Prestigiosos economistes com els premis Nobel G. Becker, E. Kydlan i J. Stiglitz van defensar la viabilitat econòmica de l’Estat català. K. Rogoff, ex-economista en cap de l’FMI, va dir que la Catalunya independent seria “un dels països més rics del món”. També la majoria dels economistes catalans pensem que les perspectives econòmiques de la República Catalana són bones i oferirà un major benestar als ciutadans catalans. Tanmateix, sembla que encara hi ha qui ho dubta.
Potser hi influeix les prediccions apocalíptiques de la majoria de mitjans espanyols, dominats pel poder financer i econòmic espanyol. El mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el mes de maig passat va afirmar que el producte interior brut (PIB) català cauria un 30% en cas d’independència. Bé, almenys d’alguna manera reconeix que la independència és possible.
Però és correcta la seva previsió? Doncs rotundament no. Les previsions catastrofistes pel que fa a la independència de Catalunya no resisteixen cap anàlisi rigorosa. Així, diuen que l’evolució del PIB tindria una forma de V, com la que van experimentar alguns països de l’est, sense tenir en compte que en el cas de Catalunya no cal fer una transició a una economia de mercat. També sovint fan servir paràmetres incorrectes i parteixen del fet que la Catalunya independent sortiria de la Unió Europea (UE) i de l’euro.
Com veurem en altres articles d’aquesta sèrie, la República Catalana podrà continuar utilitzant l’euro i podrà signar un conveni monetari amb el Banc Central Europeu que no podrà ser vetat per l’Estat espanyol. D’altra banda, encara que l’admissió a la UE no fos automàtica en el període transitori es mantindria la circulació de béns, capitals i persones com ara, ja que aquest és l’interès general de les empreses i persones, no solament catalanes, sinó europees en general i també de les espanyoles, ja que per Catalunya surt bona part de les exportacions espanyoles.
A més, les previsions catastrofistes no solen tenir en compte que amb la independència s’eliminarà el voluminós dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol, del 8% del PIB català de mitjana anual. Aquests diners que se’n van a Madrid i no tornen estaran a disposició del govern català i els podrà gastar en territori català. D’aquesta manera, el PIB català pujarà directament per les despeses que comportarà la creació de les estructures d’estat que encara ens manquen i per la construcció de les infraestructures necessàries, com el corredor mediterrani i la modernització de la xarxa de rodalies, entre d’altres.
De fet, la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya va calcular per al 2015 que el govern català hauria tingut un superàvit, si hagués assumit totes les tasques de l’administració central, inclosa la Seguretat Social. Així, hauria estat un dels pocs països de la UE amb superàvit fiscal. Aquest superàvit faria possible, a més d’augmentar la despesa pública en serveis i inversions, abaixar els impostos i disminuir l’endeutament públic.
D’aquesta manera, es podria reforçar l’atracció d’empreses i de talent cap a Catalunya, base per a la creació d’ocupació i de riquesa. De fet, en els últims anys de desenvolupament creixent del procés independentista a Catalunya les empreses ja han demostrat amb una creació de societats mercantils per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol i amb la tendència creixent de la inversió estrangera la seva confiança en l’economia catalana, tot desmentint les falses afirmacions de la premsa espanyola que el procés perjudicava l’economia catalana.
Cal tenir present que tenir l’estat a favor, i no en contra com ara, possibilitarà una política econòmica d’acord amb l’estructura i les necessitats de l’economia catalana. D’aquesta manera es podran aprofitar les oportunitats de la globalització i de l’anomenada quarta revolució industrial amb una adequada formació i augmentant la despesa en recerca, desenvolupament i innovació. Amb un estat a favor les empreses catalanes podran assolir més fàcilment una mida adequada per beneficiar-se de les economies d’escala.
Així, s’elevarà el creixement potencial del PIB a mitjà i llarg termini. A curt i mitjà termini, hi haurà efectes indirectes importants. En baixar la taxa d’atur des del 15% actual fins per sota del 5% en uns quants anys disminuirà de manera important el volum dels subsidis d’atur i augmentaran les cotitzacions recaptades. I la despesa dels nous treballadors contribuirà a fer créixer el PIB. D’aquesta manera, això compensarà els possibles efectes negatius a curt termini, com un suposat boicot comercial, que s’han estimat de curta durada i d’impacte limitat.
Tenint present tot això, segons els càlculs de la previsió del PIB de la Catalunya independent el creixement econòmic s’accelerarà aviat i agafarà una velocitat superior a la de la Catalunya autonòmica. Així, amb una política econòmica apropiada, el PIB passarà dels 223.629 milions d’euros del 2016 fins als 310.000 milions en cinc anys i es duplicarà en deu anys, com es mostra a la gràfica. La independència de Catalunya possibilitarà un major benestar dels seus ciutadans.
Potser hi influeix les prediccions apocalíptiques de la majoria de mitjans espanyols, dominats pel poder financer i econòmic espanyol. El mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el mes de maig passat va afirmar que el producte interior brut (PIB) català cauria un 30% en cas d’independència. Bé, almenys d’alguna manera reconeix que la independència és possible.
Però és correcta la seva previsió? Doncs rotundament no. Les previsions catastrofistes pel que fa a la independència de Catalunya no resisteixen cap anàlisi rigorosa. Així, diuen que l’evolució del PIB tindria una forma de V, com la que van experimentar alguns països de l’est, sense tenir en compte que en el cas de Catalunya no cal fer una transició a una economia de mercat. També sovint fan servir paràmetres incorrectes i parteixen del fet que la Catalunya independent sortiria de la Unió Europea (UE) i de l’euro.
Com veurem en altres articles d’aquesta sèrie, la República Catalana podrà continuar utilitzant l’euro i podrà signar un conveni monetari amb el Banc Central Europeu que no podrà ser vetat per l’Estat espanyol. D’altra banda, encara que l’admissió a la UE no fos automàtica en el període transitori es mantindria la circulació de béns, capitals i persones com ara, ja que aquest és l’interès general de les empreses i persones, no solament catalanes, sinó europees en general i també de les espanyoles, ja que per Catalunya surt bona part de les exportacions espanyoles.
A més, les previsions catastrofistes no solen tenir en compte que amb la independència s’eliminarà el voluminós dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol, del 8% del PIB català de mitjana anual. Aquests diners que se’n van a Madrid i no tornen estaran a disposició del govern català i els podrà gastar en territori català. D’aquesta manera, el PIB català pujarà directament per les despeses que comportarà la creació de les estructures d’estat que encara ens manquen i per la construcció de les infraestructures necessàries, com el corredor mediterrani i la modernització de la xarxa de rodalies, entre d’altres.
De fet, la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya va calcular per al 2015 que el govern català hauria tingut un superàvit, si hagués assumit totes les tasques de l’administració central, inclosa la Seguretat Social. Així, hauria estat un dels pocs països de la UE amb superàvit fiscal. Aquest superàvit faria possible, a més d’augmentar la despesa pública en serveis i inversions, abaixar els impostos i disminuir l’endeutament públic.
D’aquesta manera, es podria reforçar l’atracció d’empreses i de talent cap a Catalunya, base per a la creació d’ocupació i de riquesa. De fet, en els últims anys de desenvolupament creixent del procés independentista a Catalunya les empreses ja han demostrat amb una creació de societats mercantils per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol i amb la tendència creixent de la inversió estrangera la seva confiança en l’economia catalana, tot desmentint les falses afirmacions de la premsa espanyola que el procés perjudicava l’economia catalana.
Cal tenir present que tenir l’estat a favor, i no en contra com ara, possibilitarà una política econòmica d’acord amb l’estructura i les necessitats de l’economia catalana. D’aquesta manera es podran aprofitar les oportunitats de la globalització i de l’anomenada quarta revolució industrial amb una adequada formació i augmentant la despesa en recerca, desenvolupament i innovació. Amb un estat a favor les empreses catalanes podran assolir més fàcilment una mida adequada per beneficiar-se de les economies d’escala.
Així, s’elevarà el creixement potencial del PIB a mitjà i llarg termini. A curt i mitjà termini, hi haurà efectes indirectes importants. En baixar la taxa d’atur des del 15% actual fins per sota del 5% en uns quants anys disminuirà de manera important el volum dels subsidis d’atur i augmentaran les cotitzacions recaptades. I la despesa dels nous treballadors contribuirà a fer créixer el PIB. D’aquesta manera, això compensarà els possibles efectes negatius a curt termini, com un suposat boicot comercial, que s’han estimat de curta durada i d’impacte limitat.
Tenint present tot això, segons els càlculs de la previsió del PIB de la Catalunya independent el creixement econòmic s’accelerarà aviat i agafarà una velocitat superior a la de la Catalunya autonòmica. Així, amb una política econòmica apropiada, el PIB passarà dels 223.629 milions d’euros del 2016 fins als 310.000 milions en cinc anys i es duplicarà en deu anys, com es mostra a la gràfica. La independència de Catalunya possibilitarà un major benestar dels seus ciutadans.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada