Aquest gir doctrinal està recollit en una sentència del desembre sobre una llei sobre la funció pública a Euskadi que compta amb un vot particular en contra especialment eloqüent: el de la magistrada basca Adela Asúa, que va cessar en el càrrec ara fa uns mesos. Afirma Asúa que la nova doctrina del TC “menyscaba la dignitat del legislador autonòmic, que és un legislador tan democràtic com l’estatal, permetent que les seves normes puguin ser desplaçades per l’autoritat de qualsevol òrgan judicial que les consideri incompatibles amb qualsevol norma estatal sobrevinguda”.
Les conseqüències d’aquesta decisió són letals per al sistema autonòmic, que ha quedat ferit de mort amb una simple sentència del TC, sense cap debat parlamentari previ ni cap votació democràtica. Els governs autonòmics es troben a partir d’ara en una situació d’indefensió total, sense ni la possibilitat de recórrer al TC per defensar-se, ja que els jutges ni tan sols tenen l’obligació de notificar-los que han fet caure una llei. Cal recordar que un dels objectius de l’Estatut del 2006 era precisament blindar les competències de la Generalitat de les constants ingerències de l’Estat a través de les lleis de bases. I que va ser el TC, a través de la famosa sentència, qui es va carregar aquest blindatge reafirmant la supremacia de les normes estatals. A partir d’aquell moment, el sistema autonòmic no ha fet més que retrocedir, i l’autogovern ha quedat laminat per totes les bandes.
La mateixa Asúa, que sempre s’ha mostrat crítica amb la recentralització, després d’expressar el seu més profund desacord, conclou en el seu vot particular: “Aquesta doctrina serà sens dubte font de conflictes, situacions injustificades de tracte desigual, inseguretat jurídica i indefensió i, a més, afebleix la posició del legislador autonòmic”.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada