Continuen els suports de la societat civil a la celebració d’un referèndum d’independència. Aquesta vegada, provinents del món jurídic. L’il·lustre Col·legi d’Advocats de Catalunya ha acollit la presentació del manifest ‘Sense dret no hi ha democràcia’ que rubriquen més de 600 juristes en defensa del “dret com a instrument de resolució de conflictes, que ha de facilitar la resolució d’aquesta situació a través d’un procediment democràtic”. Entre els primers trenta signants que s'han fet públics hi ha set catedràtics -Enoch Albertí, Joaquim Ferret, Joan Vintró, Josep Maria Vilajosana, Mercè Barceló, Enric Argullol, Joan Queralt- i diversos advocats que tenen trajectòries professionals vinculades a la defensa dels drets civils.
Els signants del manifest remarquen que "en un estat democràtic de dret com és l’espanyol, és el propi marc constitucional intern el que empara que els ciutadans puguin proposar canvis substancials en l’organització política i territorial”, i recorda els casos del Canadà i Escòcia per assegurar que “el principi democràtic possibilita que l’exercici dels drets no depengui de les majories, atès que constitueix la forma de protecció permanent de les minories”. A parer dels juristes que signen el manifest, la Constitució no exclou de la legalitat “subjectes o grups que tinguin una idea del dret o de l’organització social o territorial diferent o contradictòria a la de la Constitució”.
És per aquestes raons que el manifest ‘Sense dret no hi ha democràcia’, que compta amb el suport del Pacte Nacional pel Referèndum, s’empara en la Constitució espanyola per defensar el dret a decidir, “que atorga als seus titulars les facultats de discrepar obertament de l’ordre constitucional establert i també de la unitat territorial, de proposar alternatives expressades a través d’un procediment democràtic i de realitzar de manera negociada amb els representants de l’Estat la consecució del resultat obtingut en referèndum”.
Els impulsors del manifest insisteixen que el referèndum és possible amb la Constitució actual, però obren la porta a la via unilateral, en defensar que la “negativa continuada de l’Estat legitimaria d’obrir altres per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur”. Finalment, el manifest conclou que el dret “mai no pot ser un mecanisme obstatiu per a les societats, ans al contrari, ha de ser eina capaç de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat, donant respostes que facilitin el progrés i la bona convivència”.
A l'acte hi ha participat el president del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, Jaume Asens, advocat i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, els advocats Miquel Sàmper, Gemma Calvet i Abel Pié, el catedràtic de dret penal Joan Queralt i la catedràtica de dret constitucional Mercè Barceló.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada