Avui, com es produirà el procés de successió d'estats, el futur de la justícia i viabilitat econòmica
Molts són els interrogants que suscita encara la transició cap a un nou estat català independent si el procés sobiranista culmina amb èxit. Per respondre'ls, el govern va encarregar 18 informes al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que es publicaran conjuntament a la tardor a mode de llibre blanc. Sense ànim de ser exhaustiu, El Punt Avui ha escrutat els vuit últims, que es van presentar d'una tacada el 28 de juliol, i els ha resumit en 50 preguntes i respostes, que es publiquen a partir d'avui, en tres entregues.
1 Serien vigents les lleis espanyoles l'endemà de la independència?
Les lleis ja aprovades pel Parlament serien plenament vigents, i el nou estat hauria de decidir sobre les espanyoles, que regulen aspectes clau com ara drets fonamentals, el dret penal, el mercantil, el laboral i l'ordenació de l'economia. Segons el principi de continuïtat normativa, i per donar seguretat jurídica, caldria incloure una disposició específica en la llei constitucional provisional, o bé aprovar una llei ad hoc al Parlament, per garantir la vigència fins a una modificació de les institucions catalanes. Això no treu que la llei provisional incorpori ja derogacions o adaptacions en matèries sensibles. El nou estat també haurà de decidir quins organismes ja existents poden substituir els espanyols en l'aplicació del dret d'origen.
2 Quines lleis caldrà renovar amb més celeritat?
Un programa legislatiu haurà de dissenyar l'estructura institucional del nou estat i l'aprovació progressiva del nou dret català en substitució de l'anterior. Caldrà establir prioritats en funció de la realitat social i política, cosa que podria fer una comissió d'estudi amb membres dels grups parlamentaris, el govern, serveis jurídics i fins i tot facultats de dret.
3 Què passaria amb els actes personals dictats per l'administració espanyola?
Per raons de seguretat jurídica se'n mantindria la validesa i eficàcia, sense condicionar, però, el nou poder constituent català. Si les seves decisions afectessin situacions consolidades de particulars, així, s'haurien d'indemnitzar. Els procediments administratius en curs haurien de passar a ser tramitats per les institucions catalanes a partir de la independència, llevat que s'acordés alguna altra data amb l'Estat espanyol. Els recursos o impugnacions es concebrien com a procediments nous, a sentenciar per les institucions catalanes, a menys que fossin recursos administratius, que haurien de resoldre els òrgans que haguessin dictat la resolució original. També caldria garantir el traspàs de tota la documentació vinculada als expedients, inclosos els arxius, per la qual cosa caldria un inventari previ.
4 I els contractes de l'administració espanyola amb particulars?
Si el nou estat català no fes res, s'extingirien tots de facto; s'haurien de pagar indemnitzacions, amb el gran perjudici que això suposaria en obres i serveis públics. Evitar-ho és molt complex, ja que aquests contractes vénen àmpliament regulats per la legislació europea i n'hi ha una gran tipologia, dificultat afegida per dictar solucions. Per exemple, la subrogació és més senzilla en els que afecten només obres o serveis dins de Catalunya. Si el contracte va més enllà, caldrà calcular com es fa el fraccionament proporcional de drets i obligacions. Tampoc és el mateix si la contractant és l'administració espanyola o una empresa pública, ja que en el segon cas és més complicat en tenir un règim legal i financer específic. La fórmula preferible és la doctrina de la successió universal entre estats de tots els contractes i els seus drets i deures, seguint principis de proporcionalitat i territorialitat. També caldrà un inventari dels contractes de l'Estat que afecten el territori català i estudiar totes les categories. En la negociació entre estats hi podrien participar també contractistes i creditors privats.
5 Què passarà amb els funcionaris estatals?
Amb els 225.000 funcionaris actuals de la Generalitat no n'hi haurà prou per assumir totes les funcions del nou estat. Caldrà obrir ofertes d'ocupació pública, que en gran part podrien abraçar els 30.000 funcionaris de l'administració espanyola que hi ha a Catalunya. En tot cas, es garantirien els funcionaris necessaris per a l'aplicació del dret, establint-se mecanismes de suplència per als que poguessin decidir marxar. Tampoc es pot descartar que s'hi integri una part dels que ara treballen en els serveis centrals de l'Estat espanyol, sempre respectant la seva voluntat.
6 Com es faria el relleu entre administracions?
Caldria respectar el principi de continuïtat dels serveis públics, perquè la ciutadania no notés cap efecte, i la substitució s'hauria de fer sense interrupcions. Un escenari d'acord entre estats, ja des de l'etapa prèvia, seria útil per a la transferència dels béns i drets, sobretot per no afectar terceres persones. Una representació política d'alt nivell podria integrar la comissió encarregada d'articular la successió. Caldria fixar un calendari i un pla de treball, i negociar amb bona fe.
7 I si l'Estat espanyol s'hi negués?
Llavors no s'hauria de descartar la mediació internacional. Totes les negociacions s'haurien de conduir en aquest àmbit, i els acords a què s'arribés tindrien el rang de tractat. Llavors Catalunya tindria major capacitat de negociació, però les converses no començarien fins després de la secessió, fet d'entrada poc desitjable per mantenir la seguretat jurídica, i pel personal de l'administració espanyola.
8 Què passaria amb els òrgans judicials espanyols?
Deixarien de tenir efecte l'endemà de la independència els situats fora de Catalunya amb competència sobre tot el territori (com ara el Tribunal Suprem i l'Audiencia Nacional) i també el Tribunal Constitucional. Caldria, per tant, assignar les funcions a òrgans judicials catalans, com ara el Tribunal Superior de Justícia o, fins i tot temporalment, el Consell de Garanties Estatutàries.
9 Què passaria amb el personal de la justícia?
Davant les possibles vacants que es produeixin, cal garantir la cobertura de les places actuals de jutges i magistrats, fiscals i secretaris judicials. L'ideal seria arribar a un acord amb l'Estat espanyol perquè es puguin incorporar a l'administració catalana mantenint les carreres d'origen, però si no se'ls ho podria oferir igualment, reconeixent els drets adquirits. També caldria assegurar una llista àmplia de suplents i substituts en un primer moment.
10 Hi hauria un buit legal durant la transició en els processos pendents?
Per evitar el buit seria aconsellable mantenir la legislació processal vigent llavors, incorporant-la provisionalment i adaptant-la a l'ordenament català. Els processos pendents es jutjarien seguint-la, i hi hauria dues opcions: que es trametessin als nous òrgans competents catalans, o que seguissin el seu curs en la justícia espanyola i al final se'n reconeguessin les resolucions. La solució final dependria de les circumstàncies polítiques o la negociació que es fixés.
11 I processos oberts al TC?
En el cas del TC espanyol, decaurien automàticament tots aquells procediments al voltant de conflictes de competències, i només caldria debatre si els recursos d'empara (només contra actes d'institucions o òrgans catalans) els resol el TC o el nou òrgan català. Qualsevol nou recurs ja s'hauria d'interposar davant d'aquest.
12 Què passa amb les execucions judicials?
Caldria arribar a acords de cooperació judicial, a celebrar en termes de reciprocitat, i basats en el reconeixement mutu de les resolucions, per tal d'executar fora de Catalunya les sentències ordenades per òrgans catalans, i executar a Catalunya sentències ordenades per òrgans espanyols.
13 Es protegiria més el català en la justícia?
Per fer-ho caldria introduir en la llei provisional un coneixement adequat i suficient tant del català com del castellà, que hauria de ser un requisit i no un simple mèrit per accedir a la carrera judicial. Això sí, es podria establir un règim transitori per al personal que ja hi treballa.
14 Com es governaria el sistema judicial en conjunt?
Això ho hauria de definir la futura constitució catalana, però en el període transitori no s'hauria de copiar el model vigent, tot creant un òrgan similar al Consell General del Poder Judicial, per no condicionar la solució definitiva. Es proposa que el govern del poder judicial l'assumeixi provisionalment la mateixa Generalitat i la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia. La conselleria, a més, hauria d'assumir totes les funcions que ara fa el ministeri espanyol.
15 Quines despeses addicionals hauria d'afrontar un estat català?
Per calcular-ho, el més senzill és remetre's a les últimes balances fiscals publicades, en aquest cas les dels 2011, tenint present que el nou estat no caldria que repetís exactament la mateixa estructura. En tot cas, si Catalunya hagués estat un estat, el 2011 s'hauria hagut de gastar 39.500 milions d'euros més, que en tres quartes parts corresponen a la Seguretat Social. Caldria afegir-hi la despesa proporcional en transferències als ajuntaments, el pagament dels interessos del deute o la despesa en defensa.
16 Quins ingressos addicionals tindria Catalunya?
Anàlogament, fent els càlculs dels ingressos addicionals que rebria la Generalitat –comptant, així, el mateix sistema i pressió fiscal actuals dins de l'Estat espanyol–, Catalunya hauria rebut 45.300 milions extres el 2011, dels quals un 55% haurien estat cotitzacions de la Seguretat Social.
17 Quin seria, doncs, el guany fiscal de Catalunya?
Fent la simple resta, doncs, el guany fiscal net d'entrada hauria estat de 5.800 milions, tot i que convé sumar-hi la part de l'amortització del deute espanyol que Catalunya hauria deixat d'assumir si fos independent, ja que no li pertoca. La xifra seria d'uns 7.200 milions, amb la qual cosa el guany hauria pujat a 13.000 milions. Això sí, d'aquesta quantitat també caldria restar la quantitat amb què Catalunya hauria de contribuir a organitzacions internacionals com ara la UE, que puja a uns 1.400 milions, amb la qual cosa el guany es reduiria a uns 11.600 milions. Amb aquest nou escenari, el pressupost de la Generalitat dels últims anys hauria tingut superàvit.
18 Quin impacte podria tenir aquest guany?
Els recursos es podrien destinar a augmentar la despesa pública o a abaixar impostos, fet que tindria un efecte multiplicador en el consum i la inversió. La creació de noves estructures d'estat també tindria efectes positius sobre l'ocupació, també d'alta qualificació. Poder dissenyar polítiques econòmiques més adequades al país també suposaria un gran benefici intangible.
19 Això està molt bé, però no seria molt elevat el cost de la transició?
Si la independència arribés d'acord amb l'Estat espanyol, el finançament de la Generalitat no hauria de suposar cap problema, ja que les noves competències es podrien finançar amb els recursos obtinguts per l'Estat espanyol a Catalunya, que es traspassarien al nou estat català. En cas d'una situació de bel·ligerància, i comptant que els primers mesos l'administració tributària tampoc haurà assolit el ple rendiment, caldrà buscar finançament per a la suma d'entre 4.500 i 5.000 milions d'euros mensuals que s'estimen necessaris per pagar els salaris dels funcionaris, les pensions, les prestacions d'atur i les despeses corrents del nou estat. Les fonts de finançament, en aquest cas, sempre de manera transitòria, podrien ser les entitats financeres, catalanes o estrangeres, l'emissió de deute públic per part del nou banc central de Catalunya, l'emissió de bons ciutadans o, fins i tot, l'emissió de bons bescanviables per impostos.
20 Ja s'han tingut en compte els efectes d'un possible boicot comercial?
Sí. Els informes que ha emès el Ministeri d'Exteriors són catastrofistes i irreals, i no resisteixen la comparació amb precedents internacionals. És cert que les relacions comercials podrien experimentar un retrocés, perquè un boicot selectiu i simbòlic, de curta durada, és probable, i això obligaria a accelerar la diversificació d'exportacions. Això sí, els efectes seran més intensos en productes finals o de consum que en els intermedis o de capital, que suposen dos terços de les exportacions a la resta de l'Estat. La hipotètica pèrdua del producte interior brut (PIB) català a curt termini seria a l'entorn de l'1%, i molt difícilment superaria el 2%. Durant la transició es podrien dictar mesures per afavorir els sectors més afectats en la millora de l'accés a nous mercats.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada