Per què la independència de Catalunya fa tremolar a Angela Merkel?

Per entendre les declaracions de Merkel donant suport a Rajoy en contra de la consulta del 9N, més enllà de les relacions protocol·làries entre dos estats, cal mirar a la situació d’endeutament de l’estat espanyol, al seu repartiment, i la influència alemanya en tot plegat.

Aquests dies s’ha fet molt d’èmfasi en que el deute públic de l’estat espanyol ha crescut en el segon trimestre del 2014, 17.394.000 d’euros, i se situa per sobre del bilió d’euros (1.007.319 milions), però en realitat això és només una part del deute.

I això és així perquè el deute espanyol es bàsicament privat. L’any 2011 entre un 80-90% del deute corresponia, si fem cas a les dades oficials publicades, a bancs i empreses. Aquest deute total espanyol superava, entre els anys 2011-2012, el 320% del PIB (uns 3,30 bilions d’euros), i alguns observadors independents el situaven en un 400% del PIB, és a dir més de 4 bilions d’euros. De fet el desembre del 2013, segons el propi Banc d’Espanya, i després de les múltiples retallades i rescats, el deute net de les entitats espanyoles només amb el Banc Central Europeu (BCE), es situava encara en 201.865.000.000 € (201.865 milions d’euros), tot i haver-se reduït en un 35%.

I com hem arribat a aquesta situació, bé sembla que constructors i promotors espanyols van poder-se endeutar d’una forma tan il·lògica perquè els arribaven crèdits sense mesura, i uns del principals proveïdors eren els bancs d’Alemanya.

De fet el deute públic de l’estat espanyol, era al 2011 d’un 60% del PIB, dels més baixos de la zona euro. A Alemanya era d’un 83%, a França d’un 82%, a Itàlia d’un 119% i a Grècia del 143%. Ara el deute públic espanyol ja és d’un 98%.

És a dir que el deute privat era molt superior al públic, però com a conseqüència del rescat bancari, els números comencen a invertir-se, i el deute passa a les administracions públiques, encara que bancs, i en part també empreses, sobretot les immobiliàries, segueixen acumulant el percentatge més alt d’endeutament. És a dir els sectors econòmics privats, bancs i les empreses no financeres, són els principals causants d’aquest hiperendeutament de l’economia de l’estat espanyol.

Qui són els creditors de l’estat espanyol ?

Segons un informe publicat el desembre del 2010, pel Banc Internacional de Pagaments (BIS), els bancs alemanys posseïen el 22% del deute extern net, seguits pels de França amb un 20%, els dels EUA amb un 17%, els de la Gran Bretanya amb el 14%, els d’Itàlia amb un 4% i, mentre que altres països de la UE acumulaven un 16%.

No es d’estranyar llavors que Merkel, Obama, Van Rompuy, Sarkozy, Monti, el FMI, la Comissió Europea, i tothom, posessin contra les cordes primer Zapatero, i després Rajoy, perquè es pagués el deute dels bancs, es retalles dràsticament la despesa en polítiques socials, i que el govern espanyol avalés els deute privats dels bancs, situació que ha augmentat dràsticament el dèficit públic, de fet l’estat espanyol tenia el 2007 un superàvit del 2%.

I que passarà amb la independència de Catalunya?

Que anant molt bé, i suposant que es reparteixi el deute, hi haurà un percentatge molt alt de possibilitats que el que quedi de l’estat espanyol sigui incapaç de pagar la seva part, i que anant pitjor, i en cas d’una separació no pactada, i que Catalunya quedés exclosa de la UE i totes aquestes històries de terror que ens venen els poder fàctics europeus, el nou estat català no es faci càrrec de la seva part, i conseqüentment els bancs alemanys i la resta es quedarien sense cobrar, i és clar, això seria una catàstrofe per a Merkel i els buròcrates europeus, que veurien com els grans poders econòmics alemanys i europeus girarien la seva mirada contra d’ells.

Josep Maria Bellmunt

Font: Ara o mai!