Una de les activitats que quedava més difosa era la turística, que afecta l’hoteleria, el transport, la restauració, el comerç i el lleure. Atesa la seva importància sobre el conjunt de l’economia catalana (12,6% de l’ocupació), i ara que el procés polític català ha arribat a totes les llars i empreses espanyoles, em proposo fer alguns apunts sobre la incidència d’un boicot turístic basant-me en les magnituds bàsiques de l’activitat.
Catalunya rep uns 4 milions de viatges de turistes de l’estat espanyol. Per bé que és una xifra important, el gruix del turisme prové d’altres països, que concretament el 2013 van aportar 15,6 milions de visitants, més del 80%. Més important que això és quanta activitat generen aquests turistes. Com que l’estranger gasta unes 3,5 vegades més del que gasta un turista espanyol, la despesa d’aquest darrer significa només un 7% del total. El 2011 aquest percentatge va ser del 10%, o sigui que, tal com passa en el mercat de béns, l’exportació de serveis turístics està cada vegada més orientada al mercat internacional.
La segona qüestió a ressaltar és que Catalunya manté històricament un dèficit en la balança turística amb la resta de l’Estat. Hi ha més catalans que van a fer turisme allà (5,2 milions el 2013) que no pas espanyols que vénen a fer-ne aquí (3,9 milions). I, pel que fa a la generació d’activitat econòmica associada al turisme, el que gasten els viatgers catalans a la resta de l’Estat supera el que gasten els espanyols a Catalunya en uns 400-500 milions d’euros anuals.
La tercera dimensió és que, en els darrers anys, el turisme intern segueix una tendència a la baixa. El nombre de visitants espanyols a Catalunya entre el 2011 i el 2013 ha caigut un 13%; és bastant, però és pràcticament el mateix que ha disminuït el nombre de turistes catalans cap a la resta de l’Estat. En canvi, en matèria de despesa, en el mateixos anys els espanyols l’han reduït bastant més (un 35%) que no pas els catalans a Espanya (23%).
En qualsevol cas, la incidència de la crisi econòmica sembla que ha estat molt important en tots els moviments turístics interns. Per territoris, per exemple, la comunitat de Madrid, amb què Catalunya té superàvit turístic, ha reduït en els darrers dos anys els seus visitants un 20%, alhora que Catalunya reduïa els seus visitants a Madrid un 16%, molt semblant, doncs. Més semblant encara és la reducció de la despesa: la dels madrilenys ha caigut un 49% i la dels catalans a Madrid, un 44%. La semblança en l’evolució dels fluxos turístics, en un sentit o altre, també és notable entre Catalunya i el País Basc, per bé que amb caigudes de visitants i de despesa més moderades que no pas a Madrid.
¿Es pot haver produït un boicot turístic per part del mercat espanyol després de destapar-se el procés amb les grans manifestacions del 2012 i el 2013? Tot i que no es pot descartar, els tempos no lliguen. La manifestació de l’11 de setembre del 2012 no es podia reflectir el 2012, si de cas ho hauria fet el 2013; i la cadena catalana tampoc podia reflectir-se en les dades de visitants del 2013, si de cas ho farà en les dades del 2014. No obstant, el fet que no hi hagi hagut cap crida específica a fer boicot turístic a través dels mitjans de comunicació en limita molt l’abast.
De cara al futur, si Catalunya s’independitzés, ¿seria probable un boicot turístic d’una certa volada? És difícil d’anticipar, per la gran quantitat de variables que hi intervindrien, però en general sóc de l’opinió que no. Cal no perdre de vista el cost que, a nivell individual (de consumidor), representa fer boicot. En el cas dels aragonesos i els bascos que vénen a fer turisme a Catalunya, ¿passarien a estiuejar al País Valencià o a Múrcia, una destinació més llunyana i de qualitat diferent? En un context d’economies obertes, com no podem imaginar d’una altra manera, la resposta és difícil i, si es dóna, durarà poc.
Des de la perspectiva catalana, la incidència econòmica d’un hipotètic boicot turístic a gran escala per part de l’estat espanyol a causa de la secessió també es veu més aviat limitada. Per dos motius: 1) perquè el mercat espanyol és poc important en termes relatius per a Catalunya, i 2) perquè un contraboicot català perjudicaria més Espanya, que té superàvit comercial en aquest sector amb Catalunya.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada