«De concessions i terceres vies, no en pot fer: els llops del PP i els xacals de la senyora Díez i fins i tot algun tauró del PSOE se li tirarien a la jugular»
Que Pere Navarro & Co oferissin votar un canvi de la Constitució a canvi de no votar la qüestió prèvia de quedar-se o no a Espanya, i que de seguida en Rajoy saltés a dir que no es canvia la Carta Magna és perfectament lògic. Als catalans, ni aigua. Hem de ser conscients que Espanya ens està preparant el pitjor dels escenaris, perquè ja ha vist que no té altra manera de frenar el sobiranisme. De concessions i terceres vies, no en pot fer: els llops del PP i els xacals de la senyora Díez i fins i tot algun tauró del PSOE se li tirarien a la jugular. Pitjor escenari? Mirem-ho.
1) Cap mena de consulta: que els catalans no puguin informar al món de forma plàstica que l’independentisme és democràticament majoritari. Les plebiscitàries sempre són confuses. 2) “No tindran valor per proclamar la independència” 3) Si tenen valor i ho fan, estaran en molt males condicions per ser reconeguts pel món i per Europa.
Aquest és l’escenari que se’ns prepara. I per què? Perquè s’estan prenent el desafiament de forma seriosa. I perquè saben que Europa també. Deia l’altre dia a Barcelona l’expert en dret europeu Bardo Fassbender: una Catalunya fora d’Europa és impensable, ningú hi guanyaria res; la vocació d’Europa és tenir lligat per tractes tot el continent i està negociant amb països infinitaments més complicats que una Catalunya independent. I si Espanya ens veta?, va preguntar algú. Violaria l’article 2 del tractat que parla de llibertat i democràcia, va respondre.
O sigui que l’argument és la por. No diuen “sereu com Suïssa”: diuen “sereu com Kosovo”, que no se’ns assembla gens. Que l’escenari futur sigui complicat és part de la campanya de la por, d’aquesta independència que és “impossible”, en un pur argument de torero. D’aquestes pensions que no tornarem a pagar…!
No tenim més remei que continuar endavant. Darrera ja no hi ha terreny per recular. No només perquè estan passant coses molt grosses –ja en parlarem- sinó perquè si fallem, sí que ens esperen tenebres i turments.
1) Cap mena de consulta: que els catalans no puguin informar al món de forma plàstica que l’independentisme és democràticament majoritari. Les plebiscitàries sempre són confuses. 2) “No tindran valor per proclamar la independència” 3) Si tenen valor i ho fan, estaran en molt males condicions per ser reconeguts pel món i per Europa.
Aquest és l’escenari que se’ns prepara. I per què? Perquè s’estan prenent el desafiament de forma seriosa. I perquè saben que Europa també. Deia l’altre dia a Barcelona l’expert en dret europeu Bardo Fassbender: una Catalunya fora d’Europa és impensable, ningú hi guanyaria res; la vocació d’Europa és tenir lligat per tractes tot el continent i està negociant amb països infinitaments més complicats que una Catalunya independent. I si Espanya ens veta?, va preguntar algú. Violaria l’article 2 del tractat que parla de llibertat i democràcia, va respondre.
O sigui que l’argument és la por. No diuen “sereu com Suïssa”: diuen “sereu com Kosovo”, que no se’ns assembla gens. Que l’escenari futur sigui complicat és part de la campanya de la por, d’aquesta independència que és “impossible”, en un pur argument de torero. D’aquestes pensions que no tornarem a pagar…!
No tenim més remei que continuar endavant. Darrera ja no hi ha terreny per recular. No només perquè estan passant coses molt grosses –ja en parlarem- sinó perquè si fallem, sí que ens esperen tenebres i turments.
Font: NacioDigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada