Catalunya és dels catalans i espanyols que la viuen, la senten, la treballen i la construeixen cada dia. És la seva terra, la seva llar i aspiren a fer-ne, entre tots, el millor lloc possible per viure. Molts creuen que això seria més factible tenint un estat propi; decidint aquí tot el que ens afecta, necessitats, prioritats i solucions; escrivint una constitució sense rèmores del passat, participativa, progressista i democràtica; deixant enrere el llast d’una monarquia injusta i obsoleta; aprofitant la potencialitat econòmica i unes dimensions físiques i demogràfiques més reduïdes per aconseguir un millor nivell de vida, de serveis i de benestar per a tots, per fer-ne una societat més justa i equitativa, i també per perseguir i extirpar el frau i la corrupció; aportant lliurement la solidaritat que ens puguem permetre en el context europeu; deixant de conviure amb les imposicions lingüístiques i culturals, les fòbies ètniques i les amenaces, i travant amistats i aliances amb qui tingui ganes i interès de relacionar-se amb nosaltres d’igual a igual. Després hi ha els que creuen que Catalunya pot i ha de seguir fent el seu camí dins l’Estat espanyol; col·laborant a reformar la seva Constitució, a netejar-lo de corrupció i a superar el seu passat dictatorial; acceptant contribuir generosament a la prosperitat i la solidaritat de l’Estat tant com es decideixi des d’allà; batallant cada dia per obtenir un retorn just d’aquesta aportació o per tenir capacitat de decidir en les coses que afecten els catalans; lluitant, encara i durant el temps que calgui, contra les discriminacions lingüístiques fins que Espanya canviï i assumeixi el plurilingüisme, o convivint amb la catalanofòbia atàvica enquistada a la societat espanyola. Cadascú té una opinió i totes són vàlides, ens les respectem, triem la nostra, l’expressem en una urna i acceptem el resultat. Aquesta és la convicció bàsica, comuna, que tots els catalans hem de valorar i prioritzar davant el dilema de futur que està plantejat. Una majoria molt àmplia de ciutadans vol votar en un referèndum d’autodeterminació; el Parlament escollit per aquests ciutadans fa els passos perquè sigui possible; el govern investit per aquest Parlament el convocarà per a l’1 d’octubre. I als ciutadans, pensem com pensem, per convicció democràtica, ens toca dir-hi la nostra, votar. No hi podem renunciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada