Necessitats de renovar els nostres mites, proposo substituir la bóta de sant Ferriol -aquella d’on rajava vi de manera infinita- per una nova llegenda que he volgut batejar com “la increïble pilota independentista que es desinflava perpètuament”. En realitat -abans que la SGAE em salti al coll- es tracta d’una creació del diari La Razón, que ahir obria portada amb “La independència es desinfla en ple cas Pujol”, un titular no gaire diferent del que utilitzaven el 16 d’abril (“El suport al sobiranisme es desinfla”) o del que van fer servir el 26 de gener d’aquest mateix any (“L’independentisme català es desinfla a les urnes”). Podríem buscar exemples del 2013 (“Cau el suport a la independència de Catalunya”), del 2012 (“Independentisme a la baixa”), del 2011 (“L’independentisme busca un salvavides”) i així remuntar-nos fins als temps de Guifré el Pilós.
Tant se val que Esquerra hagi millorat les seves expectatives electorals fins a convertir-se en la probable guanyadora de les pròximes eleccions o que la irrupció de Podem eixampli encara més el bloc favorable a la consulta: no passen uns mesos sense que el diari recordi que la independència es desinfla. El lector assidu del diari deu creure que l’independentisme ha de ser a hores d’ara ja com l’increïble home minvant a l’última escena d’aquell entranyable film de sèrie B, quan té ja només una mida subatòmica i exclama: “Per a Déu, no hi ha zero: encara existeixo!” Això sí, probablement no deu entendre com és que, si fa tant de temps que l’independentisme s’encongeix i només sap que desinflar-se, el seu diari segueix entestant-se a obrir portades amb el temita, dia sí, dia també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada