Cuideu les samarretes grogues…

A tots els que vau ocupar els carrers i carreteres de punta a punta de Catalunya la passada Diada, agafats de la mà, fent Via cap a la Independència…

• Endreceu les samarretes grogues, però tingueu-les a mà, cuideu-les…
• Estigueu connectats a la realitat i atents. Perquè, més d’hora del que us penseu, les haureu de recuperar, posar-vos-les i sortir als carrers i places del nostre país, sota la mirada atenta, curiosa i sorpresa dels mitjans de comunicació d’ací, d’allà i de més enllà…
• Però segurament no serà només per donar-nos les mans fent una cadena durant una estona, sinó per quedar-nos allà tot el temps que calgui — tingueu-ho clar, tot el temps que calgui–, davant dels més variats indrets, pacíficament, sí, però també toçudament palplantats, fins a aconseguir decantar la balança al nostre favor…
• I el món ens mirarà i veurà la nostra determinació, la nostra cara il·luminada, el nostre gest senzill i solemne, la nostra decisió de completar la feina…
• I no ho dubteu, aconseguirem, amb traç fort i segur, escriure un capítol gloriós i precís de la nostra història, encarrilant-la de nou a la via correcta…
• I posarem el nostre País en l’òrbita de l’actualitat. Un cas que serà estudiat a molts indrets com una original Via Catalana.
• Cuideu les samarretes grogues. Són el símbol.

Els dies previs a la caiguda del Mur de Berlín molta gent es va anar a refugiar a les ambaixades estrangeres, perquè l’aïllament de l’RDA l’havia deixat molt malmesa econòmicament. El govern de l’RDA va intentar afluixar la tensió anunciant que donaria visats per creuar la frontera cap a l’Europa occidental a tothom, però després va aclarir que no hi hauria opció de tornar enrere. Per això alguns ciutadans, com a acte de protesta, van estripar el passaport (es veu al vídeo).

El 9 de novembre un membre del politburó (el partit govern de l’RDA) va anunciar en roda de premsa l’aixecament de totes les restriccions i el principi de l’accés lliure, fins i tot sense visat. Quan un periodista li va preguntar quan entrava en vigor, el polític no tenia resposta i, per improvisar, va dir “ara mateix”. Es va començar a acumular gent als passos fronterers (al vídeo apareix l’emblemàtic Checkpoint Charlie), que amb un acte de resistència pacífica es van quedar a tocar de la frontera. Els vigilants no sabien què estava passant (no tenien cap notícia de l’obertura de la frontera), i amb l’allau humana que s’hi va acumular van acabar obrint la frontera.

Font: Sants-Montjuïc per la Independència