Cap idea nova des del Pla Ibarretxe; l'Estat continua aplicant l'antiga plantilla basca al conflicte que té, actualment, amb la societat catalana. Per això aquest dilluns la vicepresidenta Sáenz de Santamaría s'ha referit contínuament al president Carles Puigdemont com a "señor Pusdemón", evitant reconèixer-li el càrrec institucional i rebaixant-lo al nivell un ciutadà qualsevol. La segona part de la tàctica és singularitzar la part catalana en una sola persona, a qui se li atribueixen suposats vicis i defectes, com la prepotència o l'obcecació. Així eludeixen l'evidència d'una majoria al Parlament per reduir-ho tot a una dèria personal.
Però el procés català no és una obsessió individual. Tots els polítics catalanistes estan falcats per baix per una societat molt polititzada i conscient de què es juga el futur de les pròximes generacions. A més, el règim que representa Soraya Sáenz de Santamaría té un suport residual a Catalunya, molt inferior a la legitimitat del Parlament de Catalunya o el Govern. Evidentment, és l'Estat qui té la força. Però aquesta força només és efectiva si es pot aplicar selectivament.
No hi ha pla Puigdemont i, per tant, no hi ha repressió fàcil. L'Estat vol esclafar un referèndum que demana un vuitanta per cent de la societat catalana, amb centenars de milers de persones disposades a mobilitzar-se en un moment de crisi aguda provocada des de Madrid. Efectivament, el señor Pusdemón té una idea, però no està sol. Ni de lluny.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada