Vicent Partal: "Benvinguts els nervis"

Tot això que ha passat aquestes últimes hores al voltant del 9-N em sembla que és un procés inevitable, que causa molts nervis però que a la llarga serà molt clarificador i positiu. Perquè ja no som en el moment d'especular, sinó de concretar. I, per tant, ningú no pot eludir la seua responsabilitat. Els càlculs i les ambigüitats ja no hi caben, i aclarir-nos i aclarir quin és el centre del debat i com ens comportarem és el més necessari.

Resulta absolutament incomprensible el missatge confús que envien alguns membres importants del govern de Catalunya. Després de la reunió a Madrid amb Rajoy, Artur Mas va ser molt contundent quan va demanar que no hi hagués especulacions i va afirmar que la consulta es faria el 9-N.

L'única cosa, doncs, que havien de fer la vice-presidenta Ortega, el conseller Vila i el senyor Rigol era fer pinya amb el president de la Generalitat. Per què no ho fan? Ells són els que han de respondre. Ells i, en tot cas, el president Mas. Perquè si vol el país unit al seu voltant, el primer que ha de fer és unir CiU al seu voltant.

Dit això, he de comentar que la reacció generalitzada ha estat la que podíem esperar i ha situat al centre del debat, en unes poques hores, el tema clau de les pròximes setmanes: que la consulta del 9-N s'ha de fer, diga què diga el Tribunal Constitucional espanyol. Ho han afirmat ERC, EUiA, la CUP i les organitzacions integrants de la campanya Ara és l'hora. I crec, sincerament, que això coincideix amb el que pensa CDC, deixant de banda les actituds personals d'alguns dirigents. Aprofitem-ho, doncs; aprofitem aquesta unanimitat perquè s'escampe ja la boira.

Perquè aquest és el tema: cal acabar del tot amb l'ambigüitat. Ortega, Rigol i Vila l'han posada a primera línia i ara l'hem d'entomar tots. I no se m'acutuna manera més clara d'entomar-la que prendre el carrer massivament l'11 de setembre. Per deixar clar al govern espanyol i a tots aquells que encara dubten que aquest país està disposat a votar. El 9-N. I que no tolerarà cap més interferència.

Ara és l'hora d'això. Alguns polítics volien que la boira continués durant setmanes, però em sembla que han errat el càlcul. Felicitem-nos-en, doncs, i posem el debat allà on realment ha de ser. Deixem d'especular, de fer voltes sobre nosaltres mateixos, i que l'11 de setembre quede ben clar que no tolerarem que ningú ajorne el referèndum.

Perquè aleshores serà l'estat espanyol qui es veurà obligat a explicar al món com pensa impedir que els catalans votem democràticament el 9-N. I aleshores sí que tindran bons motius, ells, per a posar-se nerviosos.

Font: VilaWeb