David Miró: "El que va de Catalunya a Escòcia"

ESTIC COMPLETAMENT d’acord amb aquells que diuen que les situacions d’Escòcia i Catalunya no són comparables. En concret la diferència és la que va del Regne Unit a Espanya, i exactament del Tractat de la Unió de 1707 al Decret de Nova Planta de 1716. El Regne Unit és, com diu el seu nom, una unió de regnes que, sota el lideratge d’Anglaterra, sempre ha reconegut la seua diversitat interna. Per contra, el projecte espanyol és un intent infructuós d’esborrar la història dels diferents regnes peninsulars per fondre-la en una entitat comuna, de matriu castellana, però amb ínfules universalistes (un intent que va descarrilar ben aviat amb la independència portuguesa del 1640).

A partir d’aquí tot és diferent. Un anglès continuarà sent anglès si Escòcia s’independitza, ja que el concepte de la britanicitat és jurídico-polític. L’espanyolitat, en canvi, incorpora un fort component identitari, galvanitzat pel paper providencial del castellà com a llengua comuna, que fan que un ciutadà espanyol actual no es pugui concebre identitàriament a si mateix sense Catalunya o Euskadi, que no tenen, al seu parer, entitat per elles soles. El dia que els castellans, a diferència dels anglesos, van decidir suïcidar-se com a nació per hegemonitzar la idea d’Espanya van posar les bases del conflicte actual. Per això Escòcia viu el referèndum sense grans dosis de dramatisme. Ells continuaran sent una nació reconeguda com a tal el 19-S. I per això Catalunya s’hi juga molt més el 9-N.

Font: ara.cat