Bé. Vull dir que potser ja és normal que fem aquests numerets en aquest moment. Ja ho diuen que a l'estiu tota cuca viu. Una recomanació: no en feu cas! No val la pena. Sigui qui sigui. A partir del setembre la cosa anirà de debò. Correrem de valent. Tot es pot precipitar. Començarem a veure els moviments de l'adversari. Caldrà saber reaccionar amb intel·ligència. Ara no hem de fer cas d'aquests posicionaments tàctics de vol gallinaci. La política en majúscules vindrà a la tardor i caldrà arribar-hi amb unitat, sense desconfiança i amb un cert grau de disciplina. També amb esperit crític, sí. Però no hem de confondre l'esperit crític amb la voluntat destructiva. I moltes coses que sentim i llegim aquests dies tenen més a veure amb la voluntat de liquidar determinats polítics que no pas amb la crítica constructiva.
Què caldrà fer quan el Tribunal Constitucional espanyol fulmini la llei de consultes i suspengui la convocatòria del 9-N? Caldrà fer la consulta peti qui peti? Serà preferible fer les eleccions amb llista conjunta? No ho podem saber ara mateix. Les condicions amb què s'haurà de prendre aquesta decisió són ara per ara completament incertes. Vull dir que vés a saber on serem tots plegats d'ací a un mes. I encara més d'ací a dos mesos o tres. Què passarà l'Onze de Setembre amb la V? Quina serà l'ofensiva dels aparells de l'estat a la tardor? Hi haurà més 'casos Pujol'? Hi farà cap paper la comunitat internacional? A favor o en contra? Quines conseqüències tindrà el referèndum escocès? La suspensió de la llei de consultes i de la convocatòria tindran cap efecte concret? S'obrirà un procés contra el president Mas? Quins ritmes tindrà l'acció judicial? Aquestes preguntes i moltes més no tenen cap resposta clara i definitiva en aquest moment. La majoria no les podrem respondre fins que no hagin passat. Els tres mesos que ens separen del 9-N pot passar qualsevol cosa. Per tant, fer un gran debat, treure moltes conclusions i quedar ben dividits per una cosa que no podem preveure és donar munició gratuïta als nostres adversaris. Cadascú que carregui amb la seva consciència. Ara no és l'hora de tot això.
Ara és l'hora d'apuntar-se a la V de la diada nacional. Ara és l'hora de convèncer aquells que encara s'ho miren amb recel. Ara és l'hora d'enfortir l'equip, el poble, la nació. Ara és l'hora de pensar en el futur per canviar el present i corregir el passat. Ara és l'hora de sentir-se poble... de fer de ciutadans lliures que prenen decisions valentes. Ara és l'hora de destacar allò que ens uneix i d'aparcar allò que ens separa. Ara és l'hora d'estar ben atents i repel·lir els intents de divisió. És l'hora de notar el pes de la història, de rendir comptes amb el passat, d'homenatjar aquells que ho van intentar i no ho van aconseguir. És l'hora de sentir-nos afortunats de tenir l'oportunitat d'aconseguir-ho. Ara és l'hora de ser conscients del moment extraordinari que ens ha tocat de viure. Ara és l'hora de felicitar-nos per haver arribat fins aquí i de donar-nos la mà per rematar la feina plegats. Ara és l'hora de la veritat. Ara és l'hora de començar a parlar després d'anys de silencis. Ara és l'hora de fer història. Ara és l'hora de començar a construir un país diferent, millor, amb els seus defectes, però amb moltes més virtuts. Ara és l'hora de fer un pacte de país pensant en els seus infants. Ara és l'hora d'assegurar el futur de la llengua i la cultura. Ara és l'hora de posar fi a la injustícia. Ara és l'hora de jugar fort, de no renunciar a res. Ara és l'hora d'obrir un nou capítol, amb nous protagonistes i nous paisatges. Ara és l'hora de la V. Ara és l'hora de la victòria. Ara és l'hora de Catalunya. Ara és l'hora dels catalans. De tots els catalans.
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada