Segurament, la gran decepció política del jove Francisco Pérez de los Cobos va arribar quan, en les eleccions de 1977, el seu pare no va aconseguir l'acta de diputat per Múrcia per la coalició Alianza Nacional del 18 de julio, un conglomerat de nostàlgics falangistes al voltant de Fuerza Nueva. Potser per això, un any més tard, va estripar un exemplar de la Constitució del 78, amb ràbia, davant de tots els seus companys de classe a l'institut. Tal i com explicava un reportatge d'El Temps, aquell alumne arribava a incloure cites de Blas Piñar en els seus treballs.Però el fracàs electoral de l'extrema dreta no va desanimar Pérez de los Cobos, que va compatibilitzar l'activitat acadèmica com a jurista amb un acostament progressiu cap al PP. Així es va convertir en un habitual de la FAES, com a ponent o assistent. I, per lligar-ho ben curt, també es va treure el carnet de militant del PP.
Però Pérez de los Cobos, a més, també ha tingut activitat literària. L'any 2006 va publicar un llibre d'aforismes que, tot i tenir només 42 pàgines, va donar cabuda generosa a Catalunya i els catalans. Allà explica que "quan un català està satisfet ho expressa dient: A mi, ja em va bé". Un egoïsme innat, perquè, segons escriu, "els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya". I més misèria: "No hi ha a Catalunya acte polític destacat sense una o diverses manifestacions d'onanisme". Clar que, llegit el seu llibre, resulta que a Pérez de los Cobos només li agraden els espanyols, perquè també troba que els anglesos són bruts i els italians no saben què és el dret.
El cas és que, en aquest conte de fades del PP, d'aquell jovenet fatxa acaba sent president del Tribunal Constitucional. I serà en ell i en els seus onze col·legues (de biografies amb el mateix nivell de prestigi i imparcialitat) que decidiran si aquest grup d'"onanistes" mesquins que viuen a quatre províncies tenim dret a no sé què, quan el que hauríem de fer és demanar perdó per existir.
Font: NacioDigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada