Pere Cardús: "No pararem fins a aconseguir-ho (carta als meus fills)"

Estimats, heu tingut la sort de néixer en un país preciós. És un país de bona gent que s'ha fet un tip de treballar per poder tirar endavant i que ho ha fet amb bona cara sempre. També és un país que ha sofert molt. Que no ha pogut ser com volia perquè no li han deixat. Fa molts i molts anys, quan encara hi havia reis, prínceps i princeses —dels de veritat, vull dir… amb capes, corones i castells—, el nostre país va ser esclafat. Li van furtar les llibertats, la llengua i els costums. Però no ho va perdre tot; va guanyar la dignitat. Els mals del nostre país no van acabar aleshores. De fet, mai més no vam deixar de veure com ens trepitjaven i ens humiliaven. Tot aquest temps que ja és història ha vist com molts fills d'aquest país s'alçaven contra l'opressor i clamaven per la llibertat, la justícia i l'amor. I gràcies a aquests herois —uns quants de coneguts i molts més d'anònims— hem arribat aquí, on som avui, amb l'oportunitat de tornar a alçar-nos per tancar d'una vegada per totes aquest malson que fa tantes nits que dura.

Estimats, en aquests pocs anys que fa que correu pel món, heu conegut moltes coses que heu après a estimar. El vostre germà, els vostres pares, els avis i tota la família, la mestra, els amics, la companyia, la llengua, les muntanyes, el sol i la lluna, els ocells, els animalons que trobem pel bosc… I aquests anys també heu viscut alguns moments màgics, potser una mica estranys, plens de gent desconeguda, riallera i cantaire… Ja fa dos anys o tres que la gent d'aquest país va començar a penjar banderes als balcons… i quan arribàvem a un poble ens rebia una estelada ben alta i ben dreta al mig d'una plaça. I quan en vèieu una no tardàveu ni mig segon a dir: 'Mireu, mireu! Una estelada!' Éreu conscients que ens feia il·lusió de veure'n.

Sabeu què, bonics? Tot això que heu vist és un estat de joia que viu el nostre país. Sabeu per què? Perquè com més va més a prop veu la recuperació de tot allò que ens van prendre fa tants i tants anys. El nostre poble… el vostre poble s'ha posat a caminar com ho fem nosaltres quan anem d'excursió. Content, segur, ple d'esperança, amb la motxilla ben plena i amb ganes d'arribar al cim. I sabeu què? Tot això que fem, totes aquestes manifestacions i jornades llargues, ho fem perquè volem deixar-vos un país molt millor que no el vam trobar. Volem que pugueu viure en un país amb tots els problemes d'un país, però cap més. Volem que sigueu veterinaris, mestres, bombers, camioners, dibuixants i totes aquestes coses que us fan tanta il·lusió, però que ho sigueu sense haver de pagar un preu per ser catalans.

Sí. Ja ho sabeu. Som catalans. I això pot voler dir moltes coses. I hi ha moltes maneres de ser catalans. De fet, hi ha tantes maneres de ser-ne com catalans hi ha al món. I tot això que fem és per poder continuar essent catalans. Volem viure en pau, tranquils, feliços. No, no tot seran flors i violes. Tindrem molts problemes. Alguns que ja tenim i alguns altres que seran nous. Però mirarem de superar-los, com fan tots els pobles del món. I la nostra llibertat, que és també la de cadascun de nosaltres, serà l'aportació més gran que farem al món. Aquesta tardor serà intensa. Anirem a la V de l'Onze de Setembre. Votarem el 9 de novembre. Fills meus, estigueu ben atents, que Catalunya s'ha alçat i no pararem fins a aconseguir-ho. Per vosaltres.

Font: VilaWeb