Xevi Xirgo: «Clar i castellà»

El president Puigdemont ahir va ser clar. Clar i castellà, per ser més precisos. Clar perquè ho és sempre, i castellà perquè era a Madrid i perquè volia que l'entenguessin. Però ni així, president. No ho entenen. I la prova més clara va ser la mala educació de Rajoy (aquest president que felicita el Real Madrid al cap de res però que no felicita Pedro Sánchez “per no molestar”) parlant de “xantatge intolerable” del govern català fins i tot abans que els tres tenors fessin la conferència. Quina falta de respecte! Si Rajoy hagués escoltat les tres intervencions, tan contundents com respectuoses, en algun moment o altre hauria hagut de quedar vermell. Com es pot dir –li recordava Puigdemont– que la qüestió catalana “és el repte més greu que té plantejat Espanya en aquests moments” i no fer-hi res? La pregunta clau, Puigdemont la va formular en diverses ocasions: “Hi ha voluntat política per atendre la demanda catalana?” I la resposta, president, és ben clara: no. “No mirin cap a l'altre costat”; “seria sensat no menystenir la realitat catalana”; “volem dialogar”; “si hi ha voluntat política, es troben els camins...” Puigdemont, ahir, va tornar a demanar, reclamar, implorar, pregar (posin-hi tots els sinònims que vulguin) que el referèndum sigui acordat. No volen, president. No volen, vicepresident. No volen, conseller Romeva. Ni l'exemple del retorn de Tarradellas, ni els dels referèndums acordats del Regne Unit i Escòcia. Ni tota la pedagogia democràtica dels discursos d'ahir. Res. A hores d'ara és més fàcil que es moguin jutges i fiscals per perseguir declaracions d'intencions del Parlament o informes falsos a la premsa que no pas que el govern Rajoy es mogui a partir de reflexions democràtiques com les dels discursos d'ahir. “Esperem les seves propostes”, els va dir ahir Puigdemont. Doncs esperi's assegut, president, com em deien a mi a casa meva de petit quan demanava alguna cosa impossible. Perquè no hi serà. Malauradament, no hi serà. I el govern, un cop feta la “proposta formal que dirigirà de manera immediata al govern espanyol”, haurà de concretar quan és “l'últim minut de la pròrroga”. Se'ls acaba el temps. I a Madrid no se n'adonen. Ni que els ho diguin clar i castellà.

Font: elPuntAvui.cat