José Rodriguez: «Només és Hisenda»

Aquest estiu ens ha deixat alguns moments de desgavell organitzatiu de l’administració general de l’Estat: cues inacabables al control de seguretat de l’aeroport del Prat que van trigar tres setmanes a ser resoltes, impossibilitat de poder accedir a renovar el DNI i el passaport per saturació del servei i no parlem dels habituals problemes de Renfe i dels serveis ferroviaris.

L’estat té competències plenes en les inversions d’ADIF, en control de fronteres, en la gestió de gairebé tot a l’aeroport i en l’expedició de carnets d’identitat. Altres funcions que l’Estat té territorialitzades són la inversió en una part de cultura, beques i infraestructures, on ja s’ha demostrat la minsa inversió al llarg de moltes dècades. En la gestió de la justícia trobem també molts problemes en la part que correspon a l’Estat: pocs jutges i amb una concepció de poc servei al ciutadà (i no només pel fet de no poder tenir justícia en català).

També l’estat té competències parcials en seguretat ciutadana i completes en terrorisme. I lamentablement hem pogut comprovar com l’Estat ha sigut el gran absent en l’atemptat de Barcelona i Cambrils. Ni el CNI va poder preveure o detectar la cèl·lula terrorista, ni el cos de la Policía Nacional, ni el cos de la Guàrdia Civil, van participar en els efectius de seguretat del passat dijous, ni en la investigació, ni en les tasques per capturar els terroristes.

Si quelcom hem vist és que l’Estat en això ha sigut més un obstacle passiu (no compartint dades d’Europol, endarrerint les reunions) que una ajuda. Lamentablement pel motiu que ens ha portat a ser-ne conscients, és una pena veure tots els actors de l’administració general de l’Estat com innecessaris en la gestió de la crisi provocada pels atemptats. El seu paper ha sigut el de mers actors secundaris que cercaven la foto i poc més.

El que sí que funciona, i cal agrair-ho, perquè l’administració ha de ser eficient, és l’Agència Tributària i la gestió de la Tresoreria de la Seguretat Social. En el cas hipotètic d’una Catalunya independent, m’agradaria tenir aquests serveis.

El tracte que fa l’Administració general de l’Estat a Catalunya sembla purament extractiu, manté uns serveis insuficients en tot menys en la captació d’impostos. A més, el famós Tribunal Constitucional el que fa és impedir que el Parlament pugui gestionar, dins de la seva autonomia, tota competència que és compartida parcialment amb l’Estat.

Al final, per als catalans, la percepció és que l’Estat a Catalunya només és Hisenda. I això no explicaria tota la desvinculació afectiva de molts catalans vers la idea d’Espanya, però sí que fa tenir la idea que l’Estat espanyol és quelcom prescindible.

Font: elPuntAvui.cat