Pérez Royo desmunta el principal argument de Rajoy per a negar el referèndum

El catedràtic de dret constitucional recorda que 'les circumstàncies' del 1978 i les d'ara són ben diferents

El govern espanyol no es cansa de repetir que la constitució i el marc jurídic espanyol són el límit per a l'exercici del dret de decidir dels catalans. Aquest marc legal esdevé un mur, i no s'accepta la possibilitat que es faci un referèndum sobre la independència de Catalunya. El catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, desmenteix que en el marc constitucional no es pugui discutir sobre la possibilitat de secessió. Ho fa en un article titulat 'Què és allò indiscutible?' publicat avui a El País.

'No es pot obrir un debat sobre la pretensió d'independència dels ciutadans d'un determinat territori?', es pregunta Pérez Royo. Examinant el text de la constitució del 1978, admet que 'la independència d'una part del territori no pot ser ni tan sols sotmesa a discussió. Això es dedueix del debat constituent i del text constitucional mateix tal i com fou aprovat definitivament. La posició del govern [espanyol] coincideix amb la del constituent. Però aquesta indiscutibilitat no és una exigència democràtica com a tal, sinó el resultat d'una conjuntura històrica', escriu.

És a dir, Pérez Royo recorda que hi ha una sèrie d'aspectes en la constitució que són indiscutibles, aquells relatius per exemple als drets fonamentals 'en condicions d'igualtat' i al fet que 'el parlament espanyol i el govern s'han d'elegir directament i indirecta per part dels ciutadans' i que els jutges i magistrats s'han de regir per uns principis d'independència. Tot això 'no es pot discutir en termes democràtics', ens recorda.

Però el govern espanyol posa a un mateix nivell 'd'indiscutibilitat' el fet que una regió de l'estat vulgui debatre i votar sobre la conveniència de continuar formant part d'aquest estat. Observa, però, que 'és una indiscutibilitat sotmesa a que es mantinguin les circumstàncies en què fou formulada'.

I és evident, en aquest sentit, que les circumstàncies del 1978 són ben diferents de les d'ara. Sobretot, remarca Pérez Royo, d'ençà del 2010: 'Les circumstàncies en les quals es va produir la integració de Catalunya com a comunitat autònoma a l'estat espanyol d'acord amb la constitució i l'estatut d'autonomia del 1979, han canviat després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre la reforma de l'estatut esmentat. La constitució i l'estatut que els catalans havien considerat com a instruments d'autogovern, han deixat de ser considerats com a tals des de la sentència. Volen, en conseqüència, que s'obri el debat sobre la integració o no de Catalunya a l'estat i que els permeti exercir el dret de sufragi en aquest sentit.'

Pérez Royo afegeix que la negativa de Rajoy a parlar sobre la possibilitat d'un referèndum fa que 'el discurs independentista s'hagi convertit en el discurs únic i que es presenti com a expressió del dret de decidir.'

Font: VilaWeb