Els fantasmes del passat tenen tanta força, que no deixen veure res. La por tendeix a fabricar una boira espessa que excita les supersticions i la retòrica dramàtica. Tot i que els discursos que es promouen a Madrid i a Barcelona ho tendeixen a dissimular, el conflicte entre Espanya i Catalunya no té precedents en allò que és substancial.
Espanya ja no pot fer el que vulgui amb Catalunya com en temps de Franco. La interdependència que fa uns anys servia per intentar desacreditar l'independentisme és precisament el context que permet d'exercir l'autodeterminació sense cap trauma. Rajoy ha posat la democràcia espanyola en un carreró sense sortida i els tontos útils que té a Catalunya han perdut el marge per ajudar-lo.
La ministra Cospedal diu que utilitzarà "tots els recursos possibles" per evitar que se celebri el referèndum perquè a Catalunya hi ha una elit que intenta que la gent s'espanti i pensi en tancs i empresonaments. És el mateix imaginari que volen despertar aquests titulars d'El País que diuen que l'Estat està disposat a qualsevol cosa per evitar la imatge de les urnes a Catalunya. En realitat, tots els recursos democràtics que l'Estat té a l'abast són els insults i les inhabilitacions que ja va posar en marxa per tal de castigar el 9-N.
Igual que Espanya no va poder acceptar el xantatge de la violència per part de l'independentisme basc, tampoc Catalunya no podrà acceptar el xantatge de la repressió per part de l'Estat. Insistir a qualificar Puigdemont de colpista només servirà perquè tothom recordi cada dia més que els autèntics colpistes espanyols no es van jutjar mai. Quan Andrea Levy diu que l'Estat emprarà "la força de la democràcia" per evitar que se celebri el referèndum, oblida absurdament que la força democràtica d'Espanya a Catalunya és i ha sigut sempre força feble.
Com ja vam explicar en motiu de la consulta d'Arenys de Munt del 2009, el poble espanyol haurà de sacrificar la seva pròpia llibertat si vol impedir el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Ara es veurà el sentit últim de l'europeisme català i per què Pujol va col·laborar a fer entrar l'Estat a l'OTAN. Madrid pot fer discursos que recordin a Turquia o a la Xina, però ni tan sols podrà forçar els països Bàltics a prendre una posició contrària a la llibertat de Catalunya, a canvi de quatre avions.
A mesura que la gent s'adoni que els polítics catalans han estat fent el préssec amb tantes cursileries i ambigüitats, la força política del referèndum es multiplicarà. A Madrid, confiaven que Puigdemont acceptaria d'anar al Congrés a fer el paperot d'Ibarretxe. Però el president és un independentista pota negra i, encara que de vegades parli com un autonomista, comprèn perfectament la filosofia i el sentit del dret a l'autodeterminació.
En la conferència de Madrid, Puigdemont hauria pogut ajudar a conduir el debat si hagués recordat que l'únic motiu pel qual Catalunya no ha votat abans sobre la seva independència és la violència de l'Estat. El president hauria pogut recordar que 40 anys de dictadura i 40 més de democràcia tutelada han esborrat de la memòria de molts espanyols la veritat que el referèndum està a punt de revelar-los. Per mediocritat o per geni polític, ha deixat que el PP s'ofegui en la seva pròpia propaganda, servint-li una mica de la seva en safata.
Com més insisteixi Rajoy a dir que el referèndum no es farà, més legitimitat política li donarà, i com més pors hagin de superar els dirigents catalans que l'han d'organitzar, més velocitat agafarà el país, quan es vegi que en un món democràtic no hi ha res que pugui aturar les urnes. Les amenaces de Madrid i les pors de Barcelona són fantasmes del passat que ja no poden sostenir la unitat d'Espanya. Alguns encara no ho han vist, però ho veuran.
Hi ha un principi en política que diu: "Si no tens poder per impedir una cosa, fes tot el que puguis per retardar-la". Aquesta és la tàctica que apliquen, des de fa vuit anys, el govern d'Espanya i certes elits del país, que van venent-li a Rajoy que encara manen.
Font: elNacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada