El moviment per la independència que protagonitzem no lliga amb interessos ni amb tàctiques personals, per més que tots tinguem els nostres interessos i les nostres tàctiques, els nostres egos, ben legítims. He vist prou independències en ma vida per a explicar una cosa que ara pot sonar molt estranya però que espere que algú la recorde quan hi arribem: l'endemà pràcticament ningú no passa comptes amb ningú i ningú no pot presentar-se de forma creïble com l'autor primordial i indiscutible de l'èxit.
Perquè la independència no serà la victòria dels independentistes, serà una victòria del país sencer, amb els contraris a la independència inclosos. Que no hauran fet res per guanyar-la però que l'hauran guanyada. Com també l'hauran guanyada aquells que es dediquen a desmoralitzar la gent, els que posen pegues a qualsevol cosa i els que serien feliços de no arribar-hi només per poder dir que ells tenien raó i que nosaltres érem uns babaus enganyats i uns inútils. Fins i tot serà la victòria d'aquells que cobren per sembrar zitzània en tots els nostres camps.
En aquest context, i assumit això, simplement no us deixeu prendre la possibilitat de guanyar, que ara ja només depèn de nosaltres. Quan algú us insulte o us amenace, primer mireu si té alguna raó per a fer-ho; si no en té cap, simplement obvieu-lo. Quan algú us diga que no podem guanyar, guanyeu-lo vosaltres a ell amb arguments. Quan algú us acuse de tenir interessos estranys o espuris, si en teniu serà el vostre problema, però si no en teniu simplement continueu caminant i fent feina.
I d'ací al dia de la independència recordeu sobretot que no importem nosaltres, cap de nosaltres, perquè allò que importa és el país. I no oblideu que no guanyarem nosaltres, cap de nosaltres, sinó el país sencer. Podeu pensar que és cansat, injust, fins i tot decebedor. Però les fantasies només són fantasies i el món, amics meus, funciona així.
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada