les paraules ens enceguin, en desplego el significat: l’objectiu és que la decisió de què ha de fer Catalunya respecte d’Espanya no la prengui l’electorat català. Com és obvi, aquesta decisió prefereixen prendre-la ells.
És legítim preguntar-se com s’ho faran amb només 20 diputats al Parlament i sent oposició a les Corts. Les aparences enganyen. El que fonamentalment vol l’actual direcció del PSC és el que fonamentalment volen totes les forces que controlen l’Estat. Això inclou el PP, la majoria d’autonomies, els sindicats i la patronal espanyols. Compten amb aquesta força.
En la reunió socialista del passat cap de setmana, Navarro va ser ovacionat, es va emocionar, i les seves llàgrimes van segellar el pacte públicament. No qüestionaran l’estratègia del PSOE amb Catalunya: és la seva. Unes setmanes enrere, Rubalcaba va aterrar a Barcelona, es va reunir amb el president Mas, va emetre uns sons que indiquen que ha vist que hi ha un problema –Santa Llúcia li conservi el cinisme– i després va anar a can Cuní a dir que està a favor que els catalans siguin consultats... sobre la reforma de la Constitució. Això sí, “en sentit federal”.
Tradueixo: primer el PSOE hauria de guanyar les eleccions amb un programa de reforma de la Constitució. Després, iniciar-la formalment, pactar amb el PP que cal fer una reforma substancial, aprovar la idea de fer la reforma amb 2/3 parts de les Corts, dissoldre les Corts, i convocar eleccions. Amb les noves Corts, tornar a aprovar la idea de reforma, discutir el nou text, aprovar-lo al Congrés i al Senat per una majoria de 2/3 i aleshores convocar un referèndum. És en aquest referèndum que Rubalcaba diu que els catalans podrem ser consultats sobre si volem aquesta nova Constitució o no. Aquí sí, pregunta binària. No se t’humitegen els ulls, com a Navarro?
I què és una reforma federal, segons Navarro i Rubalcaba? Mesos abans d’aquesta estratosfèrica mostra de voluntat de diàleg, el PSOE va aprovar el document de Granada sobre el tema. Bàsicament: la negació del reconeixement nacional del país i del dret a decidir, la recentralització de polítiques econòmiques, una certa clarificació de competències autonòmiques, i un nou Senat on 16 autonomies poden decidir contra la dissetena. És a dir: res. Una altra Loapa. Propaganda que et tracta d’ignorant. I això abans de negociar amb PP i UPyD. No t’emocionis tant, català.
Aquest és el propòsit real del PSC actual: sacrificar Catalunya en favor del PSOE. El mètode? Que l’Estat faci la feina bruta amb Mas i evitar a tot cost que la decisió sigui dels catalans. Sector crític: deixeu de fer veure que no ho veieu. Ho veu tothom. La vostra presència, amb crítica o sense, els legitima.
Font: laVanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada